Dos cineastes podrien anar a presó per gravar l'interior d'un monument franquista

La Fiscalia de Navarra ha citat aquest dimecres els cineastes Carolina Martínez i Clemente Bernad, acusats d'un delicte de revelació de secrets per haver gravat l'interior de la cripta del monument als Caiguts de Pamplona.

El Ministeri Fiscal demana una pena de dos anys de presó i una multa de 12.000 euros, que podrien pagar en un termini de 20 mesos.

Per la seva banda, els dos acusats, en declaracions als mitjans, han manifestat que no haurien d'estar citats, ja que la seva intenció només era informar d'un fet a través d'un documental. Per això esperen que es faci "justícia" i predomini "el sentit comú".

Clemente Bernad ha comentat el motiu pel qual els han citat a declarar:

"Simplement per fer un documental que pretén informar sobre un monument que hi ha a Pamplona, el segon monument feixista més gran de l'estat espanyol, després del Valle de los Caídos"

Per la seva banda, Carolina Martínez ha denunciat que no esperaven arribar fins aquí. Per això esperen "molt poc" d'aquest judici:

"Tot el procés, que ha durat un any, ha estat molt dur. No som els únics que pensem que som innocents"

Notícia relacionada: Un jutge sentencia que el general colpista Sanjurjo torni a la Cripta dels Caiguts

Un monument privat, no accessible al públic

Durant la vista oral, el fiscal ha explicat que el monument als Caiguts es tracta d'un edifici que és propietat de l'Ajuntament de Pamplona i la cripta de l'interior pertany a l'Arquebisbat de Pamplona. 

Per tant, es tracta d'un espai "no accessible al públic" i amb ús "de caràcter privat". Els únics que hi tenen accés són els membres de la Hermandad de Caballeros Voluntarios de la Santa Cruz i autoritats eclesiàstiques.

L'edifici, en forma d'església, es va construir el 1942 com a homenatge als navarresos del bàndol franquista morts durant la Guerra Civil i a la cripta s'hi van enterrar, entre altres, les restes dels generals colpistes José Sanjurjo i Emilio Mola.

El monument als Caiguts de Navarra, a Pamplona (Wikimedia Commons)

Els dos acusats van rebre l'autorització de l'Ajuntament de Navarra per accedir en el monument i gravar les imatges per al documental que estaven preparant

Van col·locar dispositius l'any 2016

Els fets van succeir el 18 de març del 2016, quan els dos cineastas van instal·lar diverses càmeres de gravació i uns micròfons en una reixeta, però ho van fer de manera "improvisada" un cop eren a l'interior.

Tres dies després, el 21 de març, van tornar al recinte i no van trobar els dispositius que hi havien instal·lat. Per tant, van decidir comunicar-ho a la Policia Municipal, que va decidir fer un atestat.

El fiscal creu que la col·locació dels dispositius va ser amb el propòsit de descobrir què es feia dins el monument:

"Amb ànim d'atemptar contra la intimitat de la Hermandad de Caballeros i amb ànim de comprovar el tipus d'actes de culte que es realitzen dins la cripta. D'aquesta manera, obtenir proves en vídeo d'allò que es fa i practica dins la cripta"

D'altra banda, també han declarat dos membres de la Hermandad, un d'ells com a testimoni protegit. Els dos han explicat que es van sentir "violents" quan van descobrir que hi havia un dispositiu que els gravava. Per això, van decidir denunciar-ho a la Policia Nacional.

Mostres de suport

Minuts abans del judici, els dos acusats han rebut diverses mostres de suport per part d'institucions com l'Ajuntament de Pamplona, membres del Parlament de Navarra i l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica.

També s'han unit al suport fins a 2.000 persones que han signat un manifest a favor dels dos artistes, ja que creuen que només volien obtenir imatges d'una missa que "commemora la data que consideren fundacional de la creació d'un estat feixista a Navarra.

El judici ha quedat ajornat fins el 12 de desembre, on s'espera que declarin més testimonis.