D'escola segregada a tenir llista d'espera en 4 anys: el canvi de l'Octavio Paz

D'escola segregada a centre de referència en només quatre anys. Aquest és el camí que ha fet  en un temps rècord l'Escola Octavio Paz, de Barcelona, que acaba de guanyar el dotzè Premi Ensenyament del Cercle d'Economia, dotat amb 15.000 euros. El centre, que ara té molta demanda, recull els fruits d'un canvi radical del projecte, amb més implicació de professors i alumnes.  

L'escola, al barri de Navas, ha triplicat el nombre de preinscripcions a P3 i ara ja té més demanda que oferta. La clau: aliances amb institucions de prestigi que els aporten coneixement, la implicació i formació del professorat i l'autoavaluació, per fer gir del projecte i els espais pedagògics que ja estan notant en uns millors resultats.
 

Grups reduïts i entrada entre crispetes i bandes sonores

L'entrada a l'escola, a les 9 del matí, es fa entre crispetes, projectors i bandes sonores. El cine és el projecte transversal que treballa aquest any tot el centre, i la seva podria ser una història de pel·lícula. De ser un centre que no volia gairebé ningú a tenir llista d'espera.

Crispetes, pel·lícules i un passeig de la fama són la decoració de l'entrada a l'escola

A l'Octavio Paz han deixat enrere les assignatures tradicionals i han passat a treballar per espais multidisciplinaris. El primer que fan els alumnes d'infantil és triar a quin ambient volen anar.

Aquí no existeix P3, P4 i P5, sinó que hi ha 3 grups d'edats barrejades. Això els permet aprendre els uns dels altres i fer més vincles.

A primària arrenquen amb una assemblea i a partir d'aquí es posen a treballar, majoritàriament, en grups reduïts, cosa que permet un aprenentatge molt més personalitzat.

El passadís és un espai més d'aprenentatge, com explica el director, Xavi López:

"En comptes d'una escola sembla un museu interactiu, on l'espai canvia constantment, perquè cada racó educa."

Celine Zorzynski, alumna de sisè

Les aules s'han convertit en un espai polivalent i dinàmic, amb taules plegables i cadires amb rodetes. L'alumnat aplaudeix el canvi:

"Celine Zorzynski: Ara no és tan avorrit com estar en una taula i una cadira i que el profe tota l'estona digui '2 més 2 és tal, apunteu..."

"Richard Rodríguez: Aprenem més així perquè ens barregem, cinquè i sisè, tenim més comunitat, les activitats que fem també són més interessants."

Richard Rodríguez, alumne de 6è​
 

Els mestres han hagut de "desaprendre"

També fan aliances amb institucions de prestigi que els aporten coneixement i tant els mestres com els alumnes s'autoavaluen. El canvi va començar amb l'arribada d'un nou director, però ha estat possible no gràcies a recursos extres, sinó al compromís i la implicació de tot l'equip docent, que -entre altres- cada setmana fa dues hores de formació obligatòria.

Xavi López, el director, diu que es tracta de desaprendre:

"El compromís de l'equip de mestres era desaprendre per aprendre de nou. Havíem de buscar experts que ens acompanyessin a fer aquest canvi de mirada."

Elias Vera, tutor de 6è i coordinador de la comunitat dels grans, remarca que la feina també és més agraïda:

"Prefereixo estar engrescat que no avorrit fent la mateixa tasca sempre. I quan veus els infants que tenen moltes ganes d'aprendre i fer-ho com ho estem fent, això et convida a seguir fent aquesta càrrega de treball extra."

L'any passat, la guanyadora del Premi Ensenyament va ser l'Escola Mare de Déu de Montserrat de Terrassa, amb un 97% d'alumnes de famílies immigrades.