D'internat de nenes de casa bona a Tribunal Suprem

Franco hi va celebrar una cerimònia especial per commemorar la victòria de la dictadura franquista en acabar la Guerra Civil
D'internat de nenes de casa bona a Tribunal Suprem

D'internat de nenes de casa bona a Tribunal Suprem

Franco hi va celebrar una cerimònia especial per commemorar la victòria de la dictadura franquista en acabar la Guerra Civil
Roser Perera Actualitzat
TEMA:
Judici procés
El Tribunal Suprem per dins (Roser Perera)

El Tribunal Suprem per dins (Roser Perera)

Aviat farà un any que vaig arribar a Madrid. I d'aquest aterratge m'han marcat dues coses. La primera, que al cap de 10 minuts d'entrar a la ràdio ja era camí de la presó d'Estremera, i la segona, una frase del propietari del meu pis de lloguer: "Madrid és la cort i els que hi viuen els seus cortesans." I cert, es respira en cada un dels edificis de la "villa i corte" i capital de "las Españas".

Un bon exemple és l'actual edifici del Tribunal Suprem, on aquests dies se celebra el judici del procés. Em vaig "colar" en una visita guiada, amb motiu de les jornades de portes obertes, perquè volia saber què amaga l'alt tribunal que tant m'evoca el Palau de Versalles. I, sorpresa. Tenia tots els ingredients d'una novel·la.

 

 

L'actual Suprem és l'antic convent de les saleses, un orde religiós procedent de França. El va fer construir fa més de 500 anys la reina Bàrbara de Bragança i, per poder justificar la gran despesa que va suposar, va néixer com a centre d'instrucció per a nenes nobles. Hi entraven amb 4 anys i en sortien entre els 16 i els 18 parlant francès i llatí i a punt per casar-se amb l'alta aristocràcia.

La reina Bàrbara de Bragança, casada amb Ferran VI i sense descendència, el va fer construir perquè estava convençuda que es moriria abans que el seu marit. Era el seu pla B, ja que tenia molt mala relació amb la sogra. De Bàrbara de Bragança se sap que era una dona molt culta, parlava 6 idiomes i era una apassionada de la música. Els seus detractors la definien com a gorda i lletja, per les moltes marques que li van quedar de la varicel·la.

Bàrbara de Bragança no va poder gaudir mai del palau, ja que el mateix any que es va inaugurar, ella va morir. Hi està enterrada amb el seu marit, que va morir un any després. Diuen que de pena.

 

 

Explicava també la guia del Suprem que l'any 1870 l'Estat va confiscar el monestir, el palau i els terrenys, i va convertir el convent en Palau de Justícia. Hi va haver dos grans incendis on es van destruir molts documents judicials i nombroses obres d'art dipositades pel Museu del Prado. I un altre fet que em va cridar l'atenció: en acabar la Guerra Civil, Franco hi va celebrar una cerimònia especial per commemorar la victòria de la dictadura franquista.

 

 

I ara som aquí, en una sala de plens habilitada com a sala de vistes del judici del procés. Una sala amb una iconografia que ho diu tot. Parets forrades amb seda vermella de Damasc, amb una pintura al sostre al·legòrica de la justícia triomfant sobre el mal i un escut de metall de la Segona República presidint la taula on s'asseuen els magistrats que jutgen els 12 líders independentistes.

 

 

A banda i banda, dos grans llums estil Lluís XV i, al fons, la marca que ha deixat un gran crucifix dels anys 40 obra dels republicans presos i que ara, casualment, és a restaurar.

Quina és la meva sensació? La d'una càpsula del temps, que impacta, que em fa petita i que, només seure al banc dels acusats, em crida a declarar-me "culpable, senyoria".

 

ARXIVAT A:
Judici procés Procés català