Dia Mundial de la Sida: les morts a tot el món s'han reduït a la meitat en 14 anys

"Enterràvem gent cada diumenge", explica un treballador de la salut de la ciutat sud-africana d'Eshowe. És la primera frase de l'informe d'actualització sobre la sida publicat aquest any per l'Organització Mundial de la Salut. Però de seguida es matisa que això era fa anys i que allà, en un dels llocs més afectats per aquesta síndrome, la teràpia antiretroviral ha transformat la situació i sida ja no és sinònim de mort.

El Dia Mundial de la Sida, que se celebra aquest diumenge, és un moment oportú per destacar algunes dades de l'informe. Se segueix avançant en la reducció dels casos de sida i de les morts causades per la síndrome i en l'augment de gent que pot accedir a les teràpies. Però cada any el progrés és menor.

Així, el 2018, el 80% de les persones infectades pel VIH (Virus d'Immunodeficiència Humana) n'era conscient. El mateix any, almenys dos terços de les persones seropositives rebien tractament antiretroviral (23,3 milions de 37,9 milions). I més de la meitat han aconseguit reduir al 50% la càrrega viral.

El tractament també ha fet que les morts relacionades amb la sida hagin passat d'1,7 milions del 2004 a 770.000 el 2018. Però arribar a l'objectiu de 500.000 morts el 2020 requeriria una reducció important aquest any i el vinent.

Més eines de prevenció

També s'ha aconseguit un avenç important en la transmissió vertical --de mare a fill durant l'embaràs o la lactància-- gràcies a aquestes teràpies. Si el 2010 uns 280.000 nens van adquirir el VIH per aquesta via, el 2018 van ser 160.000, cosa que significa una reducció del 41%.

Pel que fa a la prevenció, s'està adoptant gradualment el tractament farmacològic preventiu, l'anomenada profilaxi preexposició (PrEP). A tot el món el van prendre unes 300.000 persones i aquest any s'ha començat a dispensar a Catalunya.

L'ús de preservatiu s'ha incrementat a la majoria dels països subsaharians. Però la mitjana es manté molt per sota de l'objectiu del 90% plantejat per al 2020. La mitjana dels països és un 27%.

Per això, l'informe assenyala que les millores no són homogènies a tot el món. Molts països o fins i tot regions del món estan lluny d'assolir els objectius declarats per les Nacions Unides el 2016. Des del 2010, el nombre de noves infeccions en persones de 15 anys o més ha disminuït un 13%. I considerant totes les edats s'ha reduït un 16%, de 2,1 milions el 2010 a 1,7 milions el 2018. Això, però, està lluny de l'objectiu de menys de 500.000 noves infeccions el 2020.

Disminució a l'Àfrica, augment a l'Europa de l'Est i a l'Àsia Central

La progressió ha estat molt important a l'Àfrica. A la part sud del continent, on viuen el 54% de les persones portadores del VIH, la mortalitat va disminuir un 44% entre el 2010 i el 2018. I les noves infeccions es van reduir un 28%.

En canvi, la mortalitat per sida en el mateix període a la regió que inclou l'Europa de l'Est i l'Àsia Central va augmentar un 5% i a l'Àfrica del Nord i de l'Est ho va fer un 9%. El nombre d'infeccions va ser el 2018 un 29% superior respecte al 2010 a l'Europa de l'Est i l'Àsia Central. A l'Àfrica del Nord i de l'Est van augmentar un 10%, i a l'Amèrica Llatina, un 7%.

Altres aspectes negatius que cita l'informe són que les inversions per fer front a la sida en països d'ingressos baixos i mitjans va disminuir i que en molts països la discriminació dels seropositius és usual. Aquesta discriminació pot prendre diverses formes, des de mesures legislatives i criminalització pública fins a assetjament i violència.

Un grup particularment afectat són les dones i els joves, a qui es denega sovint atenció sanitària o certs drets. Les infeccions per VIH en dones d'entre 15 i 24 anys són un 60% més elevades que entre els homes de la mateixa franja d'edat. I la diferència encara és superior en les regions més afectades per la pandèmia.

El paper de les comunitats

Per ajudar a seguir avançant i a repartir bé els recursos, l'informe assenyala el paper clau de les comunitats. El lema d'aquest any és "Les comunitats marquen la diferència" i l'informe n'aporta diversos exemples.

Campanyes porta a porta de treballadors de la salut a Sud-àfrica i Zàmbia han dut a augmentar les anàlisis per detectar el VIH i l'accés a teràpies, i ha reduït noves infeccions. A l'est de Kènia s'ha augmentat la pràctica de la circumcisió per reduir els contagis i s'ha estès la teràpia antiretroviral. I a Nova Gal·les del Sud, a Austràlia, la col·laboració entre l'administració i els grups de les comunitats ha permès la difusió de la PrEP i que totes les persones portadores del VIH comencin de seguida el tractament. Això ha dut al nombre més baix de nous casos des del 1985.

Amb aquestes dades i aquests i altres exemples, l'informe considera factible que el 2030 la sida deixi de ser una amenaça per a la salut pública, tal com es pretén en els objectius de l'Agenda del Desenvolupament Sostenible.

A Catalunya, un 26,7% menys de nous casos en cinc anys

A Catalunya, el nombre de nous casos diagnosticats ha disminuït més d'un 25% en 5 anys. Segons dades de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, el 2018 es van registrar 613 nous diagnòstics. Això representa un 4,9% menys en relació amb el 2017 i un 26,7% menys que el 2013.

Segons l'Agència, aquesta reducció es deu, en part, a una disminució i un retard en la declaració. Però també reflecteix l'efecte de la disminució de la transmissió per la incorporació dels tractaments universals i per les polítiques preventives.

A Catalunya s'estima que 32.429 persones viuen amb el VIH. Actualment, la taxa d'incidència de la infecció és de 8,1 casos per cada 100.000 habitants. Els homes representen el 87% del total de casos, amb una taxa de 14,2 casos per 100.000 habitants, mentre que les dones presenten una taxa de 2,1 casos per 100.000 habitants.

La mitjana d'edat de les persones que viuen amb el VIH és de 36 anys. Sis de cada deu diagnòstics van ser en homes que tenen sexe amb altres homes i en un 23% dels casos va ser en homes i dones heterosexuals.