Diana de Gal·les, en una visita a l'English National Ballet l'any 1996 (Reuters)
Diana de Gal·les, en una visita a l'English National Ballet l'any 1996 (Reuters)

Diana de Gal·les, la princesa que va trencar amb la tradició de la monarquia britànica

Aquest dimecres fa 25 anys de la mort de Lady Di, que es va convertir en una icona i va canviar la família reial

Actualitzat

L'abril de 1987, la princesa Diana va visitar una unitat de malalts de sida d'un hospital de Londres i, sense guants, va donar la mà a un pacient.

En plena epidèmia de sida, la princesa de Gal·les va ajudar a trencar estigmes sobre la malaltia i va desmentir que es pogués transmetre amb el contacte informal.

En altres ocasions, també va acostar-se a saludar ciutadans de barris humils britànics. Una actitud que trencava amb el que, fins aleshores, havia estat habitual en la monarquia britànica.

Diana va mostrar amor, espontaneïtat i contacte amb els seus fills en una família on fins llavors els nens s'havien criat amb mainaderes. Aquesta imatge propera va convertir-la de seguida en una dona molt estimada pels britànics.

Estàtua de Diana de Gal·les als jardins del palau de Kensington (EFE/Tolga Akmen)

Un conte de fades que es va acabar molt aviat

Diana havia entrat il·lusionada a la reialesa a principis dels 80, quan va començar a sortir amb el príncep Carles.

Es van casar l'any 1981, amb 20 anys acabats de fer. Però la jove assistent de mestra que havia deixat la feina en prometre's amb l'hereu al tron va descobrir de seguida que aquell aparent conte de fades era, en realitat, una relació a tres bandes.

Atrapada en un matrimoni de conveniència, va tenir bulímia i, finalment, es va acabar separant el 1992. Aquell any, ella mateixa va revelar al periodista Andrew Morton detalls sobre com d'infeliç havia estat al palau de Buckingham en un llibre molt polèmic.

Aleshores, es va convertir en una dona moderna, que va trencar tabús col·laborant amb diverses causes humanitàries, com la sida o les mines antipersones.

Aquest dimecres fa 25 anys de l'accident en què van morir Diana de Gal·les i Dodi al-Fayed a París. La seva mort prematura va desencadenar una onada de dolor col·lectiva colossal.

Els milions de flors que els britànics van deixar-li en homenatge són una demostració de l'estima cap a "la princesa del poble", tal com la va batejar Tony Blair dies després de l'accident al pont d'Alma.

La seva espontaneïtat i, també, el tràgic final, van fer de Diana tota una icona:

 

Una princesa que va trencar motllos

Diana de Gal·les va ser la primera dona de la reialesa britànica que no va pronunciar la paraula "obeiré" en els vots matrimonials.

També va decidir donar a llum en un hospital i no a casa --com era habitual en les princeses-- i va portar els fills a l'escola en comptes d'educar-los amb instructors particulars.

Tampoc va seguir la tradició quan va rebutjar la norma que prohibia que el seu fill gran viatgés amb els pares per evitar trencar la línia de successió al tron en cas d'accident. Detalls com aquests van fer que Diana trenqués els motllos de la rígida monarquia britànica.


El malaurat final de Diana va precipitar molts canvis que, lentament, han aconseguit modernitzar la institució els últims 25 anys. La mort de Diana va marcar l'inici d'un nou model de monarquia.

Milions de flors a l'exterior del palau de Kensington, en homenatge a Diana de Gal·les (Reuters/Jasper Juinen)
ARXIVAT A:
Regne UnitMonarquiaReina Elisabet II
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut