Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Descobreixen un anticòs que bloqueja les cèl·lules mare del càncer sense danyar les sanes

Un equip internacional liderat des de l'IRB Barcelona mostra que l'MCLA-158 bloqueja les vies de creixement i supervivència de les cèl·lules que inicien el càncer i l'expandeixen, però que no afecta les cèl·lules mare sanes

Xavier DuranActualitzat

Un equip internacional liderat des de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona) ha descobert un anticòs que bloqueja les vies de creixement i supervivència de les cèl·lules que inicien el càncer i l'expandeixen, però que no afecta les cèl·lules mare sanes.

L'anticòs té el nom tècnic d'MCLA-158 i el nom comercial de Petosemtamab. L'estudi l'ha liderat el doctor Eduard Batlle, investigador ICREA  i cap del Laboratori de Càncer Colorectal de l'IRB Barcelona, juntament amb l'empresa holandesa Merus NV, i s'ha publicat aquest dilluns a la revista Nature Cancer. Hi han participat també el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), l'Institut Català d'Oncologia (ICO), l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l'empresa catalana Xenopat.

Si bé aquest estudi s'ha fet en un model preclínic, al laboratori, ja es coneixen dades preliminars de l'assaig clínic en fase 1 en curs. L'empresa Merus els va anunciar l'octubre del 2021. L'assaig es fa amb pacients amb carcinomes avançats de cèl·lules escamoses de cap i coll (HNSCC). Les seves edats es troben entre els 50 i els 77 anys i abans havien rebut almenys dues línies de tractament.

Segons aquests resultats preliminars, tres dels set pacients van aconseguir remissions parcials i un d'ells va aconseguir una remissió completa. En tots set es va observar una reducció del tumor.

Per al doctor Batlle, aquestes dades han significat "una enorme satisfacció" en veure que els descobriments estan ajudant els pacients, 15 anys després de començar a investigar les cèl·lules mare del càncer:

"El camí per arribar fins aquí ha estat apassionant, però també molt complex, i ha requerit una gran inversió de recursos, així com l'esforç de moltíssims investigadors."

Batlle afegeix que el treball il·lustra el leitmotiv de l'IRB Barcelona: "La medicina del futur comença aquí".

Foto del doctor Batlle
El doctor Batlle ha liderat aquest estudi internacional (IRBBarcelona)

Organoides per investigar fàrmacs en el laboratori

Un dels elements destacats de l'estudi és que estableix les bases per incorporar l'ús d'organoides en el procés de descobriment de fàrmacs. Els organoides són mostres derivades de pacients que es poden cultivar en el laboratori i que reprodueixen certs aspectes del compartiment del tumor.

Fins ara, les recerques amb organoides anaven adreçades a la medicina personalitzada del càncer, per ajudar a decidir el millor tractament per a cada pacient. Però el descobriment de l'MCLA-158 mostra, per primera vegada que un biobanc d'organoides de pacients amb càncer permet discriminar entre centenars de nous anticossos quin és més efectiu i adequat per a la majoria dels pacients.

Ara, els organoides es podran utilitzar per identificar els anticossos més efectius per a la majoria dels pacients o per a tumors portadors d'una mutació en particular. Un altre avantatge és la possibilitat d'identificar efectes secundaris no desitjats sobre els nostres òrgans, fent servir organoides procedents de teixit sa. Això permet eliminar els anticossos amb més toxicitat.

Els investigadors van construir un biobanc que compta amb organoides derivats de pacients amb càncer de còlon, de metàstasi de càncer de còlon al fetge i de teixit normal no cancerós. Els resultats indicaven que l'anticòs MCLA-158 bloqueja l'aparició de metàstasi (l'expansió del càncer a altres òrgans vitals) i frena el creixement dels tumors primaris en models experimentals de càncer.

Els anticossos són proteïnes que el nostre sistema immunitari produeix de manera natural per fer front a agents infecciosos o a cèl·lules alterades. Així poden ser eliminats pels limfòcits, els glòbuls blancs.


Un atac específic

L'avantatge dels anticossos és que reconeixen específicament l'objectiu estrany que han d'atacar. Se sap que només uns pocs tipus de cèl·lules del càncer colorectal, les anomenades cèl·lules mare del càncer, tenen potencial cancerigen a llarg termini. La resta tenen vida més curta i menys potencial per expandir el tumor.

Per això, l'objectiu era esbrinar com atacar específicament aquestes cèl·lules. Concretament, l'MCLA-158 reconeix dues proteïnes diferents a la superfície de les cèl·lules mare del càncer: l'EGFR i la LGR5.

La primera de les proteïnes, l'EGFR, afavoreix el creixement descontrolat de les cèl·lules. Per la seva banda, l'LGR5 marca la superfície de les cèl·lules mare del càncer, que són responsables de l'expansió dels tumors.

Atacant-les totes dues, l'anticòs bloqueja les vies de creixement i supervivència a les cèl·lules que inicien el càncer i l'expandeixen. A més, la seva especificitat fa que no interfereixi en el funcionament de les cèl·lules mare sanes de l'organisme.

A l'article els autors expliquen que l'anticòs també s'ha mostrat efectiu en el laboratori per bloquejar el creixement del càncer en diferents models de tumors de cap i coll, esòfag i estómac. I afegeixen que basant-se en aquest perfil terapèutic diferenciat s'està sotmetent a avaluació clínica en diferent poblacions de pacients amb tumors sòlids.

Durant els pròxims mesos, l'empresa Merus té previst publicar noves dades sobre els assaigs clínics en curs amb Petosemtamab i el doctor Batlle manifesta la seva esperança "que es confirmi l'activitat antitumoral publicada en les dades preliminars".

 

ARXIVAT A:
CàncerCiènciaRecerca científica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut