Descobreixen una extensa xarxa de canals de rec dels maies amagada sota la selva

La civilització maia va crear una gran àrea de conreus i canals de rec de 14 quilòmetres quadrats, aproximadament la tercera part de la superfície de la ciutat de Girona. Amagada sota l'espessa selva tropical de Belize, s'ha descobert gràcies a vols amb avioneta i a la tecnologia de teledetecció basada en làser. Posteriorment, les excavacions han permès oferir una imatge més completa d'aquesta estructura.

L'estudi l'ha liderat Tim Beach, del Departament de Geografia i Medi Ambient de la Universitat de Texas, i s'ha publicat als Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).    

La troballa no només proporciona moltes més dades sobre com els maies van afrontar el creixement de la població i els períodes de sequera, sinó que, segons els investigadors, revelen probablement un gran impacte en la destrucció de la selva i fins i tot en el clima.

Una civilització potent

La civilització maia va existir des de fa 3.000 anys fins a fa 500 anys. Es va estendre pel que avui és Belize, Guatemala i el sud de Mèxic. Va ser una civilització molt potent, que va construir moltes ciutats, granges, carreteres i piràmides. La seva economia complexa va fer necessari establir estratègies de supervivència a llarg termini.

Estudis previs ja havien suggerit que les infraestructures maies van alterar molts ecosistemes dintre de les selves tropicals. Aquesta idea pren molta més força amb el descobriment d'aquesta àrea agrícola.

Els investigadors van rastrejar una àrea de 276,4 quilòmetres quadrats amb un petit avió que duia un LIDAR, un sistema de teledetecció basat en el làser. El LIDAR envia polsos de llum que travessen l'espès cobricel arbori. Els polsos serveixen per elaborar un mapa detallat de les estructures invisibles a l'ull humà degut a la vegetació.

L'avió volava a 570 metres d'altura respecte al sòl. Posteriorment, els autors van fer excavacions sobre el terreny i van utilitzar eines de datació per establir l'antiguitat dels camps i canals.

Piràmide maia a Belize (Michael Lazarev-Wikipedia)

L'àrea agrícola es troba a les terres humides anomenades Birds of Paradise (Ocells del Paradís). Per als investigadors es tractaria de la resposta dels maies al creixement de població experimentat al final del període preclàssic i del principi del post clàssic, fa entre 1.800 i 1.000 anys. Es tracta d'una gran xarxa de camps de conreu i de canals de rec, accessible en canoa per comunicar-se amb altres zones.

En els camps s'hi han trobat proves que s'hi conreaven espècies com blat de moro. També hi ha closques i ossos d'animals, cosa que indica que allà hi havia una gran activitat per produir i recollir aliments amb contingut proteic.

També és possible que s'hi produïssin altres productes amb demanda a les ciutats. Tot i això, no s'han trobat encara proves que s'hi plantés cacau, un conreu d'alt estatus que mostraria la connexió dels camps amb sectors de les elits.

Impacte en el clima

Però potser la deducció més important que han fet els investigadors és l'impacte ambiental i climàtic que devia tenir construir estructures com aquesta, tal com explica Tim Beach:

"Aquestes grans i complexes xarxes de zones humides devien canviar el clima molt abans de la industrialització i això pot ser la resposta a la pregunta plantejada fa temps de com una civilització tan gran es podia alimentar a si mateixa."

Els investigadors creuen que l'expansió de les zones humides va obligar a cremar vegetació i això va aportar a l'atmosfera CO₂ i metà. Precisament l'augment més gran de la concentració de metà abans de la revolució industrial es va produir fa entre 2.000 i 1.000 anys, coincidint amb l'augment de les estructures agrícoles com aquesta, tant a Amèrica com a la Xina.

Segons Beach, fins i tot petits canvis com aquests poden haver augmentat la temperatura del planeta. I això, afegeix, proporciona una magnífica perspectiva de la magnitud de canvis produïts el segle passat i que en el futur s'acceleraran.

És per això que els autors parlen d'un "antropocè primerenc", en al·lusió al nom no oficial que s'ha donat al període en què l'activitat humana ha modificat de manera important els ecosistemes de la Terra. I això és important cara al futur, com afirma Beach:

"Comprendre la subsistència agrícola és vital per entendre el passat de societats complexes i com van afectar el món on vivim avui. Plantegem la hipòtesi que l'increment de diòxid de carboni i de metà a l'atmosfera degut a la crema i a la preparació i manteniment d'aquests sistemes de camps van contribuir a l'antropocè primerenc".

L'àrea podria ser encara superior als 14 quilòmetres quadrats estimats, perquè amb el temps poden haver quedat destruïts o sota terra altres canals. Estudis recents han identificat possibles camps en zones humides a Belize, Guatemala i Yucatán (Mèxic) que podrien ser fins i tot més extensos que aquest.