Dormir fa que es consolidin els records, però només els que ens interessen

"Quan es desperten al matí, les entremaliadures i maldats de la nit anterior estan plegades acuradament i col·locades al fons de les seves ments i, a la part de dalt, ben airejats i estesos, estan els seus pensaments més bonics, llestos per ser usats", llegim a "Peter Pan", la novel·la escrita a principis del segle XX per James Matthew Barrie.

Potser l'escriptor escocès no anava gaire desencaminat, si estudiem la frase en el context de la recerca que acaben de publicar investigadors de la Universitat de Barcelona al "Journal of Neuroscience". En l'article els científics expliquen que han identificat el procés cerebral que, mentre dormim, reforça o debilita els records dels esdeveniments diaris.

Segons aquest estudi, mentre dormim el cervell reactiva xarxes de records que estan relacionats entre si. Per tant, no treballa amb els records de forma aïllada, sinó que potencia els conjunts que tenen elements en comú.

Però els investigadors també demostren que Barrie potser tenia raó quan deia que les entremaliadures i maldats queden plegades en el fons de la ment. Així, durant el procés de reactivació de records, el cervell també promou l'oblit de la informació menys rellevant i menys assentada a la xarxa de records. Potser oblidem algunes malifetes perquè, mentre dormim, el cervell creu que no els hi hem donat gaire rellevància.

En relació amb això, l'estudi ajuda a respondre una de les preguntes més rellevants en el camp de la memòria: com seleccionem les experiències que recordarem en el futur. Per esbrinar-ho, els investigadors de la UB han utilitzat una tècnica experimental. Els participants en l'estudi havien de memoritzar la localització, en una quadrícula, de quinze parelles de cartes idèntiques. Però en una segona tanda es canviaven les posicions de les cartes i se'ls feia sentir sons relacionats amb el contingut del dibuix que contenien.

Així, els participants havien associat els sons a parelles determinades. Mentre dormien en el laboratori, els investigadors repetien els sons i això activava el record concret en els voluntaris.

Els resultats van permetre concloure que els records es consoliden quan s'han creat en un context temporal molt proper i similar. Segons explica Javiera Oyarzún, primera autora de l'article:

"Aquests resultats demostren, per primera vegada, que hi ha un mecanisme actiu i selectiu d'oblit de records irrellevants o poc freqüents que ha estat implementat durant la son".

És a dir, que la reactivació d'un record concret té un impacte en els records d'experiències similars adquirides prèviament. Amb aquest sistema de memòria, es reforça la possibilitat de descobrir patrons en l'ambient i de predir què podria passar si ens trobem amb alguna experiència similar a altres que ja hem experimentat.

D'altra banda, s'eliminarien els records amb característiques poc freqüents o inconsistents perquè no interfereixin en la memòria. Però potser també, com va intuir Barrie, les entremaliadures comeses durant el dia. Cosa que no ajuda a que ens quedin gravats els seus efectes per no repetir-les.