Dissenyen un nanovehicle que permet arribar a cèl·lules danyades i destruir-les

L'ha dissenyat un grup d'investigadors encapçalat per científics de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona
Dissenyen un nanovehicle que permet arribar a cèl·lules danyades i destruir-les

Dissenyen un nanovehicle que permet arribar a cèl·lules danyades i destruir-les

L'ha dissenyat un grup d'investigadors encapçalat per científics de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència
Cèl·lules humanes vistes al microscopi (Pixabay)

Cèl·lules humanes vistes al microscopi (Pixabay)

Un vehicle diminut que condueix fàrmacs i els porta fins a cèl·lules que cal destruir. Aquest seria un resum senzill i sense termes científics del què han dissenyat un grup d'investigadors encapçalat per Manuel Serrano, de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, on lidera el laboratori de Plasticitat cel·lular i malaltia.

L'objectiu dels científics era trobar un mètode per eliminar les anomenades cèl·lules senescents. Són cèl·lules danyades que ja no funcionen correctament, però que no estan mortes -col·loquialment també se les anomena "cèl·lules zombi". El nom de senescents ve del fet que van sorgint a mesura que un organisme es fa vell. Però també es poden generar en el decurs de certes malalties, quan els càncers es tracten amb quimioteràpia o per l'acció de tòxics.

 


Imatge del laboratori de Plasticitat cel·lular i malaltia

 

Aquestes cèl·lules s'acumulen en diversos teixits i contribueixen al seu deteriorament. Per això, és important eliminar-les. I els autors han aprofitat una de les característiques d'aquestes cèl·lules per atacar-les. Els resultats es publiquen a la revista EMBO Molecular Medicine.  

Es tracta d'unes càpsules com les que ingerim normalment, però molt petites. Tan diminutes que s'anomenen nanopartícules, perquè no arriben ni a una deumil·lèsima de mil·límetre. S'injecten a la sang i tenen més avidesa per arribar a les cèl·lules senescents. A més, l'encapsulat està dissenyat perquè no es dissolgui quan arriba a una cèl·lula sana, però sí quan troba una cèl·lula senescent. Així, no deixen anar el contingut en una cèl·lula sana, però sí en la danyada, com es veu en l'esquema.

 

 

La clau és que les cèl·lules senescents desfan un tipus de sucre anomenat galactosa. Una cèl·lula sana deixa intacte el revestiment de galactosa. En canvi, la cèl·lula danyada el desfà i això permet que el seu contingut, un fàrmac tòxic per a la cèl·lula, es reparteixi per l'interior. D'aquesta forma, es destrueix la cèl·lula senescent, però no s'ataca les cèl·lules sanes.

Les càpsules ja han demostrat la seva eficàcia en proves in vitro -en cultius en el laboratori- però també in vivo. S'han assajat en dos tipus de ratolins. Un era un model experimental de fibrosi quística i l'altre de càncer. En tots dos casos, es va aconseguir eliminar les cèl·lules senescents i es va observar una millora en l'estat de salut dels ratolins. Per això, Manuel Serrano considera que el sistema pot aportar nous tractaments:

"Aquest nanovehicle pot obrir noves oportunitats terapèutiques per a malalties greus, com la fibrosi pulmonar, o per eliminar la senescència generada pels tractaments de quimioteràpia contra el càncer."

També es podrien utilitzar amb finalitats diagnòstiques si a la càpsula s'hi fica una substància que després pugui ser detectada amb un escàner o amb altres proves mèdiques i localitzar lesions. Com que les cèl·lules senescents es troben en una àmplia varietat de lesions precanceroses, els autors especulen amb la possibilitat que es puguin utilitzar en el diagnòstic precoç, abans que cèl·lules tumorals es transformin en malignes.

 

ARXIVAT A:
Ciència Salut

VÍDEOS RELACIONATS