Dones riders denuncien assetjament sexual de clients quan els porten la comanda a casa
Glovo, Deliveroo i Uber Eats les penalitza si s'hi encaren o es neguen a treballar a certes hores o zones, segons els sindicats
Dones riders denuncien assetjament sexual de clients quan els porten la comanda a casa
Imatge d'una repartidora d'Uber Eats davant una porteria, per portar una comanda
La plataforma permet als clients saber qui els porta la comanda i això exposa les dones a situacions de risc (ACN / Aina Martí)

Dones riders denuncien assetjament sexual de clients quan els porten la comanda a casa

Glovo, Deliveroo i Uber Eats les penalitza si s'hi encaren o es neguen a treballar a certes hores o zones, segons els sindicats

Virgínia Arqué NuenoActualitzat
TEMA:
Drets laborals

"Quan va pujar una comanda al pis, l'home que li va obrir la porta estava despullat i li va dir que entrés a casa i li deixés la comanda sobre la taula. La noia s'hi va negar. Li van posar un comentari negatiu i la van castigar sense poder treballar durant tres dies".

Aquesta és una de les denúncies que recull l'informe "Repartidors i repartidores de plataforma digital", elaborat pel sindicat Comissions Obreres. L'estudi analitza les condicions laborals, demandes i perspectives de futur dels homes i dones que porten comandes a domicili, en moto o bicicleta, fetes a través de Glovo, Deliveroo i Uber Eats.

La de rider és, conclou l'informe, una feina precària i estressant, que suposa una alta dedicació per pocs guanys i que no facilita la conciliació familiar. A més, implicaun alt risc d'accidents i també, en el cas de les dones, de patir assetjament sexual.


Repartidores víctimes d'assetjament sexual

I és que elles tenen "dificultats i problemàtiques afegides pel fet de ser dones", insisteix CCOO. Algunes fins i tot renuncien a encàrrecs en determinades hores o zones urbanes pel risc que comporta, encara que això estigui penalitzat per l'empresa.

Els sindicats asseguren que aquestes dones estan en una situació d'indefensió i que no els serveix de res ni denunciar-ho ni a l'empresa ni a la policia, com explica a l'ACN l'exrider Ana Mesones.

"Si tu vas a explicar que durant la realització de la teva feina se t'han insinuat, t'han ficat dins un domicili, s'han despullat i t'han dit 'si no et quedes no et pago i tal', què faran? No en tenim proves perquè això passa al moment."

I, de fet, els Mossos no han rebut cap denúncia.

Pel que fa a les plataformes, algunes asseguren que estan preparant protocols interns d'actuació, però les riders insisteixen que no se les escolta quan denuncien les situacions viscudes al domicili d'alguns clients.

La persona que fa la comanda sap que qui li portarà el paquet a casa és una dona i no un home, perquè en pot veure la foto a la plataforma. Això exposa les repartidores a situacions de risc.

Algunes relaten haver-se trobat el client despullat esperant-les i d'altres haver patit insinuacions o peticions fora de lloc:

"Un em va dir que era molt guapa i em va demanar el telèfon. M'hi vaig encarar, li vaig dir 'de què vas?' i em va puntuar malament. Va posar que no li havia entregat la comanda i no sé què més. Em van abaixar la puntuació, em van tancar el compte i no vaig poder treballar en tres dies."

Carmen Juares, secretària de noves economies de CCOO i autora de l'informe, es pregunta fins a quin punt les noves tecnologies tenen en compte els drets de les dones.

"A vegades el sector digital pot aprofundir i agreujar les violències contra les dones a la feina si no existeix una governança de les tecnologies en perspectiva de gènere i si aquestes feines no estan regularitzades."


Els "rellogats" que van en bici, els més precaris

L'estudi s'ha basat en 18 entrevistes en profunditat a treballadors representatius de les plantilles d'aquestes tres empreses digitals, segons la plataforma en la qual treballen (Glovo, Deliveroo i Uber Eats), si tenen compte propi o no (els "rellogats" són els més precaris), el sexe (la majoria de repartidors són homes, però les dones van en augment) i la situació legal al país (cada cop hi ha més treballadors estrangers en situació irregular).

Un rider circulant pel carrer, al costat d'un camió pesant
CCOO denuncia que la feina dels riders és cada cop més precària i estressant (ACN / Aina Martí)

De les entrevistes es desprèn que la feina de repartidors i repartidores de plataformes digitals implica llargues jornades per obtenir molt pocs guanys, sobretot els que treballen amb comptes llogats, i poca conciliació familiar.

I és que cobren per comanda (sigui lluny o a prop) i han d'estar sempre disponibles per no perdre'n cap. Una situació que empitjora per moments, perquè les companyies, especialment Glovo, estan rebaixant les tarifes que paguen als seus repartidors.

A Glovo, a més, els repartidors no poden obtenir serveis quan volen, sinó quan la plataforma decideix. Un protocol que genera una dependència total del treballador cap a la companyia.


Una feina estressant amb un alt risc d'accidents

El neguit per aconseguir serveis, la pressió que els imposa la plataforma -en obligacions de temps i activitat- i també la necessitat de ser ben puntuats pels clients converteixen la seva feina en molt estressant.

Un estrès que augmenta el risc d'accidents, dels quals la plataforma es desentén.

L'accidentalitat és molt elevada en aquest sector, en què hi ha hagut, fins i tot, accidents mortals. I les plataformes, en general, no se'n fan responsables, al·legant que no existeix relació laboral entre els repartidors i l'empresa. Una situació que ha de canviar, ara, amb la nova llei de riders.

"Crec que és una de les feines més perilloses, perquè vas pel mig dels cotxes, els autobusos i els taxis. Els taxis, sovint, no et respecten", explica un dels entrevistats. Un altre, repartidor de Deliveroo, recorda la greu caiguda d'un company durant una entrega a Barcelona.

"Va passar al carrer Aragó amb la Meridiana i va estar molt greu, en coma i tot. Però la plataforma no hi va donar cap resposta, res de res."

Altres formes polèmiques de gestió d'aquestes empreses que condicionen la feina dels repartidors són el sistema de punts, que pressiona perquè treballin els dies i hores de més demanda; les limitacions a rebutjar comandes, encara que estigui justificat; les tarifes no negociables; o la necessitat de "caçar hores", que ha generat, fins i tot, un mercat negre de venda d'hores.

A canvi, l'empresa dona un suport material mínim, cap formació específica i una escassa cobertura en cas d'accident o malaltia. Tampoc ofereix suport als treballadors en cas d'incidents amb la clientela ni escolta els seus arguments quan se'ls puntua malament.

Propostes de futur

L'estudi també descriu les principals demandes dels i les riders per millorar les seves condicions laborals, que alguns defineixen com "d'explotació o esclavatge".

La primera prioritat és la reducció del risc d'accidents i les malalties laborals. És a dir, tenir una cobertura en cas d'accidents i també que se'ls doni roba i material adequats, més formació i algun servei de manteniment dels vehicles.

Amb la pandèmia, la feina dels repartidors encara s'ha precaritzat més, segons CCOO (Reuters / Toby Chopra)

Es queixen també de la reducció contínua de tarifes i demanen una millor gestió d'altres factors que incideixen en els seus ingressos, com un bo de pluja o pes, no ampliar les plantilles, controlar el lloguer de comptes, intervenir contra la xarxa de venda d'hores i canviar el polèmic sistema de sanció per punts, en el qual ni tan sols se'ls pregunta el perquè d'una queixa abans de castigar-los.

El sindicat destaca la por dels treballadors a reclamar millores en les condicions laborals per les conseqüències que se'n puguin derivar. També que és un col·lectiu poc unit -ja sigui perquè estan en situació irregular o perquè es veuen com a competència entre ells-, en situacions personals molt precàries que no els permeten millorar, molta dependència de l'empresa i nul·la autonomia per gestionar la seva jornada laboral.

La paradoxa és que, amb la pandèmia, ha crescut l'ús d'aquestes plataformes però també la seva precarització.

"Les persones són tan fàcils de substituir -conclou l'informe- que no cal atendre les seves queixes ni preocupar-se per si deixen de treballar per a la plataforma".

ARXIVAT A:
Drets laboralsViolència masclistaPrecarietat laboral
Anar al contingut