Desxifren l'enigmàtic idioma del manuscrit de Voynich amb intel·ligència artificial

Informàtics de la Universitat d'Alberta, al Canadà, han hagut de recórrer a la intel·ligència artificial per desxifrar el Manuscrit de Voynich, un document del segle XV escrit en un alfabet desconegut i un idioma incomprensible..., fins ara.

El manuscrit de Voynich és un text anònim del segle XV que ha desconcertat historiadors i criptògrafs des que va ser descobert el segle XIX.

Es tracta d'un repte que el professor de Ciències de la Computació de la Universitat d'Alberta, Greg Kondrak, un expert en processament del llenguatge natural i l'estudiant graduat Bradley Hauser, ha utilitzat la intel·ligència artificial per desxifrar les ambigüitats en el llenguatge humà que s'utilitzen en el Manuscrit de Voynich.

Són aquestes ambigüitats, que s'utilitzen, i que conté també el llenguatge utilitzat en aquest document el que ha fet tan difícil de desentrellar. El professor Kondrak és famós pel seu treball en el processament del llenguatge natural.

"Utilitzem el llenguatge humà per comunicar-nos, però les computadores no entenen aquest llenguatge, perquè està dissenyat per persones. Hi ha tants significats ambigus que no ens n'adonem."

Àrab o hebreu antic?

El primer pas per desxifrar el manuscrit, que té centenars de pàgines de vitel·la, de pell de vaca, i amb intrigants il·lustracions, va ser determinar el llenguatge d'origen.

Kondrak i Hauer van utilitzar mostres de 400 idiomes diferents de la "Declaració Universal de Drets Humans" per identificar sistemàticament l'idioma.

La primera hipòtesi va ser que el manuscrit estava escrit en àrab, però després d'executar els algoritmes va resultar que l'idioma més probable era l'hebreu.

"Això va ser sorprenent, només poder dir "això és hebreu" és el primer pas. El següent pas és com desxifrar-ho."

 
Van intentar trobar un algoritme per desxifrar el tipus de text codificat.

"Va resultar que més del 80% de les paraules estaven al diccionari hebreu, però no sabíem si tenien sentit totes juntes"

Kondrak i Hauer van buscar sense aconseguir-ho erudits hebreus per validar el que havien descobert; aleshores van decidir recórrer al traductor de Google.

Amb una oració gramatical que es pogués interpretar van aconseguir que les paraules tinguessin un sentit, encara que una mica estrany. La frase era: "Va fer recomanacions al sacerdot, a l'home de la casa, a mi i a la gent."

Ara, però, sense historiadors d'hebreu antic, el significat complet del Manuscrit de Voynich continuarà sent un misteri.

Els algoritmes que Kondrak i Hauer han desenvolupat, que s'han publicat a "Transactions of the Association for Computational Linguistics", els aplicaran ara en altres manuscrits antics.