Dificultats de la justícia per perseguir els delictes d'odi a les xarxes

Li és relativament fàcil que es retirin les publicacions delictives, però molt difícil identificar-ne els autors
Dificultats de la justícia per perseguir els delictes d'odi a les xarxes

Dificultats de la justícia per perseguir els delictes d'odi a les xarxes

Li és relativament fàcil que es retirin les publicacions delictives, però molt difícil identificar-ne els autors
Redacció Actualitzat
TEMA:
Tecnologia
Dificultats de la justícia per perseguir els delictes d'odi a les xarxes
Xarxes socials (Pixabay)

La Fiscalia de Barcelona reclama que s'obligui grans companyies d'internet com Facebook o Twitter a cedir les dades dels usuaris que poden haver comès un delicte d'odi: amenaces, comentaris racistes, insults homòfobs...

La realitat és que és molt difícil obtenir-les i caldrien reformes legislatives a Europa. De moment, el Fiscal d'Odi de Barcelona ha presentat dues querelles contra usuaris.

Querelles pioneres

Imatge del vídeo gravat al Brasil i difós com si fos a Espanya

Una la va presentar contra una veïna de Sant Joan Despí, que va difondre a les xarxes un vídeo gravat al Brasil, però va dir que eren menors estrangers a Espanya.

El febrer el Fiscal de Delictes d'Odi de Barcelona s'hi va querellar. Aquesta i una altra han estat querelles pioneres a Espanya.

Ho va poder fer perquè va poder identificar els autors dels missatges. Però què passa quan no es pot identificar l'autor perquè s'amaga darrere d'un compte anònim?

Per aquest motiu la Fiscalia de Barcelona vol tenir més eines per poder obligar xarxes com Facebook o Twitter a cedir les dades dels usuaris que puguin haver comès un delicte d'odi.

xarxes socials


Fer esborrar és fàcil, identificar l'autor no

Segons l'advocat Martí Manent González, expert en dret tecnològic, el més fàcil és aconseguir que s'esborri el contingut publicat a les xarxes:

"Retirar el missatge, això és molt fàcil, amb l'article 16 de la llei de Serveis de la Societat de la Informació: 'hi notifiquem a la plataforma, que té seus a Europa, li dirigeixo la carta a la seu espanyola, i tenen l'obligació de complir. No poden dir és que jo soc americà. No. Perquè ells tenen serveis a Europa."

Martí Manent González, advocat expert en dret tecnològic

Però és molt més difícil aconseguir que la xarxa social ajudi al sistema judicial a identificar l'usuari. Segons Manent eI el problema és que a Espanya, el delicte d'odi no es considera un greu:

"Quin seria el problema que es trobaria un jutge que ha decidit que allò és odi i que vol saber qui ho ha fet? Aquí hem d'anar a la Llei de Retenció de les Comunicacions Electròniques, l'anomenada Llei Gran Hermano. Aquesta Llei diu, "no, vostè no pot saber qui hi ha darrere perquè preval la privacitat".


La comissió rogatòria, un llarg camí

Aquest és l'obstacle on topa la Fiscalia per identificar els autors de missatges discriminatoris. També quan ho intenta amb comissions rogatòries als Estats Units, seu de la majoria de les empreses.

Segons l'expolicia Juan Carlos Ruiloba Castilla, ara pèrit informàtic, fer tot el recorregut oficial que comporten aquestes comissions exigeix molt de temps:

"Les comissions rogatòries són molt lentes: van del Ministeri de Justícia al d'Afers Exteriors, a l'altre Ministeri d'Exteriors, després a l'altre de Justícia fins arribar al grup d'investigació. No és una cosa que ho demanis i 10 minuts després ja tinguis la resposta, precisament."

L'expolicia i pèrit informàtic Juan Carlos Ruiloba Castilla

Ruiloba assegura que val la pena intentar enganyar la persona perquè es deixi enxampar directament:

"Potser és més fàcil intentar una comunicació amb la persona que hi ha darrere el perfil fals i potser comet l'error d'obrir el missatge..."

Però la Fiscalia ho té més difícil per intentar mètodes indirectes com aquest que pot fer servir un cos policial. Tot plegat, un debat jurídic molt complex, en el que s'enfronten el dret a la privacitat i el dret a perseguir delictes com el d'odi.

 

Xarxes socials
ARXIVAT A:
Tecnologia Delicte d'odi
Anar al contingut