Després de 17 anys sota terra, milions de cigales periòdiques ressorgeixen als EUA

El despertar de les cigales és una imatge impactant de la naturalesa i, alhora, un desafiament per als agricultors del sud-est dels Estats Units.

Aquests insectes viuen 17 anys sota terra alimentant-se de les arrels de les plantes. Aquest mes de maig n'estan sortint trilions d'exemplars a tots els Estats Units.

Tot un extraordinari cicle vital que fixa l'atenció dels científics: una setmana després d'emergir de sota terra, les cigales femelles creixen, es reprodueixen i ponen ous als arbres. Poc després, moren, en haver completat el seu cicle vital.

Per aparellar-se, els mascles generen sons amb la contracció del seu cos que poden arribar als 90 decibels.

Quan les nimfes trenquen l'ou, salten de l'arbre amb les ales i excaven la terra per començar una vida subterrània. Passats entre tretze i disset anys, una nova generació adulta emergirà per repetir el cicle.

Actualment, al regne animal hi ha entre 3.000 i 4.000 espècies de cigales. Les que sortiran enguany són les periòdiques: la Brood X, com s'anomena aquesta nova generació, s'estendrà per l'est dels EUA, als estats de Nova York, Pennsilvània, Virgínia, Carolina del Nord, Tennessee i Illinois, entre altres.
 

In case you haven't heard, get up to speed on all things #BroodX with our #NatGeoTikTok featuring @natashaldaly https://t.co/cKzhSgT89c pic.twitter.com/xp1u6718F3

— National Geographic (@NatGeo) May 17, 2021

Els científics calculen que sogiran 1,5 milions d'aquests insectes per cada hectàrea. Cada femella dipositarà de quatre-cents a sis-cents ous sobre les branques dels arbres.

Tot i el seu enorme volum, les cigales són inofensives per als humans --no són verinoses ni piquen --, i els biolègs demanen no fer servir insecticides per tractar d'exterminar-les.

A més, la previsibilitat del seu cicle fa possible que els agricultors puguin planificar la seva producció amb antelació i no plantin nous arbres un any abans de l'emergència dels insectes.

Estratègia evolutiva

La vida útil de les cigales periòdiques és de les més longeves entre els insectes. Els entomòlegs creuen que van desenvolupar una estratègia evolutiva  per evitar sincronitzar-se amb l'auge dels seus depredadors --guineus, esquirols, ratpenats i altres mamífers petits.

Els depredadors es veuen desbordats per l'abundància d'insectes. Per tant, els milers de milions de cigales que sobreviuen poden aparellar-se i pondre els seus ous en pau.

Ho va estudiar el paleontòleg Stephen J.Gould, reflectit a l'assaig "Of Bamboo, Cicadas, and the Economy of Adam Smith". Va establir que en el supòsit d'un cicle de vida de dos a deu anys d'un depredador, si les cigales visquessin de dos a quatre anys serien extremadament vulnerables.

Per això han desenvolupat aquesta defensa evolutiva: sorgir en intervals d'anys de tretze a disset anys, segons les condicions exteriors.
 

En l'exemple de Gould, una cigala que emergeix cada disset anys i té un depredador amb un cicle de vida de cinc anys, només s'enfrontarà a una població de depredadors màxim un cop cada 85 anys (5 x 17), cosa que li proporciona un enorme avantatge respecte a les cigales menys adaptades.

El gran perill de les cigales, però, és l'activitat humana. Amb els seus cicles de vida prolongats, els costa adaptar-se a la desforestació accelerada, el canvi climàtic i l'escassetat de recursos naturals a la Terra.