Pena mínima per una violació en grup a una noia discapacitada per no resistir-s'hi "prou"
L'Audiència de Lleida condemna a 2 anys de presó, en comptes de 7, a un dels acusats perquè "li va faltar contundència" a la víctima per parar una "situació no desitjada" i n'absol un altre perquè es va "limitar a fer fotografies"
Aquest matí s'ha sabut una altra sentència per violació múltiple que considera que la víctima no s'hi va resistir prou. L'Audiència de Lleida ha condemnat a només dos anys de presó un home per la violació en grup d'una noia amb una discapacitat intel·lectual perquè considera que la víctima no va oferir-hi prou resistència.
En aquest cas, els fets van passar a Lleida el 22 de maig del 2017 quan la víctima va accedir a anar al pis d'un dels nois i va ser víctima d'una agressió sexual per part de tres joves. El segon acusat ha quedat absolt al·legant que només va fer fotografies de l'agressió i el tercer implicat és un menor que ja va ser condemnat a 20 mesos de llibertat vigilada.
L'Audiència de Lleida també prohibeix el principal acusat acostar-se a la víctima durant tres anys i que la indemnitzin amb 3.000 euros en concepte de danys morals.
El tribunal reconeix el delicte d'abús sexual
En la sentència, el tribunal reconeix els fets "constitutius d'un delicte d'abús sexual", però rebaixa la pena dels 7 anys que demanava la fiscalia perquè considera que a la víctima li "va faltar contundència a l'hora de parar una situació no desitjada."
Es considera provat que la víctima, que té un 69% de discapacitat, va dir als agressors que paressin perquè li feien mal. La noia va declarar que volia marxar i va utilitzar expressions com "surt, surt", "us esteu passant", "me'n vull anar", "deixeu-me en pau" o "em rebentareu el cony", a què els acusats van respondre "queda't, queda't".
La sentència afirma que aquesta resistència va ser ambigua partint de la declaració de la psicòloga. Aquesta afirma, que pot ser un "comportament freqüent" en persones amb les característiques de la víctima, que "no compten amb les eines personals necessàries per mostrar obertament la seva negativa i els pot faltar contundència a l'hora de parar una situació no desitjada".
La defensa va al·legar que l'acusat va entendre que la relació era consentida i així ho reconeix el tribunal: "Una sèrie de circumstàncies apunten cap a la possibilitat que l'acusat considerés de manera equivocada que les relacions sexuals que va mantenir amb la víctima ho fossin en un marc de consentiment".
Una sentència que s'afegeix a la del cas de Vielha
Fa poc més de dos mesos, l'Audiència de Lleida ja va condemnar dos homes acusats de violació a quatre anys i mig de presó per abús sexual. El jutge va considerar que, tot i que la dona s'hi va negar, els condemnats no van actuar amb violència.
