Pequín

Desenes de manifestants que van protestar a Tiananmen segueixen empresonats 22 anys després

Un home estén la mà i atura pacíficament una filera de tancs als carrers de Pequín. És el 5 de juny de 1989, la imatge més recordada de la revolta de Tiananmen. Fa 22 anys el descontentament polític i econòmic d'estudiants i intel·lectuals va aixecar la flama de la protesta contra el règim xinès, com anys després ha passat a Egipte o Tunísia. En aquests dos països, els opositors han aconseguit decapitar els seus règims. A la Xina, els tancs van guanyar una batalla que va acabar amb uns 2.000 morts i centenars de detinguts. 22 anys després de la revolta encara hi ha desenes d'activistes que continuen empresonats per haver-se atrevit a somiar més llibertat.

Actualitzat
Aquest 4 de juny a la Xina és un dia normal. Res per celebrar-hi, res per recordar. A la plaça de Tiananmen hi ha turistes i xinesos, però cap reivindicació. Els soldats hi han hissat la bandera a l'alba. Fins a dalt de tot del pal, amb la pompa i la cerimònia de sempre.

Fa 22 anys la situació era ben diferent. El món mirava cap a Tiananmen com el centre d'una revolta política i econòmica reprimida durament per l'exèrcit xinès.

Milers d'estudiants, intel·lectuals i obrers van marxar el 4 de maig sobre Pequín i van ocupar una plaça que va esdevenir sinònim de dissidència. Demanaven democràcia, llibertat d'expressió i també reformes econòmiques. Un somni que es va acabar el 4 de juny.

Era l'època de la perestroika i la glasnost a l'URSS. A dins de la Xina, era una dècada de canvis, amb un líder, Deng Xiaoping, que encaminava el país cap a l'economia de mercat. Llavors el gegant asiàtic no era la potència econòmica actual i els treballadors patien l'atur i la inflació, que colpejava especialment les ciutats. Aquest còctel va portar milers de persones als carrers de Pequín i una contundent resposta del règim a partir del juny que va acabar amb centenars de morts. Algunes xifres parlen d'entre 2.000 i 3.000 víctimes, però no s'han pogut confirmar mai.

El que sí que és segur és que 22 anys després de la protesta encara hi ha qui paga per haver gosat aspirar a la dissidència. Desenes de xinesos són encara a les presons del règim. No se'n coneix la xifra exacta, però se'n saben alguns noms: Jiang Yaqun (de 75 anys), Miao Deshun (48), Yang Pu (47), Chang Jingqiang (43) i Li Yujun (48). Molts fa mitja vida que són a la presó. La pressió internacional no ha servit perquè la Xina alliberi aquests presos polítics.

L'"home del tanc"

La revolta de Tiananmen té un símbol: un jove aturat davant una filera de tancs. La llei del silenci imposada per la Xina ha arribat fins al punt que no es coneix la identitat d'aquest jove, captat pel fotògraf nord-americà Jeff Widener.

Compensacions per comprar el silenci

Tiananmen continua sent un tabú a la Xina. Se'n parla poc i els líders actuals justifiquen la repressió per contenir una anomalia que amenaça el progrés econòmic del règim.

La Xina, però, ha accedit a pagar indemnitzacions pels morts de la revolta. És una compensació menor davant la justícia que demanen les famílies. Exigeixen que es jutgi el responsable de la matança, el llavors primer ministre Li Peng, i que se'n publiqui una llista oficial de víctimes.

Campanya de repressió

L'aniversari de l'episodi més sagnant de la repressió contra els dissidents coincideix amb una nova onada de detencions d'activistes, advocats o artistes. El règim de Pequín continua ignorant les crides internacionals perquè es respectin els drets humans i, coincidint amb les revoltes àrabs, ha intensificat les operacions contra l'oposició.

Zhang Xianling, una de les fundadores de l'agrupació Mares de Tiananmen, que representa 127 famílies de les víctimes de la matança, assegura que "des de finals de l'any passat fins ara estem vivint un retard quant a drets humans, similar a la repressió que es va viure a finals dels noranta".

Les places de la revolta

La plaça de Tiananmen és, en la iconografia actual, un sinònim de revolta i resistència pacífica. Ho han estat Tahrir, Venceslau en la Primavera de Praga i fins i tot Catalunya i Sol per als indignats. Un cordó umbilical uneix aquella plaça amb d'altres que, al llarg de la història, han estat ocupades pel poble.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut