Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Descobreixen tombes infantils del segle XIII a la muralla islàmica de València

Troben una dotzena de cadàvers d'infants i adolescents al costat del mur, en un lloc poc habitual, que daten de l'època del setge de Jaume I a la ciutat de València

TEMA:
Arqueologia

A la ciutat de València les obres de recuperació de l'antiga muralla islàmica, que data del segle XI, estan deixant al descobert troballes insospitades.

Tocant a la muralla, en un lloc gens habitual, s'hi han trobat les tombes d'una dotzena de xiquets i adolescents pertanyents al segle XIII. Unes troballes que obren interrogants: com és que els cossos van ser soterrats allí? Si fou un conflicte allò que va impedir enterrar-los fora de la muralla en un cementiri convencional, de quin conflicte es tractaria?


El setge de Jaume I i la mort dels infants

"Al posar-nos a excavar açò" - referint-se a la part anterior de la muralla - "per tal de recuperar tots estos elements de la muralla andalusina, ens hem trobat una sèrie d'enterraments, la majoria d'ells infantils", explica Paqui Rubio, una de les directores de la excavació.

"Pel ritu amb el qual estan soterrats, de decúbit lateral i mirant cap a la Meca, sabem que són musulmans. No és un lloc habitual on enterrar algú ja siga musulmà o cristià, per això pensem que l'enterrament està condicionat per un conflicte que els impedeix eixir de la muralla", matisa Rubio. "Possiblement seria un enterrament provisional fins tenir unes condicions favorables per fer l'enterrament definitiu. En el cas d'aquests cossos, s'haurien d'haver soterrat al cementiri d'un raval que hi ha molt prop d'ací, el raval de Roters".

Troballa dels cossos de dos adolescents

Les condicions favorables segurament ja no es donaren perquè ara, vuit segles després, l'equip que està treballant en l'excavació de la plaça de l'Àngel de València, intentant recuperar l'antiga muralla islàmica de la ciutat, ha fet aquesta sorprenent i interessant troballa.

Remarquen que és d'hora encara per conèixer amb exactitud què els va passar, que cal investigar per arribar i determinar quin va ser el moment del conflicte. Ara bé, els cossos daten del segle XIII, quan es va produir el setge de les tropes de Jaume I a la ciutat de València, amb la posterior entrada del rei cristià a la ciutat el 9 d'octubre del 1238.

Aquests xiquets i adolescents musulmans, doncs, haurien pogut morir durant aquest setge i s'hauria pogut aprofitar la zona protegida entre la muralla i la barbacana per enterrar-los.

Àngel Rubio pren nota de tots els detalls

Àngel Rubio és antropòleg. S'encarrega de reconstruir el perfil biològic dels cossos que l'excavació va destapant. Assegut en una cadireta plegable va apuntant en un arxivador ben gros tot allò que sap i coneix dels cossos desenterrats.

Hi apunta el sexe, l'edat, l'estatura, la constitució, l'ascendència... tot allò que, a peu d'excavació, pot esbrinar. Fins i tot, assegura, pot arribar a detallar alguna patologia que l'individu va tenir en vida o, en els casos que apareixen senyals de la mort, identificar-les.

En el moment que visitem la zona de treball ja s'hi han exhumant alguns cossos d'infants i se n'estan desenterrant dos d'adolescents. Són una parella, xic i xica, però Àngel Rubio evita fer especulacions sobre la relació que els hauria pogut unir.

Detall dels treballs arqueològics

"Este és una individu adolescent, segurament té entre 15 i 20 anys", descriu Àngel. "En principi pareix que va amortallat, perquè té els genolls i els turmells junts. Aquesta era una sepultura doble, el va soterrar al mateix temps amb un altre individu que ja hem exhumat. Sabem que aquest és de sexe masculí i l'anterior era de sexe femení. I no hi ha patologies evidents ni causes de la mort evidents, és molt difícil de veure-ho a simple vista."


La muralla islàmica de València: una coneguda puntual

"La coneixem de manera molt puntual", es lamenta Paqui Rubio. "Ací és la primera vegada que tenim l'oportunitat de veure tot el sistema defensiu complet, com ha anat evolucionant al llarg del temps des de la seva construcció –al segle XI- fins avui. Nosaltres ara estudiarem totes les afeccions que la muralla ha tingut al llarg del temps per entendre, a part de com ha estat construïda, tot el que li ha passat."

A la ciutat de València, aquest estiu, les obres es converteixen en troballes. Els vianants, o els turistes, que passegen per la Llotja i el Mercat Central, si tenen curiositat, poden descobrir un tros de la muralla que fins fa poc estava soterrada.

Intervenció a la plaça de l'Àngel

La muralla islàmica, o el que en queda, descansa al subsòl de la ciutat i entre les seues cases. La intervenció de la plaça de l'Àngel és, segons assegura l'Ajuntament de València, el projecte patrimonial més important realitzat a la ciutat en les últimes dècades.

Els qui hi treballen el consideren històric i és que gràcies a ell es recuperarà la part més important de la construcció fins al moment, 45 metres de muralla.

"A València no tenim encara restes complets amb l'altura que tenien aquelles muralles, però si que se sap que més o menys estaven sobre els 14 metres d'alçada", descriu Paqui. "Són estructures que milloraven la defensa de les ciutats. Ací –referint-se a la plaça de l'Àngel– tenim el parament, el tram més gran conservat de la muralla del segle XI que correspon a la coneguda com torre de l'Àngel."

La torre de l'Àngel

En aquesta plaça, amagada pels carrerons del barri del Carme, s'alça encara imponent la torre de l'Àngel. Resseguint el seu perfil amb la mirada és fàcil reconèixer com li han passat els segles, la vida, la història, per sobre i per dins.

"El projecte que estem duent a terme", explica la directora de l'excavació, "consisteix en la recuperació d'este tram de muralla per a posar-lo en valor a ell i també i a tot el seu sistema defensiu. Això vol dir, recuperar la barbacana que es fa uns segles després de muralla i també la fossa que hi havia davant de l'antiga muralla. Això és el que protegia la ciutat de València des del segle XI fins a meitat del segle XIV, quan es construeix la nova muralla, ja en època cristiana".

Quan la muralla islàmica va deixar de fer la seva funció defensiva, els habitants l'aprofiten per ampliar els seus habitatges. Les cases s'hi van adossar, li van guanyar espai, soscavant-la a poc a poc fins al punt que hi ha espais on aquesta muralla s'ha reduït a només 35 cm. Poc més d'un pam per una muralla que originalment tenia una amplada 2 metres i 20 centímetres.


La València del segle XI, visitable a partir de l'any vinent

El projecte de recuperació i rehabilitació de la plaça de l'Àngel té un pressupost de 3,4 milions d'euros i està previst que finalitze el juny de l'any que ve. Al seu voltant s'hi desenvoluparà un projecte museogràfic que permetrà visitar la muralla i, mitjançant una passarel·la, travessar la plaça i caminar per sobre els vestigis històrics de la València de segles enllà.

S'hi podran veure més troballes com el vall cobert superior del fossat, un tram del paviment original del segle XI o les restes del cementiri de l'església de Santa Creu.

Cementiri de la parròquia de Santa Creu

A partir del segle XIV la muralla ja no es fa servir per defensar la ciutat i es converteix en col·lector urbà. Per això, els treballs d'excavació també han deixat al descobert una volta construïda durant el segle XV sobre l'antic fossat. A través del fossat es van canalitzar les aigües residuals de la sèquia de Rovella, i aquesta volta tenia la funció d'evitar, o amagar, la pudor d'aquestes aigües residuals.

Va estar en funcionament fins que al segle XIX, quan es van edificar els claveguerams moderns i a sobre s'hi van construir unes altres edificacions. De moment s'hi han localitzat 15 metres de volta, en bon estat de conservació, però s'espera recuperar la construcció completa.

Vista general de les obres de la plaça de l'Àngel de València

En aquesta plaça també s'ubicava entre els segles XIV i XIX l'església de Santa Creu. La parròquia es va enderrocar i a finals del segle XIX l'Ajuntament de València va acordar el trasllat dels enterraments intramurs al cementiri general. En el cas d'aquesta parròquia, com moltes altres, el trasllat es va fer de manera parcial per això la intervenció també està destapant moltes restes del cementiri.

La plaça de l'Àngel amaga molta història i moltes històries de la ciutat. Com les del pati i les quadres de la mítica posada de l'Àngel, que va estar dreta fins la riuada del 1957, i que ara s'estan descobrint.

Quan l'any vinent es finalitzen les obres es podrà visitar la fortificació, la barbacana, la muralla islàmica i la Torre de l'Àngel en les seves dimensions originals. Tot un viatge per destapar i conèixer la història dels valencians.

ARXIVAT A:
Arqueologia Patrimoni

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut