Dos anys després de l'arribada de l'euro les diferències de preu entre països arriben al 50%

En el particular univers del comerç a la zona euro, hi entren components com el poder adquisitiu, la competència entre empreses o les diferents línies de distribució. Un DVD d'estrena, com el de la segona part de "Matrix", pot tenir un preu molt diferent segons el país d'Europa on es compri. Només cal fer un cop d'ull a la pàgina web d'una multinacional francesa amb botigues a la zona sud d'Europa, Bèlgica i Suïssa. A la filial espanyola costa gairebé 25 euros. El preu és més alt a Itàlia i, sobretot, a França. Això es podria justificar perquè a Espanya el poder adquisitiu és més baix. Però, a Portugal, el cost d'aquest DVD frega també els 30 euros. L'euro havia de portar a una unificació dels preus a escala continental i, a la llarga, productes més barats. Passats dos anys de la introducció física de la moneda única, béns i serveis encara tenen un cost molt diferent, segons el país. El cas més evident és el dels cotxes, on les diferències de preu poden arribar al 50 per cent, segons les estratègies comercials de les marques. D'acord amb dades de la Comissió Europea, i tenint en compte els preus abans d'impostos, un Seat Ibiza comprat a Espanya pot ser un 11 per cent més car que a França o Itàlia. Un Renault Mégane és més car a França que a Espanya o Portugal. I un Ford Mondeo comprat aquí pot sortir més d'un 15 per cent més barat que a Alemanya o Bèlgica. Aquestes diferències de preu, que de vegades podrien jugar a favor del consumidor, tampoc s'aprofiten. A Espanya, al cap de l'any, només un 2 per cent dels consumidors fan alguna compra en un altre país de la Unió Europea, ja sigui aprofitant un viatge o per Internet. A Holanda, per exemple, gairebé un terç de les compres es fan a països veïns.