Descobreixen un bacteri que fa augmentar el rendiment dels maratonians

Els maratonians tenen més abundància de cert bacteri en el seu intestí que els no maratonians. I això sembla relacionat amb una capacitat superior per resistir la fatiga. Així ho demostra un estudi publicat a la revista "Nature Medicine".

Algunes investigacions anteriors suggerien que hi havia una associació entre l'exercici físic i canvis en la composició del microbioma intestinal -el conjunt de microorganismes que hi ha a l'intestí. Però no s'havia establert si tenia relació amb el rendiment físic.

Per esbrinar-ho, Aleksandar Kostic, del Centre de Diabetis Joslin de Boston, i els seus col·legues van plantejar una recerca en diverses fases. Primer van analitzar femta de 15 persones que havien participat a la marató de Boston i de 10 persones que no practiquen curses de fons i que servirien de control. Les anàlisis es van fer una setmana abans i una setmana després de la prova.

Els resultats indicaven que, després de l'exercici, en els maratonians hi havia més presència de bacteris del gènere Veillonella. Es tracta d'un microorganisme que consumeix lactat, un compost que quan es fa exercici es pot trobar en concentracions deu vegades superiors o fins i tot més que en condicions normals.
 

Lactat i fatiga

El lactat, en forma de sal o bé d'àcid làctic, prové de la degradació de la glucosa en absència d'oxigen. Quan es fa exercici intens, la glucosa s'utilitza com a font d'energia. Si l'exercici es prolonga molt de temps, com en el cas dels maratonians, el lactat s'acumula. El fetge torna a transformar el lactat en glucosa. Però si la concentració és molt elevada, l'organisme no dona l'abast. L'excés de lactat dificulta la transformació de la glucosa i, per tant, l'obtenció d'energia. El resultat és la fatiga dels músculs.

I aquí intervé el bacteri Veillonella. El lactat que entra en el torrent sanguini, en comptes d'anar al fetge, saturat de feina, va a parar a l'intestí. I allà el bacteri el transforma en àcids grassos de cadena curta, sobretot l'anomenat propionat. I aquest, per un mecanisme encara desconegut, millora el rendiment del múscul.

Es tracta d'una simbiosi entre l'organisme humà i el bacteri. Aquest últim obté l'energia bàsicament del lactat i que n'hi hagi en abundància li va molt bé. I l'organisme del maratonià troba algú que l'ajuda a metabolitzar el lactat en excés i reduir la fatiga.

Per comprovar els resultats, els investigadors van fer més anàlisis en un grup de 87 esportistes, entre el qual hi havia practicants d'ultramarató i remers olímpics. Van observar que també tenien més quantitat del bacteri després de l'exercici. En aquest cas no hi havia grup control.
 

Ratolins que es cansen menys

Faltava encara una prova més per assegurar els resultats. I aquesta vegada la van fer amb ratolins. A un grup de 16 ratolins els van administrar Veillonella extreta de la femta dels maratonians. I a uns altres 16 els van administrar Lactobacillus bulgaricus, un bacteri incapaç de digerir el lactat. I després de fer-los córrer fins a l'extenuació, van constatar que els ratolins que havien rebut Veillonella havien resistit un 13% més.
 

La conclusió dels científics és que en els atletes que mantenen l'esforç durant temps prolongat la sobreproducció de lactat afavoreix la presència de bacteris del gènere Veillonella. Els autors demanen més estudis per esbrinar per què hi predomina aquest bacteri i no d'altres que també metabolitzen el lactat.

Però la pregunta que sorgeix immediatament és: podria administrar-se el bacteri als esportistes per augmentar al seva resistència? D'entrada, la mostra inicial de 15 maratonians sembla massa petita. I la comprovació en 87 esportistes, una quantitat que tampoc no és molt gran, es va fer sense grup control de no esportistes. Per això, caldrien estudis més amplis i durant més temps.

Suposant que es pogués obtenir un probiòtic que proveís d'aquest bacteri, tindria efectes significatius? Dependria de cada persona i d'altres factors? I, finalment, prendrien les autoritats esportives mesures per limitar-ne l'ús?

El dopatge en l'esport s'ha sofisticat en els darrers anys i les anàlisis per controlar-lo també ho han hagut de fer. Un exemple és l'eritropoetina o EPO, una hormona que augmenta la concentració de glòbuls vermells a la sang. S'utilitza en malalts que per alguna raó no en produeixen prou, però des de fa uns anys alguns esportistes -sobretot ciclistes- se l'han administrat per tenir més glòbuls vermells i, per tant, millorar el seu rendiment.

Si s'aconseguís administrar Veillonella a un esportista i això fes augmentar el rendiment, es consideraria lícit? S'establirien uns nivells màxims del bacteri i es farien anàlisis de femta? Com es podria diferenciar la producció natural de l'administració extra?

Tot això són preguntes que es poden estudiar amb temps, perquè és probable que la possibilitat d'administrar el bacteri en esportistes encara trigui cert temps. I de moment, el que s'ha demostrat és que fa augmentar el rendiment dels ratolins, animals ara com ara no sotmesos a cap control antidopatge.