Intervenció per laparoscòpia a l'Hospital del Mar
Només un 20% dels pacients amb càncer de pàncrees són operats a temps

Descobreixen que una anàlisi de sang permetria el diagnòstic precoç del càncer de pàncrees

Investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques i de l'IIBB-CSIC-IDIBAPS descobreixen que una simple anàlisi de sang permetria el diagnòstic d'aquest tipus de càncer, un dels de pitjor pronòstic

TEMA:
Càncer

Una simple anàlisi de sang permetria detectar en un estadi precoç un tipus de càncer de pàncrees, un dels tumors amb pitjor pronòstic i que representa la tercera causa de mort per càncer als països desenvolupats.

Aquest mètode de diagnòstic seria possible gràcies a la identificació d'un nou biomarcador del tipus de càncer de pàncrees més comú, l'adenocarcinoma ductal pancreàtic. El descobriment l'ha fet un equip d'investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar) i de l'IIBB-CSIC-IDIBAPS i s'ha publicat a la revista eBioMedicine.

El de pàncrees és el setè tipus de càncer que causa més mortalitat al món, però a l'estat espanyol és el tercer, darrere del de pulmó i el de còlon i recte. El 2021 se'n van diagnosticar 8.697 casos nous i va causar 3.058 morts.

El principal problema és la manca de marcadors diagnòstics, perquè només el 20% dels pacients es poden operar a temps. Això facilita la metàstasi i la resistència al tractament.

El grup d'investigadors de l'IMIM que han liderat el nou estudi
El grup d'investigadors de l'IMIM que han liderat el nou estudi (IMIM)

En l'estudi es va analitzar la utilitat d'una proteïna anomenada receptor tirosina-cinasa (AXL), que habitualment no es troba en cèl·lules normals, però sí a la superfície de les cèl·lules en determinats tipus de tumors, com ara els de pàncrees.

En aquests casos, està relacionada amb la progressió de la malaltia i afavoreix el creixement, la migració i la invasió de les cèl·lules tumorals. També regula la resposta immunitària.


Un marcador molt específic

L'objectiu dels investigadors era demostrar si es podia detectar la seva presència en sang i si això es podia utilitzar per al diagnòstic precoç del càncer de pàncrees.

Per això, van recollir i analitzar mostres de sang de 59 pacients de l'Hospital del Mar i es van validar els resultats amb un segon grup de 142 pacients de l'Hospital Clínic de Barcelona.

L'estudi es va complementar amb una tercera cohort de càncer de pàncrees familiar, amb diversos models animals en ratolins i amb anàlisis de cèl·lules humanes tumorals in vitro.

Els resultats van permetre comprovar que aquest marcador només es trobava en la sang dels pacients que ja havien desenvolupat el tumor i que no estava present en individus sans ni en els que patien pancreatitis crònica. Això últim és molt important, perquè la pancreatitis pot dificultar el diagnòstic en pacients amb càncer de pàncrees.

Un altre aspecte molt destacat és que el marcador és molt específic, com explica la doctora Pilar Navarro, coordinadora del Grup de Recerca en Noves Dianes Moleculars del Càncer de l'IMIM-Hospital del Mar i coinvestigadora principal de l'estudi:

"A vegades alguns marcadors tumorals ja estan presents a les lesions preneoplàsiques, encara que no en tots els casos aquestes lesions progressen. El fet que aquest marcador estigui vinculat a la cèl·lula en estadi tumoral, li dona una gran importància de la seva especificitat per diagnosticar el càncer de pàncrees."

El següent pas serà iniciar un estudi multicèntric per poder analitzar dades d'un grup important de pacients i validar el seu descobriment per portar-lo a la pràctica clínica.

Un altre problema que cal resoldre és determinar quins pacients es poden beneficiar d'aquest nou marcador, perquè un petit nombre de tumors de pàncrees no expressen la proteïna AXL.

Segons els autors, si es combina l'anàlisi amb un altre marcador, la proteïna CA19-9, la seva capacitat per determinar la presència de cèl·lules canceroses s'incrementa i arribaria a una sensibilitat del 90%. La proteïna CA19-9 s'utilitza per avaluar la resposta al tractament en alguns pacients, però no es fa servir en el diagnòstic per la seva baixa especificitat.

Esbrinar per què alguns càncers no expressen AXL també pot donar pistes sobre els mecanismes tumorals i buscar noves dianes per a tractaments.

 

ARXIVAT A:
CàncerRecerca científicaSalut
Anar al contingut