Detecten el virus de la pòlio en aigües residuals a Londres

Les autoritats sanitàries del Regne Unit han anunciat la detecció de virus de la poliomielitis en aigües residuals de plantes depuradores de Londres. Han anunciat, també, que fins ara no s'ha detectat cap cas de pòlio i han recomanat a tothom que s'asseguri que els seus fills tenen la pauta completa de la vacuna contra aquesta malaltia.

Segons l'Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit (UKHSA), la primera detecció del virus va passar al febrer en un control rutinari a la planta de Beckton, a l'est de Londres. Des d'aleshores se n'ha trobat en diverses mostres. Es tracta de virus atenuats procedents, molt probablement, d'alguna persona d'un altre país que ha pres la vacuna oral contra la pòlio. Quan una persona rep la vacuna, pot tenir el virus atenuat durant setmanes a les seves femtes.

No és estrany que cada any es descobreixin alguns --pocs-- virus de la pòlio en aigües residuals del Regne Unit. Però es tracta de virus que no tenen relació entre ells. El que ha cridat l'atenció aquesta vegada és que els virus trobats en mostres diferents estan emparentats entre ells. I això suggereix que hi pot haver hagut transmissió entre persones que mantenen contacte estret.

Les autoritats també han recordat que, en cas d'infecció, en la majoria de casos no es presenten símptomes de la malaltia o bé se'n mostres alguns semblants als de la grip, però que aproximadament en un cas de cada 200 el virus ataca els nervis de l'espina dorsal de la base del crani i pot provocar paràlisis, normalment a les cames. Els afectats també poden tenir un deteriorament funcional progressiu que pot durar anys.

Un cop detectat el virus a Londres, la doctora Vanessa Saliba, epidemiòloga de l'UKHSA, ha manifestat que el virus té capacitat d'escampar-se, sobretot en comunitats amb un percentatge baix de vacunats:

"En rares ocasions, pot causar paràlisi en persones que no estan vacunades del tot. Per això si els vostres fills no estan al dia és important que contacteu amb el vostre metge perquè rebin la vacuna".

Al Regne Unit, el 95% dels infants de cinc anys estan vacunats, però en algunes comunitats el percentatge és menor. A Londres és el 91,2%.

La mateixa agència ho ha recordat en el seu compte de Twitter:

ICYMI: ?#Poliovirus - We're investigating the detection of #poliovirus in sewage samples taken from North and East London. The risk to the public overall is extremely low
WATCH?: Dr Vanessa Saliba explains the different types of #polio vaccine and vaccine derived poliovirus pic.twitter.com/MUESZJeMkz

— UK Health Security Agency (@UKHSA) June 23, 2022

La introducció de la vacuna va fer disminuir de forma ràpida els casos de pòlio a partir dels anys 50 i 60. Al Regne Unit, l'últim cas va tenir lloc el 1984. Des d'aleshores, tots els casos han estat importats. La pòlio es va considerar erradicada del Regne Unit el 2003.

A tot l'estat espanyol hi ha unes 47.000 persones amb poliomielitis i la més jove deu tenir més de 50 anys. El 1960 se'n van declarar a tot Espanya més de 2.000 casos anuals. El 1963 es va començar a administrar la vacuna oral i el 1965 només n'hi va haver 62 casos.

Només és endèmica a dos països

La poliomielitis afecta principalment infants de menys de cinc anys i no té cura, però es pot prevenir amb la vacuna. El calendari de vacunacions de Catalunya preveu l'administració de quatre dosis de vacuna antipoliomielítica.

Les tres primeres es posen als dos, quatre i onze mesos d'edat i es fa servir la vacuna hexavalent, que combina l'antigen de la pòlio amb els del tètanus, la diftèria, la tos ferina, l'Haemophilus influenzae tipus B i l'hepatitis B. Als 6 anys se n'administra un altre tipus que combina 4 antígens: tètanus, diftèria, tos ferina i pòlio.

La pòlio va ser una malaltia molt estesa a tot el món fins als anys 50 i 60. El 1954, els nord-americans Thomas Weller, John Enders i Frederick Robbins van rebre el Premi Nobel de Medicina per descobrir la tècnica que permetia cultivar el virus en el laboratori. Això va permetre el desenvolupament de vacunes.

El 1955, Jonas Salk va anunciar que la que havia dissenyat ell havia superat tots els assaigs. Es basava en virus inactivats. El 1961, el polonès nacionalitzat nord-americà Albert Sabin va presentar una altra vacuna, basada en virus atenuats. Cap dels dos va patentar la seva vacuna.

Si bé les vacunes van dur a la pràctica desaparició de casos autòctons als països industrialitzats, als anys 70 la pòlio seguia sent un problema greu en països en desenvolupament. Aleshores es van posar en marxa programes d'immunització. El 1985 es va establir la Iniciativa per a l'Erradicació Mundial de la Pòlio.

En aquell moment, cada any se'n declaraven 350.000 casos a tot el món i causava paràlisi a més de mil infants. Gràcies a la iniciativa de vacunació, el 2014 es van detectar menys de 360 casos en total. L'últim país africà on la malaltia era endèmica, Nigèria, es va declarar lliure de pòlio l'agost del 2020. Actualment, només hi ha dos països on encara és endèmica: el Pakistan i l'Afganistan.

Tot i això, els casos en aquests països ja són molt pocs: cap al Pakistan --des del gener del 2021-- i cinc a l'Afganistan --quatre el 2021 i un el 2022. A Malawi se'n va detectar un cas amb un virus genèticament relacionat amb el que corre per aquests països el novembre del 2021. Hi ha preocupació per l'Afganistan, perquè el règim dels talibans ha alterat els plans d'erradicació de la pòlio.

Tot això, però, es refereix al virus salvatge. També ha sorgit el problema d'una versió derivada dels virus atenuats que s'utilitzen en la vacuna. Actualment, circula per 29 països, si bé en molts d'aquests fa almenys sis mesos que no se'n detecta cap cas.

El nombre total de casos el 2021 amb aquest virus derivat de la vacuna va ser de 614. D'aquests, 413 es van ser a Nigèria, si bé la xifra és molt inferior als 1.079 casos que hi havia hagut en aquest país el 2020. Aquest virus circula de forma preferent per llocs on la taxa d'immunització és baixa.