Diverses ONG comencen una campanya internacional per aconseguir la prohibició de les bombes de fragmentació
Demà es compleixen 10 anys de l'entrada en vigor del Tractat de Prohibició de les Mines Antipersona. Va ser fruit d'un campanya i de moltes pressions als governs, una experiència que ara es vol repetir per aconseguir que es prohibeixin les bombes de fragmentació. Demà hi haurà una manifestació davant del Parlament Europeu i avui s'ha presentat un informe on es denuncia que 68 grans bancs alimenten les empreses que fabriquen aquest tipus d'armes.
Diverses organitzacions no governamentals han començat una campanya per eradicar aquests artefactes: les bombes de fragmentació, utilitzades per última vegada l'any passat en el conflicte del Líban, tant per Israel com per Hezbollah.
Es llancen des de l'aire. Cada bomba de fragmentació deixa anar múltiples petites bombes que poden explotar immediatament o bé quedar dipositades a terra i provocar morts i ferits, fins i tot, anys després del conflicte.
Segons Handicap International haurien provocat més d'11.000 víctimes directes a tot el món. Per això, 46 països -entre els quals Espanya- es van comprometre dies enrere a redactar i signar un tractat prohibint aquest tipus d'armes.
Les ONG reclamen que si els estats volen realment acabar amb les bombes de fragmentació, també han de prohibir que es pugui invertir en les empreses que les produeixen. I han presentat un informe que denuncia que 68 grans bancs donen facilitats de crèdit a les empreses productores i són, per ells, còmplices.
El fons de pensions del govern noruec ja ha retirat els diners de les empreses que fabriquen les bombes de fragmentació, i Bèlgica discutirà demà una llei per prohibir aquest tipus d'inversions i que obligarà els bancs belgues a complir els seus compromisos ètics de no invertir en empreses que produeixin mines de fragmentació ni aquí ni a l'estranger.
Es llancen des de l'aire. Cada bomba de fragmentació deixa anar múltiples petites bombes que poden explotar immediatament o bé quedar dipositades a terra i provocar morts i ferits, fins i tot, anys després del conflicte.
Segons Handicap International haurien provocat més d'11.000 víctimes directes a tot el món. Per això, 46 països -entre els quals Espanya- es van comprometre dies enrere a redactar i signar un tractat prohibint aquest tipus d'armes.
Les ONG reclamen que si els estats volen realment acabar amb les bombes de fragmentació, també han de prohibir que es pugui invertir en les empreses que les produeixen. I han presentat un informe que denuncia que 68 grans bancs donen facilitats de crèdit a les empreses productores i són, per ells, còmplices.
El fons de pensions del govern noruec ja ha retirat els diners de les empreses que fabriquen les bombes de fragmentació, i Bèlgica discutirà demà una llei per prohibir aquest tipus d'inversions i que obligarà els bancs belgues a complir els seus compromisos ètics de no invertir en empreses que produeixin mines de fragmentació ni aquí ni a l'estranger.
