Detectada a Catalunya la tècnica "black box": robar caixers sense que el banc se n'adoni
És una tècnica sofisticada per aconseguir que els caixers automàtics expulsin tots els diners. A Europa es va detectar el 2015
L'FBI ho anomena "jackpotting", i les policies d'Europa en diuen "black box": consisteix a donar l'ordre precisa als caixers automàtics perquè treguin tots els bitllets que tenen a la caixa forta.
És una modalitat delictiva en què els autors no s'embruten les mans, tot i que requereix "tenir un telèfon, una PDA o un aparell similar que es connecta al cablejat del caixer automàtic i se'n pren el control de la funcionalitat mecànica", precisa Jonatan Herrera, cap de l'Àrea Central d'Investigació-Persones dels Mossos d'Esquadra. És llavors quan la màquina comença a treure tots els bitllets, un rere l'altre sense aturar-se.
En unes imatges a les quals ha tingut accés TV3, s'aprecia com un home entra a l'espai on hi ha el caixer, força la carcassa principal de la màquina i després de fer les connexions pertinents va recollint els bitllets i els posa dins una bossa d'esport. Quan el caixer li ha donat tot el que tenia, torna a tancar-lo i se'n va.
No salten les alarmes ni se n'adonen els veïns perquè no té necessitat de fer cap soroll estrident, com sí que fan els que arrenquen els caixers automàtics o els rebenten amb explosius.
Els empleats de les entitats financeres no s'adonen del robatori fins que obren la caixa forta que té el caixer i se la troben buida.
Sis casos en dos anys a Catalunya
La Unitat Central d'Atracaments dels Mossos d'Esquadra n'ha detectat sis casos a Catalunya en els últims dos anys. A diferència dels atracaments a bancs, que es concentren a Barcelona i l'àrea metropolitana, els delinqüents del "black box" opten per caixers que són en oficines situades en nuclis amb menys densitat de població. L'especialització que requereix aquesta modalitat potser explica que n'hi hagi pocs casos.
El botí que solen emportar-se està entre els 60.000 i els 90.000 euros. Penalment és un robatori amb força a les coses, que comporta una pena d'entre un i tres anys de presó. Això sí, cal tenir l'aparell i l'habilitat necessàries per enganyar el caixer automàtic. Als policies els és més difícil detenir els lladres, perquè acostumen a ser persones que no tenen la residència a Catalunya, sinó que itineren per tot Europa.
Un increment del 269%
Aquesta modalitat delictiva és relativament nova. El fenomen es va detectar a l'Europa occidental el 2015 -segons Europol- però va ser l'any següent quan hi va començar a haver les primeres detencions per aquest delicte.
A mitjans del 2017, Europol va donar a conèixer la detenció de 27 persones en diferents països per la vinculació amb atacs "black box" a Europa en el període 2016-2017. Dues de les detencions es van practicar a Espanya, 11 a França, 4 a Estònia, 3 a la República Txeca, 2 als Països Baixos, 2 a Romania i 3 més a Noruega. Ja llavors, l'Europol ho qualificava com un mètode sofisticat.
Informativament, però, el "black box" ha passat desapercebut. N'hi ha pocs casos i, per tant, les pèrdues són engrunes per a les entitats financeres, però deixen en evidència la vulnerabilitat del sistema.
L'associació European Association for Secure Transactions (EAST) calcula que durant el primer semestre del 2020 la banca a Europa va tenir unes pèrdues d'1 milió d'euros a causa del "black box". En van detectar 129 casos, que suposen un increment del 269% respecte als 35 que havien registrat el 2019. El 2017 n'hi va haver 114, que van ocasionar unes pèrdues de un milió i mig d'euros.
El robatori a caixers més sofisticat, però no l'únic
El "black box" és el robatori a caixers més sofisticat i el que proporciona als delinqüents un botí més gran. Però no és l'única modalitat. "La casuística més simple i la que dona més errades, que queden més fets en grau de temptativa" -explica el subinspector Jonatan Herrera- consisteix a arrencar els caixers automàtics amb una grua.
Entre el 2019 i el 2020 hi va haver 19 casos a Catalunya, en la majoria els delinqüents no se'n van sortir: "perquè no sempre són capaços d'arrencar el caixer perquè té les seves mesures de seguretat, i no sempre l'aconsegueixen carregar.
En més d'una ocasió, les patrulles de seguretat ciutadana s'han trobat el caixer al mig del carrer" perquè els ha caigut als que pretenien emportar-se'l. A Caldes de Malavella, l'any passat, ho van intentar però no se'n van sortir. També es van registrar casos a Riudellots de la Selva, a l'Ampolla i a Riells i Viabrea, on van emportar-se el caixer amb un camió grua que havien robat tres hores abans en una empresa de Castelló d'Empúries.
En el període 2019-2020 consten 11 casos en què els que pretenien robar els caixers automàtics van utilitzar o bé gasos o bé pólvora per fer-los explotar. "És força perillós perquè no tenen els coneixements per fer explosions controlades. Utilitzen petards casolans". Provoquen grans destrosses i, en ocasions, no aconsegueixen accedir als diners o se'ls troben socarrimats perquè no han mesurat la càrrega explosiva.
Segons dades europees de l'EAST, aquesta manera d'atacar i robar els diners va suposar a les entitats financeres unes pèrdues de 7,6 milions d'euros l'any passat.
Ara que els atracaments a bancs van a la baixa, emergeix el "black box", com si d'un canvi d'era es tractés. De l'amenaça a punta de pistola, la cara coberta amb una mitja per no ser reconeguts i el cotxe esperant prop per marxar corrents, es passa als coneixements tècnics i a l'especialització per obtenir millors botins sense haver d'arriscar-hi tant.