Dos nous tractaments frenen l'avanç del càncer de pròstata i augmenten la supervivència
Un tercer estudi, fet a Catalunya, permetrà distingir entre tumors de progressió lenta i tumors agressius
El tractament amb un fàrmac anomenat cabazitaxel té una eficàcia molt més elevada que altres tractaments habituals en càncer de pròstata. Així ho conclou un estudi publicat al "New England Journal of Medicine".
Cada any es diagnostiquen a tot el món 1,2 milions de nous casos de càncer de pròstata i uns 350.000 homes moren per aquesta causa. A Catalunya, l'any 2018 el càncer de pròstata va ser el tercer més diagnosticat, amb 4.994 casos, darrere del de colon i el de pit, i davant del càncer de pulmó.
Els tractaments inicials són de cirurgia, amb eliminació d'un o dels dos testicles, radioteràpia, quimioteràpia o tractament hormonal. Però en molts casos el càncer produeix metàstasi i s'escampa per altres parts de l'organisme.
Fins ara, l'eficàcia i la seguretat del cabazitaxel, en comparació amb altres tractaments (abiraterona o enzalutamida), en homes que tenien càncer de pròstata metastàtic resistent a la castració no estava prou clar.
Més temps sense progressió
Ara, un equip d'investigadors, liderat per Ronald de Wit, del Centre Mèdic Erasmus de Rotterdam (Holanda), ha demostrat que aquesta medecina és més efectiva per frenar la progressió i augmenta la supervivència dels malalts.
L'estudi es va fer amb 255 pacients, amb una edat mitjana de 70 anys. L'objectiu principal era esbrinar el temps que el malalt es mantenia sense progressió del càncer detectable per radiografia. Amb cabazitaxel la mitjana va ser de 8 mesos, enfront de 3,7 amb els altres fàrmacs.
L'objectiu secundari era observar la supervivència, que va ser de 13,6 mesos de mitjana amb cabazitaxel i 11,0 mesos amb els altres inhibidors.
Els resultats es van presentar dilluns en el Congrés de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica, que se celebra a Barcelona i que es clou aquest dimarts.
Tractament personalitzat
En el mateix congrés s'ha presentat un altre estudi que obre noves vies de tractament del càncer de pròstata metastàtic avançat. El fàrmac olaparib retarda la progressió del càncer almenys en 4 mesos en comparació amb tractaments hormonals innovadors. Dades preliminars també assenyalen que augmenta la supervivència en tres mesos.
El tractament amb olaparib es va assajar en pacients que tenien unes mutacions genètiques concretes. Per això, la directora de l'estudi, Maha Hussain, de la Universitat del Nord-oest, a Chicago, creu que és un pas per al tractament personalitzat d'aquest tipus de càncer.
La investigadora reconeix que l'olaparib pot provocar amb més freqüència efectes secundaris com anèmia o nàusees i que per això cal controlar de prop els pacients que en prenguin. Però l'efectivitat en pacients amb certes alteracions en l'ADN també obre perspectives interessants:
"Per damunt de tot, aquestes dades mostren que, com el càncer de pit o de pulmó, el de pròstata no és una, sinó diverses malalties i que hem d'identificar els diferents grups de pacients i tractar-los amb teràpies dirigides".
Marcador per indentificar els tumors més agressius
En càncer de pròstata hi ha tumors de creixement lent i tumors més agressius. I un tercer estudi, fet a Catalunya, ajudarà a distingir-los per evitar o bé menystenir-los o bé aplicar un tractament excessiu.
El Grup de Recerca en Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars (Grup DIBIOMEC) de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), liderat per Matilde Rodríguez Chacón, ha descobert que una substància anomenada TWEAK, que intervé en l'obesitat i el metabolisme de la glucosa, també pot servir per diferenciar el tipus de tumor.
La creixent relació entre l'obesitat i el càncer va portar el grup a investigar si existia un vincle entre TWEAK i el context metabòlic dels pacients amb càncer de pròstata. Actualment es fa servir l'anàlisi de PSA com a marcador del càncer de pròstata, però en faltava un que ajudés en el diagnòstic i el pronòstic.
Els resultats, publicats al "Journal of Translational Medicine", mostren que combinant l'anàlisi de TWEAK, PSA i altres biomarcadors ajuden a millorar la potència predictiva i es poden utilitzar per classificar l'agressivitat del càncer de pròstata.
