Estocolm

Dos australians guanyen el Nobel de Medicina pel seus descobriments en gastritis i en l'úlcera

Els australians Barry J Marshall i J. Robin Warren han guanyat el Nobel de Medicina i Fisiologia 2005 pel descobriment de l'helicobacteri i el seu paper en la gastritis i en l'úlcera pèptica. Aquest anunci obre una setmana en què es coneixeran els guanyadors de les sis modalitats de què consten en els premis creats fa més d'un segle pel magnat suec Alfred Nobel. Aquest any els premis estan dotats amb 10 milions de corones (1,11 milions d'euros).

Actualitzat
L'Institut Karolinska d'Estocolm ha concedit el Nobel de Medicina i Fisiologia per a Barry J. Marshall i J. Robin Warren. Els dos experts bacteriològics rebran el premi pel seu descobriment de l'helicobacteri i el seu paper en la gastritis i en l'úlcera pèptica. Es tracta del primer anunci de la setmana en què es coneixeran els guanyadors de les sis modalitats dels Nobel. Els de física, dia 4, i química, dia 5, seran els següents. El de la pau serà atorgat l'endemà i el d'economia, l'únic que no va instituir l'inventor sinó el Banc de Suècia, dilluns vinent, dia 10. El de literatura no se sabrà, com mana la tradició, fins que l'Acadèmia Sueca de la Llengua en decideixi la data d'entrega. Els llegendaris Nobel Les travesses amb noms de possibles guanyadors se succeeixen, i a personalitats fixes des de fa anys se n'afegeixen altres de noves com, en el cas del de la pau, Bono, el líder de U2, i l'expresident finlandès Martti Ahtisaari, mediador en l'acord de pau entre els rebels de la província d'Aceh i el govern indonesi. El Nobel de la Pau, que el 2004 va ser per a l'activista keniana Wangari Maathai, és l'únic que no s'anuncia i es lliura a Estocolm, per decisió expressa de Nobel, que va decidir que fos a Oslo, ja que Noruega formava part del regne suec en la seva època. Això sí, tots són lliurats el mateix dia, el 10 de desembre, aniversari de la mort de l'inventor de la dinamita, en una doble cerimònia que es desenvolupa al Saló de Concerts d'Estocolm i l'Ajuntament d'Oslo. La Reial Acadèmia de Ciències de Suècia és l'encarregada d'atorgar els premis de química, física i economia; l'Institut Karolinska d'Estocolm, el de fisiologia o medicina; l'Acadèmia Sueca de la Llengua, el de literatura, i un comitè format per cinc persones que tria el Parlament noruec, el de la pau. Tots els premis estan dotats amb la mateixa quantitat, que varia en funció dels interessos de la fortuna llegada per Nobel, i que aquest any serà de 10 milions de corones (1,11 milions d'euros). Els premis, però, poden quedar deserts, una circumstància que s'ha produït en 49 ocasions. El Nobel pot recaure també en institucions i ser compartits per fins a tres persones, però no es concedeixen mai a títol pòstum, tret que el premiat mori en el període que transcorre entre la concessió i el lliurament del guardó. Domini nord-americà En els denominats guardons científics, el domini nord-americà és aclaparador: en l'última dècada, els Estats Units han acaparat el 77% dels guardons en economia, el 67% en física, el 60% en medicina o fisiologia i el 57% en química. Set dels deu premiats en aquestes quatre categories l'any passat eren d'aquesta nacionalitat, dada que reflecteix la seva preponderància en el panorama científic mundial. Molt més equitatiu és el repartiment en els de literatura, que l'any passat va guanyar l'escriptora austríaca Elfriede Jelinek, i on l'Acadèmia de la Llengua sembla guiar-se per un criteri de rotació geogràfica, o el de la pau, els dos premis que més expectació creen i que estan sotmesos a major controvèrsia.
Anar al contingut