Doble desnonament: els lloguers socials finalitzen i els grans tenidors no els renoven
Les persones afectades ja havien perdut la casa en propietat, però van poder quedar-s'hi amb un lloguer social
Doble desnonament: els lloguers socials finalitzen i els grans tenidors no els renoven

Doble desnonament: els lloguers socials finalitzen i els grans tenidors no els renoven

Les persones afectades ja havien perdut la casa en propietat, però van poder quedar-s'hi amb un lloguer social

Iván Gutiérrez Actualitzat
TEMA:
Habitatge
Julia Pelayo té un lloguer social i ha rebut un ordre de desnonament
Julia Pelayo té un lloguer social i ha rebut un ordre de desnonament

Catalunya és on més desnonaments es fan de tot l'Estat, tant de lloguer com d'hipoteques, i això pot anar a pitjor en els pròxims anys.

Els afectats, a més, són a l'estament més vulnerable. És el que s'anomena doble desnonament, persones que ja van perdre la casa en propietat durant els pitjors anys de la crisi, però que van poder quedar-s'hi amb un lloguer social. 

Ara, aquests contractes comencen a acabar-se i els propietaris (bancs i grans tenidors) no estan obligats a renovar-los. I és perfectament legal, per tant, les persones que ja van perdre la casa en propietat, ara, es veuen obligades a abandonar-la de lloguer.  


Els fons no estan obligats a renovar

Aquests grans tenidors estaven obligats a fer un contracte de lloguer social a aquelles persones en situació vulnerable que eren desnonades per execució hipotecària.

La llei 24/2015 aprovada al Parlament ha estat i és l'eina que obliga aquests fons d'inversió a fer contractes, però aquesta normativa no preveia què passaria tres anys després. És ara quan aquestes empreses no tenen cap mena d'obligació de renovar contractes, i menys oferir les mateixes condicions. 

És el cas de la Julia Pelayo, resident a l'Hospitalet de Llobregat. Mai ha viscut en cap altre habitatge, és la casa de la seva vida. De fet, ja la tenia pagada però es va hipotecar per renovar la botiga en la qual treballaven ella i el seu marit. La crisi econòmica va arruïnar el negoci i, a més, el seu marit va morir dos mesos després que subhastessin l'habitatge. 

En aquesta situació límit, la Julia va poder aconseguir un lloguer social amb el banc que tenia el crèdit, el Banc Popular. Però la gestió d'aquest lloguer va passar a mans de Blackstone, un gran fons gestionat per la societat Anticipa a Espanya. 

Ara, Anticipa no vol renovar el lloguer social de la Julia i ja ha ordenat als jutjats el seu desnonament de la casa on sempre ha viscut.


Fons d'inversió: que paguin els ajuntaments

La fórmula dels fons d'inversió per trobar solució a aquest conflicte és actualitzar els lloguers a preu de mercat, i que els ajuntaments de cada municipi paguin la diferència amb l'actual. Segons fonts d'aquests mateixos fons d'inversió, cap ajuntament ha acceptat. 

La mateixa regidora d'Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, assegura que els recursos públics "són escassos i no són per pagar la festa dels fons voltors, el que s'ha de fer és legislar per obligar que hagin de renovar aquests contractes, tant els que acaben ara com els que ja han finalitzat i es van acollir a la llei 24/2015". 


La PAH reclama a la Generalitat que legisli

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) va en la mateixa línia. La seva portaveu, Lucía Delgado, reclama a la Generalitat que legisli i ampliï la llei 24/2015 impulsada per la mateixa plataforma fa quatre anys, o que inclogui en el decret d'habitatge aquesta obligació de renovar contractes socials en les mateixes condicions. 

La Generalitat recull el guant, i el conseller de Territori, Damià Calvet, assegura que en el nou decret inclouran "l'obligació de renovar els lloguers socials per evitar el desnonament de famílies vulnerables, si no compleixen, hi haurà sancions". Segons Calvet, aquest decret es votarà al Parlament abans que acabi l'any. 
 

ARXIVAT A:
Habitatge

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut