Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Madrid

Divisió al Constitucional sobre la impugnació de la Declaració de Sobirania

L'Alt Tribunal ha començat a debatre la impugnació que el govern del PP va presentar a la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya, que el gener de l'any passat va acordar començar el procés per fer efectiu l'exercici del dret a decidir. L'inici de les discussions ha permès veure les discrepàncies entre els membres del tribunal a l'hora de valorar si la declaració té caràcter jurídic, com defensa el recurs del govern espanyol, o si es tracta d'un pronunciament polític.

RedaccióActualitzat

El Tribunal Constitucional ha començat a debatre aquest dijous a la tarda amb caràcter informal la impugnació del govern del PP a la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya. El debat ha permès veure les discrepàncies entre els membres d'un tribunal que estaria força dividit a l'hora de valorar si el text és polític o té efectes jurídics.

Actualment, el Tribunal Constitucional està format per sis magistrats conservadors i cinc dels considerats progressistes, entre els quals n'hi ha dos de catalans, Encarna Roca i Joan Antoni Xiol, i una de basca, Adela Asua, vicepresidenta del tribunal i designada ponent en aquest cas. Com a president, Francisco Pérez de los Cobos, que va ser recusat, sense èxit, per haver militat en el PP. I encara falta per assignar un altre magistrat en substitució de Francisco Hernando, que va morir al novembre passat. 

En aquest escenari, els magistrats conservadors serien partidaris de declarar-la insconstitucional, perquè consideren que podria tenir valor jurídic. En canvi, els progressistes creuen que el debat sobre aquesta qüestió ha de ser polític i no jurídic. Aquest últim és la plantejament de la ponència en què treballa la vicepresidenta de l'òrgan, Adela Asúa. 

En la seva impugnació, el govern espanyol afirma que la declaració "té un efecte jurídic clar sobre el govern autonòmic, en la mesura en què l'insta a la consecució d'una certa finalitat". Per la seva banda, a l'escrit d'al·legacions, el Parlament de Catalunya va respondre que el fet que "sigui la primera vegada que s'impugna una declaració parlamentària d'aquestes característiques diu molt sobre la veritable intencionalitat que s'hi amaga al darrere", i va subratllar que la declaració no altera la situació legal existent, "sinó que es limita a expressar una declaració de voluntat i un propòsit polític".

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut