Els filaments del bacteri, vistos a simple vista al costat d'una moneda de deu cèntims de dòlar
Els filaments del bacteri vistos a simple vista al costat d'una moneda de deu cèntims de dòlar, anomenats un "dime" (Jean-Marie Volland)

Descobreixen un bacteri gairebé tan gros com una moneda d'un cèntim d'euro

Trobat al Carib, mesura gairebé un centímetre i això el fa visible sense microscopi

Xavier DuranActualitzat

Un bacteri que fa vora un centímetre i que es pot veure a simple vista ha estat descobert al Carib. L'han anomenat Thiomargarita magnifica i pot donar claus sobre l'evolució dels animals unicel·lulars i els seus límits.

El descobriment l'ha fet un equip d'investigadors dels Estats Units i de França, encapçalat per Jean-Marie Volland, del Lawrence Berkeley National Laboratory. La descripció del bacteri s'ha publicat a la revista Science.

L'organisme el van observar per primer cop en forma de filaments blancs i molt prims a la superfície de fulles en descomposició en aigües poc profundes i pantanoses d'un manglar a l'arxipèlag de Guadalupe, un departament francès situat a les Petites Antilles.

Fent servir diverses tècniques el van poder mesurar i estudiar-ne les característiques. La seva mida supera els 0,9 centímetres i això el fa visible a simple vista. Per tant, si parlem de manera estricta, no és un microbi, que es defineix com un organisme que no es pot observar sense l'ajut d'un microscopi. En comparació, una moneda d'un cèntim d'euro té 1,6 mil·límetres de diàmetre, una mica menys que una moneda de deu cèntims de dòlar (un "dime").

Els filaments del bacteri vistos al microscopi (Olivier Gros)

El nom de Thiomargarita significa "perla de sofre" i es deu al fet que aquest gènere de bacteris s'alimenta en aigües que contenen aquest element químic. Magnifica es deu, segons els autors, a la seva extraordinària mida.

El 1999, un equip d'investigadors alemanys encapçalat per Heide Schulz ja va descobrir un altre bacteri d'aquest gènere i de mida excepcional. Es tractava de Thiomargarita namibiensis, descobert en uns sediments marins a la costa de Namíbia, a l'Àfrica.

Aquell bacteri ja era prou espectacular: feia, de mitjana, 0,018 mil·límetres i alguns arribaven als 0,075. Això significava unes cent vegades la mitjana habitual d'aquests microorganismes.

Però T. magnifica el supera de llarg. I això no és el que ha cridat més l'atenció dels científics. En els bacteris, l'ADN es troba lliure en el citoplasma, el líquid viscós que ocupa l'interior de la cèl·lula. Però T. magnifica té una estructura membranosa al voltant del seu material genètic.

Aquesta membrana té activitat metabòlica i és probable, suggereixen els autors, que sigui això el que li ha permès arribar a aquesta mida, superant molts dels problemes que els bacteris tenen per créixer més.

En un comentari publicat en el mateix número, Petra Anne Levin, de la Universitat Washington de Saint Louis, explica que estudiar l'estructura d'aquest bacteri significarà un pas més per comprendre l'evolució de la complexitat biològica.

Vista àeria dels manglars de Guadalupe
Vista aèria dels manglars de Guadalupe, on s'ha trobat el bacteri (Hugo Bret)

Poden aparèixer bacteris més grossos? Levin, que titula el seu comentari "Un bacteri que no és un microbi", considera improbable que aquest representi el límit de mida i afirma que aquests organismes són "constantment adaptables i sempre sorprenents, i mai no se'ls hauria de subestimar".

Els autors hi estan d'acord i en el seu article ho diuen:

"El descobriment de 'T. magnifica' suggereix que bacteris més grossos i complexos poden estar amagats a la nostra vista."

De moment, a T. namibiensis el rècord li ha durat 23 anys, però T. magnifica l'ha polvoritzat. Potser la ciència que els estudia, la microbiologia, haurà de matisar o ampliar aviat el seu nom.

 

ARXIVAT A:
CiènciaRecerca científica
Anar al contingut