Di Stéfano: mor la figura més emblemàtica del Madrid i el creador del prototip de futbolista polivalent
Alfredo Di Stéfano és el jugador més important de la història del Reial Madrid. Ell va ser la figura més emblemàtica de l'etapa de màxima esplendor del conjunt blanc i el creador del prototip de futbolista polivalent. Cinc copes d'Europa consecutives i vuit campionats de Lliga avalen la trajectòria d'un dels cracs més reconeguts del futbol mundial
Parlar d'Alfredo Di Stéfano és fer-ho, sens dubte, del jugador més important de la història del Reial Madrid. Ell va ser la figura més emblemàtica de l'etapa de màxima esplendor del conjunt blanc i el creador del prototip de futbolista polivalent. Cinc copes d'Europa consecutives i vuit campionats de Lliga avalen la trajectòria d'un dels cracs més reconeguts del futbol mundial. Va néixer a Buenos Aires el 4 de juliol de 1926. Des de petit la seva passió era el futbol. El River Plate va ser el seu primer club professional i després d'un pas exitós pel futbol colombià, al Millonarios de Bogotà, va aterrar al futbol europeu. La seva arribada va ser plena de polèmica.
L'any 1953 el Barça i el Madrid lluitaven pels seus drets. Els blaugranes, a través de Pepe Samitier, havien negociat els seus drets amb el River Plate. Mentre que els blancs, amb Raimundo Saporta al capdavant, ho havien fet amb el Millonarios. La FIFA hi va intervenir i va decidir que jugués una temporada amb cada equip. Però el Barça, en un acte d'orgull, va renunciar a aquest dret. Una decisió que sempre ha arrossegat polèmica perquè un tàndem Kubala-Di Stéfano semblava condemnat a l'èxit més absolut.
Els duels amb el crac del Barça van treure espurnes i Di Stéfano va ser un dels principals malsons dels defensors barcelonistes. Com a jugador, es va retirar a l'Espanyol, on sí que va coincidir amb Kubala. Després de dues temporades, va fer el salt a les banquetes. Com a tècnic, els seus èxits més importants els va viure a València en dues etapes. A la primera, la temporada 70-71, es va proclamar campió de Lliga. I, posteriorment, el 1980, va dirigir l'equip campió de la Recopa. També va entrenar el seu estimat Reial Madrid. L'any 1982 aterrava al Bernabéu on va fer debutar la "Quinta del Buitre". Va ser l'any dels cinc subtítols. Posteriorment, va retornar l'any 1990 per substituir temporalment John Benjamin Toshack. El seu lligam amb el Madrid ha estat constant al llarg de la seva vida professional. De fet, Florentino Pérez, conscient que era una mesura molt popular, el va convertir el 21 de juliol del 2000 en el president honorífic del conjunt madrileny. La "Saeta Rubia" ha dit adéu, però el seu mite ja ha quedat per sempre a la memòria dels amants del futbol.
