Desencallada la rehabilitació de la Casa de la Premsa del 1929, a Montjuïc

La Casa de la Premsa és un edifici històric, del 1929, a Montjuïc, on van treballar els periodistes que cobrien l'Exposició Internacional de Barcelona i que, després de ser la seu dels caps de la Guàrdia Urbana, està buit i abandonat des dels anys 70. 

L'edifici fa dècades que es troba en molt mal estat, amb sostres caiguts i pres pels coloms. Està protegit i era imprescindible recuperar-lo abans que es deteriorés encara més. Fins i tot s'havia fet un projecte per posar-lo al servei dels veïns. Però l'existència d'uns vestidors de la Guàrdia Urbana enganxats a una de les façanes feia perillar que s'avancés en el procés de la seva rehabilitació, destinada a ampliar la biblioteca Francesc Boix i les sales per a les entitats del barri. 

Després de mesos de negociacions, la solució que s'ha trobat és traslladar els vestidors a unes plantes de nova construcció a l'edifici de la Guàrdia Urbana.

Llest per al centenari

Aquest acord entre el districte, les entitats del barri, el Consorci de Biblioteques i la Guàrdia Urbana permet desencallar la rehabilitació, però el barri trigarà a veure obres. Primer s'ha de fer un concurs per al projecte de les noves plantes de la Guàrdia Urbana. Després, el projecte executiu. I amb els dos projectes (Casa de la Premsa i vestuaris) es faria una licitació i una execució conjunta.   

És pràcticament impossible que els projectes executius estiguin fets abans de les properes eleccions municipals, com fa temps s'hi havia compromès el regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra Soler. Ara, la seva previsió és tenir-ho en funcionament el 2029, quan es compleixi el centenari de l'Exposició Internacional: "Arribar al 2029 amb les obres acabades, l'edifici en marxa i que aquestes siguin una de les prioritats del proper mandat a nivell pressupostari", diu Marc Serra Soler.

Què s'hi farà a la Casa de la Premsa?

Fa anys que diversos col·lectius del Poble-sec demanen que l'edifici de la Casa de la Premsa sigui per al barri. El 2018 es van constituir en Associació Casa de la Premsa, que agrupa tant associacions veïnals i culturals com del món del periodisme.

Es van llençar moltes idees: diversos museus, seu d'entitats, espais d'ús veïnal... però l'elevat cost de la rehabilitació (uns 7 milions d'euros a data de 2023) va fer que l'Ajuntament apostés per un ús mixt de l'edifici: l'ampliació de la biblioteca Francesc Boix del Poble -sec (el Consorci ja l'ha inclòs en la seva planificació fins al 2030), que conviurà amb espai per a entitats i activitats veïnals.

El projecte definitiu no era el que volia l'associació, però consideren que el més important és que es tiri endavant la rehabilitació. El seu president, Jordi Goñi, ho explica així: "Ens hem trobat que és un edifici molt maco, que és patrimonial i, si podem ajuntar el patrimoni amb les persones, estarà molt bé." 

A la biblioteca s'inclourà un espai sobre la història i paper inicial de la Casa de la Premsa.

Què era la Casa de la Premsa

Era com un centre de premsa: "Aquí trobaven tots els serveis que necessitaven, des de laboratoris fotogràfics per revelar fotos, per enviar cròniques per telèfon, correus... i fins i tot hi podien pernoctar", explica l'historiador i també membre de l'Associació Casa de la Premsa, Josep Fabra.

Al vestíbul de la planta baixa hi havia els serveis d'informació i les cabines telefòniques, amb servei de correus i telègrafs, despatxos, guarda-roba, sanitaris i consergeria. La biblioteca, sala de reunió, despatxos, secretaria i oficines d'informació, van situar-se a la primera planta, mentre que la segona planta estava destinada a fins a 13 dormitoris i banys, i hi havia una petita sala polivalent. 

I tot amb les tecnologies més avançades del moment.

La Casa de la Premsa està situada al costat dels principals edificis construïts per a l'Exposició Internacional de 1929. Per les seves instal·lacions van passar uns 1.600 periodistes que no només van explicar al món el que va passar a Barcelona durant aquells mesos, sinó que van deixar les seves impressions en el llibre de visites que es guarda des del 1940 a l'Arxiu Històric de Barcelona entregat per l'alcalde de la ciutat d'aleshores, Miquel Mateu i Pla. 

Alguns casos són el del periodista polonès-americà que escrivia per a mitjans de Varsòvia, Poznan i Chicago. O l'enviat especial de La Informació d'Egipte. El corresponsal del Correo de Buenos Aires deixa escrita la seva admiració tant per l'organització de l'Exposició com per l'acollida rebuda al centre de premsa. Hi van deixar petjada també algunes dones, com l'hongaresa Berta Felfoldy.

L'edifici modernista

El projecte era de Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner, que va ser durant un temps el director de les obres de l'Exposició. De factura modernista en el seu exterior, en el seu interior destaquen les seves columnes, l'escala senyorial i els nombrosos escuts de l'Ajuntament de Barcelona. 

Té una superfície de 2000 m², tres plantes, soterrani i una sala on es van fer molts actes, amb una gran cúpula. La construcció, feta en dos anys, va anar a càrrec de Construccions Bohera. És el seu net, Jaume Bohera, el que ha cedit les fotos que mostren com es va aixecant l'edifici, recollides i animades pel periodista de TV3 i membre de l'Associació de la Casa de la Premsa, Gil Toll:

La rehabilitació 

L'estudi d'Arquitectura Noguer-Onzain-López va guanyar el concurs per tornar a donar vida a l'edifici. L'arquitecte Txema Onzain explica que s'ha fet des d'una mirada d'humilitat: "que el teu ego no aparegui", apunta.

L'objectiu és donar tot el protagonisme a la construcció i al diàleg entre els diferents espais tal com van ser dissenyats: "El que més m'agrada d'aquest edifici és que des de dalt i des de baix sempre tens vistes creuades". La gran finestra que s'obre a la sala que serà la sala de memòria "és de la mateixa idea, que tu vagis passant i puguis veure a baix", explica.

I així no només serà compartit l'edifici entre la biblioteca i els espais veïnals, sinó que la distribució funcional plantejada estableix sinergies entre els diferents usos i els espais concrets, com la sala gran de l'espai dels veïns, que serà la sala de les revistes, segons el disseny aprovat.

Ara només caldrà esperar que no s'aturin els processos administratius que falten per arribar al 2029 amb el projecte acabat.