Dones addictes a les drogues: n'hi ha menys, però troben més barreres per sortir-se'n
La pandèmia ha dificultat la reinserció de les persones amb addicions, que no han pogut formar-se, buscar feina ni teixir una xarxa d'amistats
L'any 2020, malgrat les restriccions per la pandèmia, l'ONG Projecte Home va atendre 1.279 persones amb addiccions en els set centres que té a Catalunya.
Són menys que en el 2019, any en què l'entitat va atendre 1.520 persones de forma presencial, però cal tenir en compte que llavors no hi havia cap dels impediments a la mobilitat decretats l'any 2020 per lluitar contra la Covid-19 (ni confinaments ni toc de queda, ni restriccions horàries o perimetrals).
La majoria d'usuaris de l'entitat segueixen sent homes (el 85%), però l'ONG alerta que les dones afronten l'addicció més soles i amb més dificultats afegides. Per això, el director de l'entitat, Oriol Esculies, reclama millorar l'accés de les dones amb addicions als tractaments i encara més tenint en compte que són un dels grups més afectats per la crisi social derivada de la pandèmia.
"Cal ajudar els col·lectius més vulnerables, en aquest cas les dones amb problemes de drogues, més que mai en una situació de pandèmia on la inserció social, la reintegració a la societat, és dels principals desafiaments que tenim."
L'entitat celebra aquest any els 25 anys amb una sensació agredolça. Positiva per la gent que han ajudat, però negativa en veure que hi ha un estancament en el consum de drogues a Catalunya que s'ha cronificat.
L'empitjorament en la situació de les dones a qui atenen fins i tot els està fent reflexionar sobre el nom de l'entitat.
"Aquest any hem enfatitzat les diferències entre homes i dones perquè veiem la gravetat en la situació de la dona envers l'home. Ens diem Projecte Home, també hem de reflexionar sobre això. I ho hem de fer més d'hora que tard."
Les dones, les més perjudicades
Les dades revelen que les dones amb addicions afronten situacions de més dependència econòmica, menys suport familiar, més estigma social i més invisibilitat que els homes. I molt poques aconsegueixen l'anhelada reinserció social.
L'entitat alerta sobre l'alt percentatge de dones que pateixen algun trastorn mental (un 57,8% dels casos davant del 19,8% d'homes). A més, accedeixen al tractament dos anys més tard que els homes, de mitjana; un retard que suposa més anys de consum està més cronificat i un deteriorament de la salut física i mental més gran quan demanen ajuda per encarar la situació.
La feina és la principal font d'ingressos de la meitat dels homes, però només d'una quarta part de les dones, que depenen molt més de l'atur, la pensió i altres prestacions (més del 51% davant del 37% dels homes). Entre elles també hi ha més dependència d'activitats il·legals que en el cas dels homes.
Les addicions sovint comporten problemes greus amb la parella, quan se'n té. Més dones han reconegut haver patit abusos (emocionals, físics o sexuals) que els homes. Elles també pateixen més estigmatització social i tenen menys suport familiar.
La seva addicció principal és l'alcohol, un consum que fan més en solitari i a casa, cosa que les invisibilitza encara més. Elles tenen també més problemes per compaginar els tractaments amb la rutina diària i molt poques aconsegueixen mantenir una vida estructurada.
La majoria, en risc d'exclusió social
La majoria de les persones que demanen ajuda a l'entitat, tant homes com dones, estan en risc d'exclusió social. Només 4 de cada 10 usuaris viu de la seva feina en el moment de començar el tractament.
Un 37% depèn de l'atur, la pensió i altres prestacions socials i un 17% de la família i els amics. Un 2% reconeix que recorre a activitats il·legals.
A nivell formatiu, el 33% no té estudis o només primaris, més de la meitat (el 54%) en té de secundaris i un 12% ha fet estudis superiors.
Hi ha més dones amb formació superior que els homes, però també tenen més càrregues familiars elles que ells (hi ha més dones que viuen soles amb fills).
L'addicció principal continua sent la cocaïna (en més de la meitat dels usuaris, sobretot els homes), però creix l'alcoholisme, sobretot entre les dones.
La cocaïna i l'alcohol fa anys que són les dues drogues més consumides. Les segueixen l'heroïna (4,5%) i el cànnabis (3,6%), que han baixat, i les ludopaties o altres conductes addictives (com el joc o les tecnologies), que es mantenen en el 2%.
Una de cada quatre persones ateses per Projecte Home (el 25,5%) pateix algun tipus de patologia dual, és a dir, trastorn mental i addició alhora, una xifra que es dispara de forma alarmant entre les dones.
La mitjana d'edat dels usuaris atesos per l'entitat segueix sobre els 40 anys, tot i que n'hi ha des dels 18 fins als 68 anys.
La cocaïna i l'alcohol, les addicions més freqüents
El tipus d'addició també és diferent entre homes i dones. La cocaïna continua sent, de mitjana, la substància més consumida per les persones ateses per l'entitat (50,8%), però molt més pels homes (53,4%) que per les dones (31,7%).
Un percentatge que s'inverteix en el cas de l'alcohol, la segona droga més consumida. Un 55,1% de les dones ateses ho és per alcoholisme, davant 35,6% dels homes.
L'ONG creu que cal millorar l'accessibilitat dels tractaments a les dones amb addicions, tant en l'entitat com en el conjunt de la xarxa d'atenció a drogodependències de Catalunya, per eliminar-ne les barreres que hi troben, més encara tenint en compte que són un dels grups més afectats per les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia
La reinserció social, el repte pendent
Superar l'addició no és suficient, després cal tornar a integrar-se a la societat.
La pandèmia ha dificultat la reinserció social de les persones que es troben en fase avançada del tractament, que no han pogut formar-se, buscar feina, accedir a un habitatge, construir una nova xarxa d'amistats o, durant mesos, fer activitats d'oci saludable com l'esport.
També han augmentat les recaigudes. Projecte Home ha reforçat el programa d'acompanyament laboral dels seus usuaris per evitar que abandonin, perquè no tirin la tovallola. Alguns dels seus usuaris ens expliquen, en aquest vídeo, com funciona aquest programa.
L'entitat fa una crida a entitats i institucions perquè donin un cop de mà en aquesta última fase del tractament.
