Diversos col·lectius de Poblenou ocupen l'Ateneu Flor de Maig per convertir-lo en viver del moviment cooperatiu
L'Ateneu Flor de Maig es va tancar a finals de maig pel desacord entre l'Ajuntament de Barcelona i la propietat sobre el preu del lloguer. Ara, diversos col·lectius del barri l'han tornat a obrir i volen que sigui un viver per al moviment cooperatiu, que torna a viure un auge a tot Catalunya.
Alonso Carnicer/Sara GrimalActualitzat
A l'històric edifici de la Flor de Maig del Poblenou torna a haver-hi activitat. Diversos col·lectius agrupats en la Plataforma Recuperem la Flor de Maig han tornat a obrir les portes, tancades fa cinc mesos quan l'Ajuntament de Barcelona va decidir deixar de pagar el lloguer perquè el considerava massa elevat. La nova ocupació de l'edifici es va produir el dia 20 d'octubre. Els ocupants somien recuperar l'esperit originari, i elaboren un projecte a llarg termini perquè la Flor de Maig torni a ser un referent per al moviment cooperatiu.
El 1890 es va crear la Cooperativa Obrera d'Estalvi i Consum La Flor de Maig que els fundadors van batejar amb el nom d'una composició de Josep Anselm, Clavé, la Flor de Maig. Pocs anys després, el 1896, van construir la seva primera seu social, al carrer Wad-Ras, l'actual carrer del Doctor Josep Trueta, al Poblenou. Un gran edifici amb magatzems, botiga de comestibles, obradors de productes alimentaris, forn de pa i fàbrica d'espardenyes. Amb una biblioteca i espais de trobada i esbarjo. La Flor de Maig es va convertir en la cooperativa de consum més gran de Catalunya, amb més de 1.500 socis. Tenia set sucursals a diferents barris de Barcelona i una granja a Cerdanyola per a la producció i per a l'esbarjo i per fer possible el contacte amb la natura dels cooperativistes.
Les cooperatives obreres van néixer per abaratir el cost de productes de primera necessitat i per dedicar els beneficis a crear biblioteques i escoles i fer possible un primer sistema de pensions i atenció sanitària per als socis, o una caixa de resistència en temps de vagues. Després de la Guerra Civil la majoria de cooperatives es van anar disgregant i van ser dissoltes. Al Poblenou han desaparegut gairebé tots els edificis de les cooperatives obreres, tret de la Flor de Maig. Amb l'arribada de la democràcia els veïns van reivindicar l'edifici, que al llarg de tres dècades ha acollit un gran nombre d'activitats i es va convertir ser el bressol de moltes entitats socials i culturals del Poblenou. Moltes van anar marxant un cop es van crear nous equipaments com Can Felipa.
El cooperativisme de consum, una alternativa que creix
Des de la plataforma, Albert Martín explica que "aquest és un espai històric al Poblenou pel que fa al cooperativisme obrer. És l'únic que queda i al recuperar-lo pot ser un espai fantàstic per a les cooperatives de consum; la seu, per exemple, d'una de les 4 cooperatives de consum que hi ha al barri, i un espai de coordinació entre aquestes 4 cooperatives. I donar eines per desenvolupar cooperatives laborals. "
L'historiador i membre de la cooperativa de consum la Unió Ferran Amores diu que "en un context de crisi econòmica, el cooperativisme de consum és una alternativa claríssima que està creixent, que està en auge a tot Catalunya. Amb la reobertura de la Flor de Maig estem recuperant un patrimoni que té a veure amb el present, i no només amb el passat"
Altres projectes que s'han plantejat són per acollir tota mena d'activitats i tallers i posar-hi punts d'assessorament jurídic i legal per qüestions laborals, de desnonaments d'habitatge i per a persones migrades no regularitzades.
La Plataforma Recuperem la Flor de Maig ha programat un seguit d'activitats, amb assemblees, tallers i concerts, i s'està elaborant una proposta de futur, amb el suport de l'Associació de Veïns del Poblenou i una vintena d'entitats del barri. La Plataforma demana més implicació a l'Ajuntament.
