Desmantellen un grup criminal que utilitzava menors per ocupar pisos i després llogar-los

Els Mossos d'Esquadra han desarticulat un grup criminal que ocupava pisos a l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona fent servir menors d'edat per evitar ser desallotjats i després els rellogava o cobrava als propietaris per tornar-los l'habitatge.

Han estat detingudes nou persones, que han quedat en llibertat a l'espera de judici. Se les acusa d'usurpació de béns immobles, d'estafa i de defraudació del fluid elèctric. 

Desarticulem a Barcelona una organització criminal que ocupava pisos amb menors d'edat per evitar el desallotjament i passats uns dies els llogava a terceres persones https://t.co/PRIyytv23i pic.twitter.com/0d8QDJTuIE

— Mossos (@mossos) November 29, 2022

Papers molt definits

En el grup, que estava molt jerarquitzat, cadascú tenia un paper molt definit: tres caps lideraven l'organització i repartien la feina a sis persones subalternes més, que l'executaven.

Els tres líders de la banda s'encarregaven de donar les ordres i directrius, gestionar tota la infraestructura i utilitzar els menors per dissuadir la policia. També eren qui activava les persones que canviaven els panys i punxaven la llum i l'aigua, i els que buscaven els possibles llogaters, persones que acabaven d'arribar al país o que estaven en situació de vulnerabilitat i buscaven habitatge. Fins i tot rebien peticions d'algú que buscava un pis o una habitació on viure i, si no en tenien cap disponible, n'ocupaven un.

Tres persones més, de confiança dels caps, s'encarregaven de buscar els immobles buits per ocupar-los, normalment de bancs o immobiliàries. També feien tasques de suport per arreglar-los i preparar-los per a la posterior venda o lloguer.

I finalment hi havia les persones que ocupaven físicament el pis i s'hi quedaven per garantir l'operació: tres dones amb criatures --fills o nebots de l'entramat-- que hi entraven un cop canviat el pany i feien veure que hi vivien i que estaven en situació de vulnerabilitat, perquè la policia no les desallotgés.

Josep Naharro, cap de l'Àrea d'Investigació Criminal de Barcelona, explica que les dones, amb els menors, s'hi quedaven pocs dies, fins que la policia i la comitiva judicial havien marxat i s'havia consolidat l'ocupació:

"Estaven en disponibilitat total perquè quan les truquessin, anar a tall lloc, entrar-hi i esperar que vinguessin els Mossos. Quan acabava la seva feina, sigui a les 24, 48 o 72 hores, feien vida normal. Sabien que en els propers mesos no hi hauria cap altra actuació per intentar desocupar-los, ni policial ni judicial."

Feien plorar les criatures darrere la porta

Els líders del grup vigilaven tota l'operació i donaven instruccions sobre què s'havia de fer perquè un immoble tingués l'aparença de domicili on s'hi vivia de feia dies. 

També deien com s'havia d'utilitzar els nens i les nenes per dissuadir la policia, posant-los darrere de la porta i fent-los plorar per fer creure que es trobaven en situació de vulnerabilitat, com explica l'inspector dels Mossos:

"Feien plorar els nens i nenes darrere la porta i posaven engrunes a la taula per simular que la família hi vivia. En escoltar plors de nens, el que feien els Mossos era activar els Serveis Socials i avisar el jutge sense activar cap tipus de desnonament."

Un cop elles havien marxat, el grup feia negoci amb l'habitatge, sobretot amb famílies vulnerables o persones en situació irregular.

A alguns els rellogaven habitacions per entre 200 i 550 euros; a d'altres, els oferien el pis sencer per entre 3.500 i 4.500 euros; i fins i tot l'havien venut a terceres persones per entre 8.000 i 10.000 euros.

La policia vincula l'organització amb 12 ocupacions i 12 intents d'ocupació més en els últims quatre mesos.

Cobraven també per desocupar-lo

L'organització tenia una altra via d'ingressos: mentre ocupaven i rellogaven els pisos a famílies vulnerables, negociaven amb els propietaris per desallotjar l'habitatge i els cobraven entre 8.000 i 10.000 euros per recuperar el propi pis i fer fora la gent a qui l'acabaven de llogar, com explica Josep Naharro.  

"L'organització tenia el lucre que llogaven el pis i al mateix temps estaven pactant amb els propietaris. Si en un mes no prenien mesures de seguretat, ells mateixos el tornaven a ocupar i tornava a començar el cicle."

Els investigadors estimen que el grup s'hauria embutxacat 24.000 euros al mes de mitjana amb aquestes estafes.

En els pisos escorcollats en aquesta operació, dos a l'Hospitalet i un a Barcelona, s'hi ha trobat documentació on s'acredita la gestió dels immobles ocupats, documents manipulats, eines i panys per a les ocupacions, i marihuana i material per manipular la droga.

Els agents destaquen la dificultat de tirar endavant aquestes investigacions davant la falta de denúncies prèvies, perquè les víctimes estan en situació irregular o vulnerable. i saben que la llum i l'aigua, per exemple, estan punxats.