Dos de cada deu habitants del planeta no saben llegir ni escriure

Estar alfabetitzat ja no vol dir només saber llegir i escriure ja que han aparegut nous models d'analfabetisme que emergeixen a les societats desenvolupades. La vertiginosa irrupció de les noves tecnologies ha comportat l'aparició de nous conceptes, com el d'analfabetisme digital, referit a persones amb bona formació cultural, però que se senten desplaçades per la falta de coneixements tecnològics bàsics. L'analfabetisme modern també està protagonitzat pels nous fluxos migratoris. Molts immigrants que saben llegir i escriure en la seva llengua s'han d'enfrontar, ja en el moment d'arribar, amb una nova cultura i un nou alfabet desconeguts per ells. Tot i aquests nous models, no es pot oblidar el concepte clàssic d'analfabetisme. A Catalunya hi ha unes 100.000 persones que no saben llegir ni escriure. La majoria, dones de les generacions de postguerra. Gràcies als programes de formació d'adults, algunes d'aquestes persones aprenen a desenvolupar-se sense limitacions en la seva vida quotidiana. Però al món hi ha gairebé 875 milions d'analfabets, xifra que equival a dos de cada deu habitants del planeta. Dues terceres parts d'aquests analfabets són dones. Segons la Unesco, els països més afectats per aquest problema són Bangla Desh, el Brasil, la Xina, Egipte, l'Índia, Indonèsia, Mèxic, Nigèria i el Pakistan. En aquests països es concentra el 70% de l'analfabetisme mundial. Les Nacions Unides s'han proposat eradicar aquest mal el 2025. Però, tot i els progressos, el panorama és desolador en diverses zones del Tercer Món. A l'Índia, per exemple, 120 milions de nens no poden anar a l'escola. Molts dels que ho fan es troben amb infraestructures pèssimes i faltades dels equipaments mínims.