Descobrint els secrets de la Llotja de Mar de Barcelona, sis segles d'història comercial
Un programa de visites guiades permet descobrir ara els secrets de la Llotja de Mar
Descobrint els secrets de la Llotja de Mar de Barcelona, sis segles d'història comercial
Barcelona

Descobrint els secrets de la Llotja de Mar de Barcelona, sis segles d'història comercial

Un programa de visites guiades permet descobrir ara els secrets de la Llotja de Mar

Alonso Carnicer / Sara Grimal
TEMA:
Patrimoni
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Al llarg de més de 600 anys, la vida econòmica de Barcelona ha girat al voltant del pla de Palau, a tocar de l'antic port, on s'aixeca l'edifici de la Llotja de Mar. Darrere la seva façana neoclàssica s'amaguen molts secrets. Ara, un programa de visites guiades ofertes per la Cambra de Barcelona, propietària de l'edifici, i l'empresa de gestió cultural Cases Singulars, permet descobrir uns espais poc coneguts però molt importants en la història de la ciutat.

El cor medieval de la Llotja és el Saló de Contractacions, amb tres naus definides per grans arcs gòtics. El va fer construir a finals del segle XIV el Consolat de Mar, l'organisme de dret mercantil de la Corona d'Aragó. L'edifici es va aixecar al costat de la línia de la costa en aquell moment, en un solar cedit per la família Montcada. Un lloc on abans es penjava a la forca els condemnats a mort.

 

El Saló de Contractacions, del segle XIV
El Saló de Contractacions, del segle XIV

En ple auge del comerç mediterrani, fins aquell moment les transaccions mercantils i financeres es feien al carrer. La finalitat del nou edifici era agrupar tota aquesta activitat en un sol espai i garantir la transparència de les operacions. Ho explica als visitants Elisabet Aisa, guia de Cases Singulars:

"El Consolat de Mar, format per l'elit mercantil de la ciutat, va voler construir un espai on poguessin estar aixoplugats de les inclemències del temps i on pogués ser més fàcil supervisar aquests intercanvis."

Aisa explica que al Saló de Contractacions es va establir laTaula de Canvi, on es feien els dipòsits bancaris del mercaders de la ciutat: "Va ser com el primer banc". I aquí va néixer el terme "bancarrota": "Quan veien que en una de les taules no s'estaven complint les normatives, l'encarregat parava l'activitat, anava a buscar una maça i trencava la taula d'aquella entitat que no complia les normes". Segons la guia, els mercaders italians van portar l'expressió al llarg de tot el Mediterrani.

Just a sobre del Saló de Contractacions hi ha l'anomenada Sala dels Cònsols, amb arcs que s'han tret a la llum en època recent i que durant segles estaven ocults per envans. Un espai que en època medieval es feia servir per emmagatzemar i custodiar les mercaderies. En un extrem de la sala es conserva una part de la façana gòtica original de l'edifici.

En temps de Felip V, després de la guerra de Successió, van venir anys de decadència. La Llotja, malmesa pels bombardejos, es va convertir en caserna militar. A mitjans del segle XVIII va revifar l'activitat econòmica i mercantil i es va crear la Junta de Comerç, que reprenia les funcions del Consolat de Mar, amb l'objectiu de fomentar el comerç i la producció agrària i industrial.

En l'últim terç del segle XVIII, la Llotja es va ampliar amb una gran edificació neoclàssica, projectada per l'arquitecte Joan Soler i Faneca, que va conservar els elements més destacats de l'època medieval. El centre del nou edifici era el pati amb escultures com el Neptú i les figures que representen els quatre continents i una escala imperial que donava pas a luxosos salons.

 

 
 

A la sala del tribunal del Consolat se celebraven les conciliacions i judicis dels comerciants acollits al dret mercantil català. Les sentències tenien la mateixa força que les de la justícia ordinària. Al sostre, una pintura al·legòrica evoca el rei Carles III, que va permetre a Catalunya accedir al lliure comerç d'ultramar.

 

Pintura de Carles III al sostre de la sala del tribunal del Consolat
Pintura de Carles III al sostre de la sala del tribunal del Consolat

Aquest fet va marcar un nou període d'expansió econòmica que es reflecteix en el luxe d'estances com el Saló Daurat, lloc de celebracions entapissat amb sedes de Damasc i ricament decorat amb escultures i llums de cristall.

 

El Saló Daurat, un dels més ricament decorats de l'edifici
El Saló Daurat, un dels més ricament decorats de l'edifici

La Llotja conserva importants obres artístiques com l'escultura "Lucrècia morta", del 1804, una obra mestra de l'estil neoclàssic, en marbre, de Damià Campeny.

 

L'escultura 'Lucrècia morta', de Damià Campeny
L'escultura 'Lucrècia morta', de Damià Campeny

En un nou moment d'expansió de l'activitat mercantil i industrial, a la Llotja es van crear escoles de disseny i belles arts on durant dos segles es van formar gratuïtament pintors, escultors o arquitectes. Per les seves aules hi van passar artistes com Marià Fortuny, Picasso o Antoni Gaudí. Elisabet Aisa relata que els que hi estudiaven no havien de pagar matrícula, mensualitats ni material de dibuix: "La junta els hi finançava absolutament tot. Fins i tot si volien fer pensionats a l'estranger, la Llotja ho finançava. Marià Fortuny va ser un dels artistes formats a la Llotja, i va estar becat a Roma."

A finals del segle XIX es va crear la Cambra de Comerç de Barcelona, que va instal·lar la seva seu a la Llotja de Mar com a hereva del Consolat de Mar i la Junta de Comerç.

Les visites guiades, que duren aproximadament una hora i quart, es fan dos cops a la setmana.

ARXIVAT A:
PatrimoniComerç

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut