Descobreixen un assassinat prehistòric estudiant un crani de fa 33.000 anys

L'anàlisi del crani d'un home adult ha revelat que va tenir una mort violenta, amb un fort trauma al cap. Serà difícil trobar-ne l'autor i, en tot cas, el crim deu haver prescrit: es va cometre fa uns 33.000 anys.

Molts crims es triguen a resoldre i s'arriba a descobrir el culpable perquè les tècniques forenses avancen molt i permeten analitzar millor les pistes. En aquest cas, la diferència entre el que podia fer una hipotètica policia paleolítica i el que han fet ara els investigadors és abismal.

L'equip d'aquesta mena de CSI prehistòric l'ha dirigit Katerina Harvati, de la Universitat de Tübingen (Alemanya), i també n'han format part Elena Kranioti, de la Universitat de Creta (Grècia), i Dan Grigorescu, de la Universitat de Bucarest (Romania). Els resultats es publiquen a la revista "Plos One".

El crani és conegut com la calvària (volta cranial) de Cioclovina. El van descobrir el 1941 mentre extreien fosfats a la cova de Cioclovina, al sud de Transsilvània. En el mateix lloc hi havia eines de pedra i fòssils d'os. Se li calcula una antiguitat d'uns 33.000 anys.

Durant tots aquests anys ha estat molt estudiada, però cap investigador va prestar atenció a dues fractures a la part dreta del crani. Els autors d'aquest estudi van voler esbrinar com s'havien produït les lesions i si havien pogut ser la causa de la mort o bé serien posteriors.

Com es fa amb molts crims, els investigadors van procedir a la reconstrucció dels fets. Però degut al temps que ha passat i a les característiques de les restes van recórrer a simulacions en el laboratori i informàtiques. Van fabricar 12 esferes que simulaven el crani i van assajar diverses possibilitats: caigudes des de diferents alçades i cops amb pedres o pals. Van inspeccionar visualment el crani i també van practicar una tomografia.

Un enfrontament cara a cara

Els resultats van fer concloure que s'havien produït dues ferides poc abans o en el moment de la mort. Una era una fractura lineal a la base del crani i l'altra una fractura amb enfonsament a la part dreta de la part superior, la volta cranial. Les simulacions van permetre observar que encaixaven amb successius cops de pal o d'un objecte allargat.

El cop a la volta cranial suggereix que la mort es va produir després d'un enfrontament cara a cara. Fins i tot hi ha una pista per intentar descobrir el culpable: devia ser esquerrà, per la mà amb què hauria propinat els cops. Els autors descarten que les ferides fossin producte d'un accident, una caiguda o de danys posteriors a la mort.

Com que només es disposa del crani, els autors assenyalen que no es pot saber si a la resta del cos hi havia altres ferides relacionades amb la mort. En tot cas, conclouen que la mort va ser violenta i intencionada. I això no devia ser estrany en el paleolític superior, el període que va aproximadament des de l'any 33000 aC fins al 9000 aC, tal com expliquen els autors:

"El paleolític superior és un període que destaca per la innovació tecnològica intensa, per l'increment en el comportament simbòlic i per la complexitat cultural. Aquí mostrem que el repertori de comportaments dels europeus moderns primitius també incloïa interaccions interpersonals violentes i assassinats."

Altres investigacions ja han suggerit morts violentes intencionades en aquella època i en períodes anteriors. S'han descrit agressions entre neandertals, entre els primers homínids i fins i tot entre primats no humans. Per això, conclouen els autors, haver constatat que fa 33.000 anys hi va haver un enfrontament mortal entre dos humans del paleolític no sembla sorprenent. Potser el més sorprenent és que 330 segles després s'hagi pogut deduir la causa de la mort.