Dissenyen un nou antibiòtic capaç d'atacar només els bacteris nocius i resistents

De moment, s'ha mostrat efectiva per eliminar el bacteri del còlera en peixos i crustacis
Dissenyen un nou antibiòtic capaç d'atacar només els bacteris nocius i resistents

Dissenyen un nou antibiòtic capaç d'atacar només els bacteris nocius i resistents

De moment, s'ha mostrat efectiva per eliminar el bacteri del còlera en peixos i crustacis
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Salut
Dissenyada una toxina que ataca bacteris resistents als antibiòtics de manera selectiva

Bacteris del còlera (Wikipedia)

Una substància que mata bacteris nocius, fins i tot els resistents als antibiòtics, però que no ataca els bacteris beneficiosos. Sembla la quadratura del cercle, però és el que han aconseguit investigadors francesos i espanyols, que publiquen els seus resultats a la revista "Nature Biotechnology".

El descobriment dels antibiòtics fa vora un segle va fer pensar que les malalties provocades per bacteris estarien sota control. Però degut a l'ús tan estès -i no sempre correcte- d'aquests fàrmacs han sorgit molts microorganismes resistents. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la resistència als antibiòtics podria ser la principal causa de mort el 2050 i produir uns deu milions de defuncions anuals.

El problema es podria afrontar amb nous antibiòtics, però en els darrers anys n'han aparegut molt pocs de nous. A més, l'acció dels antibiòtics en general sol ser indiscriminada i per això ataquen tant els bacteris patògens com els bacteris que en el nostre organisme desenvolupen funcions vitals.

Bacteris que s'intercanvien gens

Ara, l'equip dirigit per Didier Mazel, de l'Institut Pasteur de París, i del que ha format part Alfonso Rodríguez-Patón, del departament d'Intel·ligència Artificial de la Universitat Politècnica de Madrid, ha posat en marxa una nova estratègia. I ja ha demostrat la seva efectivitat en peixos. També han format part de l'equip Rocío López-Igual, Joaquín Bernal-Bayard i Jean-Marc Ghigo, de l'Institut Pasteur.

L'estratègia es basa en el fenomen anomenat conjugació, pel qual dos bacteris intercanvien els seus gens. Ho fan mitjançant unes petites molècules d'ADN anomenades plasmidis. Poden aportar gens que un bacteri no té, com ara alguns que confereixen resistència als antibiòtics. En aquest cas, s'han fet servir per obtenir l'efecte contrari.

El mètode ha consistit a aconseguir que els plasmidis transmetin als bacteris gens que generaran una potent toxina. El gen s'introdueix en un plasmidi i aquest l'introduirà en el bacteri.

Però la clau ha estat dissenyar-ho tot de manera que la toxina només mati els bacteris que es volen eliminar. El nou antibiòtic viatja en bacteris sentinelles i només s'activarà quan reconegui un bacteri patogen o resistent als antibiòtics, com explica Rodríguez-Patón:

"Ho podem explicar com si fos una granada, que té explosiu i una anella de seguretat. La granada s'activa només si li treus l'anella i la nostra toxina només ho farà si troba un bacteri dolent o resistent."

Els investigadors han observat que els bacteris no són capaços de fer front a aquesta estratègia. Però s'han hagut d'introduir mecanismes de seguretat, com explica Didier Mazel:

"Un dels reptes és controlar la gran potència de les toxines. Per això, hem separat els seus gens en dos fragments. Així ens assegurem que només seran eficaces en presència dels dos trossos recombinats."

Els autors ja han provat la toxina amb el bacteri Vibrio cholerae, que provoca entre 21.000 i 143.000 morts anuals. Han programat el seu bacteri sentinella de manera que actuï específicament en Vibrio cholerae. I encara més: el seu disseny fa que només ataqui les soques resistents als antibiòtics.

Més proves fins a l'ús en humans

Les proves s'han fet en tres dels hàbitats naturals d'aquest bacteri: aigua, peix zebra tropical i en el crustaci artèmia salina. Els resultats van mostrar la fiabilitat del mètode: es van eliminar els bacteris patògens en el peix i en el crustaci sense afectar la resta de bacteris dels seus organismes.

Segons els investigadors, l'estratègia es pot adaptar fàcilment a altres bacteris patògens. Però per això primer han de millorar el procés i, després, començar experiments amb ratolins. D'aquí uns anys, aquestes toxines es podrien utilitzar en humans per atacar infeccions bacterianes multi resistents.

 

Recupera el "30 minuts" "La fi dels antibiòtics"

Per què els antibiòtics estan deixant de ser efectius? Com és que els superbacteris s'han fet tan forts? El mal ús i l'abús dels antibiòtics ha fet que els bacteris hagin après a defensar-se i s'han fet resistents. El 2050 hi podria haver més morts per culpa dels "superbacteris" que pel càncer.

 

ARXIVAT A:
Salut