Disney podria perdre els drets exclusius sobre Mickey Mouse

El ratolí de grans orelles negres, pantalons vermells i guants blancs podria convertir-se aviat en protagonista d'històries que ja no tinguin res a veure amb Disney La imatge més icònica del conglomerat empresarial nord-americà se'ls podria escapar de les mans.

I és que la companyia fundada per Walt Disney podria perdre els drets d'exclusivitat de Mickey Mouse d'aquí dos anys, el 2024.

Si això acaba passant, la imatge del seu personatge estrella seria de domini públic. Per tant, estaria disponible per protagonitzar aventures de la mà d'altres creatius. Tal vegada se'l podria veure en l'anunci d'una ONG, venent productes per a una marca o apareixent en un film de terror.

Els drets d'autor del popular ratolí expirarien quan faci 95 anys que es va crear, segons la llei sobre la propietat intel·lectual vigent als Estats Units.

Les pèrdues per a les arques de la multinacional de l'entreteniment serien molt elevades i és probable que Disney plantegi una nova moratòria que s'hauria de decidir als tribunals.

Un cop expirin els drets, què passarà?

Quan caduquin els drets d'autor de Mickey Mouse, qualsevol que vulgui utilitzar el personatge o elements conceptuals que hi estiguin vinculats no haurà de demanar permís per fer-ho ni pagar cap import. 

Amb tot, hi ha experts que diuen que es mantindrien algunes limitacions. Ho remarca l'especialista en cinema de la Facultat de Dret UCLA de Los Angeles Daniel Mayeda, en un reportatge al diari The Guardian:

"Es podrà utilitzar el personatge de Mickey Mouse tal com es va crear originalment per crear altres històries, però si es fa de manera que la gent pensi en Disney, la qual cosa és molt probable. Llavors, l'empresa encara podria dir que s'ha violat la marca registrada".

La legislació nord-americana preveia que els drets estaven protegits des de la creació, el 1928, durant un període de més de 50 anys. Quan s'acostava el final d'aquest període, l'any 1976, Disney va pressionar amb èxit i va estendre la protecció.

El 1998 va ser la darrera pròrroga que es va concedir, que en principi és la que s'allargarà només fins al 2024. 

Una font d'ingressos potent

Des de la primera aparició, el simpàtic rosegador que actua com a mascota de l'empresa és una font inesgotable d'ingressos i un dels emblemes del conglomerat de mitjans Disney. És per això que els drets d'autor han estat sovint en el punt de mira.

Mickey ja fa dècades que ha traspassat la pantalla amb parcs temàtics, hotels, joguines, roba, creuers o marxandatge que generen milers de milions de dòlars anualment.

Va ser també el primer personatge d'animació a tenir una estrella al passeig de la Fama de Hollywood, l'any 1978. Molt abans, el 1931, Walt Disney ja havia guanyat el primer Oscar honorífic per haver-lo creat.

Dubtes, però sense cap suport dels tribunals

Hi ha hagut múltiples intents d'argumentar que certes versions de Mickey Mouse ja serien, fins i tot ara, de domini públic.

A la dècada de 1980, l'arxiver George S. Brown va intentar recrear i vendre alguns fotogrames del curtmetratge del 1933 "The Mad Doctor", amb la teoria que eren de domini públic perquè Disney no havia renovat els drets d'autor. La companyia el va demandar i va guanyar el cas.

El 1999, Lauren Vanpelt, un estudiant de Dret a la Universitat Estatal d'Arizona, va escriure un article amb un argument similar. Assegurava que els títols de crèdit de primeres pel·lícules de Mickey Mouse com "Steamboat Willie", "Plane Crazy" i "Gallopin' Gaucho" no identificaven prou clarament el propietari dels drets d'autor ni la data per calcular-ne la vigència.

Un article del 2003 de Douglas Hedenkamp a l'Entertainment Law Journal, un diari nord-americà especialitzat en dret, donava la raó a Vanpelt i hi afegia més arguments. Disney va amenaçar de demandar Hedenkamp per calúmnies, però el cas no va tirar endavant. 

Els orígens del ratolí més cèlebre

Es considera que l'origen del ratolí més famós del món és una caricatura anomenada Hungry Hobos, una mena de vagabund famolenc. Poc temps després, el personatge va canviar de nom i es va reconvertir.

Walt Disney va tenir la idea de crear al ratolí Mickey durant un viatge en tren de Nova York a Califòrnia. Mortimer va ser el primer nom que li va posar, però la seva dona, Lillian, el va convèncer perquè l'anomenés Mickey.

Rebatejat com a Mickey Mouse, l'icònic ratolí va aparèixer per primer cop a la peça en blanc i negre "Steamboat Willie", que es va estrenar a Broadway el 1928.

Van ser uns dibuixos animats pioners, en què es va utilitzar el so de manera sincronitzada amb els moviments de la pantalla.

Des de llavors, ha aparegut en més de 130 pel·lícules, envoltant de Minnie, Pluto, Donald, Goofy i altres personatges de l'elenc més clàssic de Disney.

Winnie the Pooh, en un film de terror

En cas que creatius sense cap vinculació amb Disney acabin reconvertint Mickey Mouse en el protagonista d'altres històries, podrien veure la llum projectes ben sorprenents.

El precedent és el de l'osset Winnie the Pooh. La seva imatge ha passat a ser de domini públic, ja que els drets d'autor van expirar al gener.

Des de llavors, el personatge infantil ha estat retratat com un malvat a la pel·lícula de terror "Winnie the Pooh: Blood and Horror", dirigida per Rhys Waterfield.

Això sí, un matís important és que s'han alliberat els drets del conte original del 1926 i no els de les pel·lícules de Disney.

Això significa que a les noves creacions on aparegui Winnie The Pooh, el personatge no es pot assemblar a l'osset groc de la samarreta vermella que pràcticament tothom reconeix amb facilitat.