L'Ajuntament de Barcelona diu que es tracta d'una ocupació il·legal i considera que hi ha prou equipaments al Poblenou per acollir les activitats de les diverses entitats. Tot i així, el mes de juny el districte de Sant Martí va demanar a la regidoria d'Hàbitat Urbà que es valori la requalificació de la finca, de propietat privada, com a equipament. Això podria obrir la porta a la seva continuïtat futura.
El 1890 es va crear la Cooperativa Obrera d'Estalvi i Consum La Flor de Maig que els fundadors van batejar amb el nom d'una composició de Josep Anselm, Clavé, la Flor de Maig. Pocs anys després, el 1896, van construir la seva primera seu social, al carrer Wad-Ras, l'actual carrer del Doctor Josep Trueta, al Poblenou. Un gran edifici amb magatzems, botiga de comestibles, obradors de productes alimentaris, forn de pa i fàbrica d'espardenyes. Amb una biblioteca i espais de trobada i esbarjo. La Flor de Maig es va convertir en la cooperativa de consum més gran de Catalunya, amb més de 1.500 socis. Tenia set sucursals a diferents barris de Barcelona i una granja a Cerdanyola per a la producció i per a l'esbarjo i per fer possible el contacte amb la natura dels cooperativistes.
Les cooperatives obreres van néixer per abaratir el cost de productes de primera necessitat i per dedicar els beneficis a crear biblioteques i escoles i fer possible un primer sistema de pensions i atenció sanitària per als socis, o una caixa de resistència en temps de vagues. Després de la Guerra Civil la majoria de cooperatives es van anar disgregant i van ser dissoltes. Al Poblenou han desaparegut gairebé tots els edificis de les cooperatives obreres, tret de la Flor de Maig. Amb l'arribada de la democràcia els veïns van reivindicar l'edifici, que al llarg de tres dècades ha acollit un gran nombre d'activitats i es va convertir ser el bressol de moltes entitats socials i culturals del Poblenou. Moltes van anar marxant un cop es van crear nous equipaments com Can Felipa.
El cooperativisme de consum, una alternativa que creix
Des de la plataforma, Albert Martín explica que "aquest és un espai històric al Poblenou pel que fa al cooperativisme obrer. És l'únic que queda i al recuperar-lo pot ser un espai fantàstic per a les cooperatives de consum; la seu, per exemple, d'una de les 4 cooperatives de consum que hi ha al barri, i un espai de coordinació entre aquestes 4 cooperatives. I donar eines per desenvolupar cooperatives laborals. "
L'historiador i membre de la cooperativa de consum la Unió Ferran Amores diu que "en un context de crisi econòmica, el cooperativisme de consum és una alternativa claríssima que està creixent, que està en auge a tot Catalunya. Amb la reobertura de la Flor de Maig estem recuperant un patrimoni que té a veure amb el present, i no només amb el passat"
Altres projectes que s'han plantejat són per acollir tota mena d'activitats i tallers i posar-hi punts d'assessorament jurídic i legal per qüestions laborals, de desnonaments d'habitatge i per a persones migrades no regularitzades.
La Plataforma Recuperem la Flor de Maig ha programat un seguit d'activitats, amb assemblees, tallers i concerts, i s'està elaborant una proposta de futur, amb el suport de l'Associació de Veïns del Poblenou i una vintena d'entitats del barri. La Plataforma demana més implicació a l'Ajuntament.
L'Ajuntament de Barcelona diu que es tracta d'una ocupació il·legal i considera que hi ha prou equipaments al Poblenou per acollir les activitats de les diverses entitats. Tot i així, el mes de juny el districte de Sant Martí va demanar a la regidoria d'Hàbitat Urbà que es valori la requalificació de la finca, de propietat privada, com a equipament. Això podria obrir la porta a la seva continuïtat futura.
