Descobriment insòlit: troben un tipus de lludrió que hauria vingut de l'antic Egipte

Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva del CSIC han identificat un exemplar de lludrió ocel·lat a la serra del Molar, situada a la comarca de la Marina, al País Valencià
Descobriment insòlit: troben un tipus de lludrió que hauria vingut de l'antic Egipte

Descobriment insòlit: troben un tipus de lludrió que hauria vingut de l'antic Egipte

Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva del CSIC han identificat un exemplar de lludrió ocel·lat a la serra del Molar, situada a la comarca de la Marina, al País Valencià
Redacció Actualitzat
TEMA:
Medi ambient
Exemplar de lludrió ocel·lat (IPHES)

Exemplar de lludrió ocel·lat (IPHES)

Per primer cop, un equip de científics ha trobat un lludrió ocel·lat a la península Ibèrica. Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva del CSIC han identificat un exemplar de lludrió ocel·lat a la serra del Molar, entre els rius Segura i Vinalopó.

Aquest tipus de rèptil originari del nord d'Àfrica i del Pròxim Orient és semblant a una sargantana, però amb les potes més curtes. El lludrió ocel·lat pertany a la família dels Scincidae, com l'espècie autòctona anomenada lludrió ibèric.

La troballa d'aquesta nova espècie s'ha conegut gràcies a la publicació d'un article a la revista Amphibia Reptilia fet per dos dels investigadors.


El descobriment ha estat possible després que l'any 2017, durant una prospecció de rèptils i amfibis de l'Associació Herpetològica Timon, es trobessin mostres vives d'aquest exemplar, segons publica al seu blog l'Institut Català de Paleologia Humana i Evolució Social (IPHE).

Aquestes mostres d'ADN es van enviar a l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (IBE), on es va poder demostrar que les mostres tenien una relació molt pròxima amb els lludrions originaris de Grècia i Xipre i del Pròxim Orient.

L'equip científic de l'IBE, liderat pels doctors Salvador Carranza i Karin Tamar, ha pogut demostrar la relació entre les mostres trobades a la serra del Molar i el lludrió ocel·lat procedent del Pròxim Orient amb anàlisi de l'ADN de l'animal.

 

Josep Bisbal Chinesta, investigador doctorand del CSIC i un dels autors de l'article (IPHES)

 

Un viatge des d'Egipte

Segons Josep Bisbal Chinesta, investigador doctorand de l'Institut de Biologia Evolutiva del CSIC i de la Universitat Rovira i Virgili, i un dels autors de l'article, aquesta espècie hauria arribat a la costa del País Valencià en algun vaixell provinent del litoral d'Egipte.

El lludrió ocel·lat hauria arribat a la península Ibèrica segles enrere com a resultat de l'intercanvi de mercaderies entre l'antic Egipte i l'antiga colònia fenícia de la Fonteta de Guardamar del Segura, que estava situada en l'actual desembocadura del riu Segura.

Luis Albero, coautor de l'estudi, investigador a la Universitat de Lleó i president de l'Associació Herpetològica Timon, ha afirmat a la revista de l'Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social que aquest descobriment demostra que encara queda molt per fer en el camp de l'Herpetologia a la península Ibèrica.

ARXIVAT A:
Medi ambient Ciència