Un dofí mular fregant-se el ventre
Un dofí mular fregant-se el ventre (Angela Ziltener)

Descobreixen que els dofins es mediquen: es curen lesions a la pell amb corals i esponges

Un estudi fet a la a la Mar Roja combina l'observació dels cetacis i les propietats medicinals de les substàncies que produeixen els invertebrats contra els quals es freguen

Xavier DuranActualitzat

Dofins que viuen a la Mar Roja utilitzen certs corals i esponges per medicar-se quan tenen infeccions o lesions a la pell. Així ho suggereix un estudi basat en 13 anys d'observació de la conducta dels dofins i en l'anàlisi de les substàncies que contenen els corals i esponges que fan servir.

L'estudi l'han encapçalat Gertrud Morlock, de la Universitat Justus Liebig de Giessen, a Alemanya, i Angela Ziltener, de la Universitat de Zuric, a Suïssa. S'ha publicat a iScience.

Tot va començar el 2009, quan Ziltener va fer les primeres observacions d'un grup de més de 300 dofins mulars indopacífics (Tursiops aduncus) a la part nord de la mar Roja. Aquests mamífers marins la van acceptar de molt bon grat i ella en va poder estudiar el comportament habitual.

Al cap d'un temps, Ziltener va observar que alguns membres del grup es fregaven el ventre o l'esquena contra uns corals i esponges concrets. Fins i tot hi havia individus que feien cua per esperar el seu torn i accedir a aquest animals invertebrats i prendre la seva dosi. Podia ser que s'estiguessin automedicant?

Per esbrinar-ho, el següent pas va ser recollir mostres dels invertebrats i analitzar-les. D'això, se'n va encarregar la seva col·lega Morlock. I així van veure que els corals Rumphella aggregata i Sarcophyton i l'esponja Ircinia tenien fins a 17 substàncies amb activitat antioxidant i hormonal, que tenen efectes medicinals en les persones, com explica Morlock:

"Els estrògens mantenen la pell humana hidratada i contribueixen a la seva elasticitat i a la producció d'olis. Els antioxidants actuen contra l'estrès cel·lular. També hi ha compostos antibacterians i alguns de tòxics, que podrien ajudar contra paràsits i patògens a la superfície de la pell."

Així, la hipòtesi és que quan els dofins tenen lesions o senten malestar a la pell, es freguen contra aquestes espècies concretes perquè alliberin mucositat. Es tractaria d'una automedicació com la que s'ha observat en molts altres animals, com ara ximpanzés i alguns ocells i insectes, però que mai no s'havia vist en els dofins. També pot ser que ho facin de manera preventiva, explica Ziltener:

"Hem observat exemplars joves i adults que també es freguen sense tenir cap infecció. La nostra hipòtesi que fan servir aquestes substàncies contra patògens que causen malalties en el sentit d'automedicació preventiva o curativa sembla plausible."

El comportament dels dofins es pot veure en aquests dos vídeos d'Angela Ziltener:

 

 

Una altra deducció de les investigadores és que es tracta d'un coneixement adquirit, no transmès de forma innata. Ho demostraria el fet que les cries no es freguen amb aquests corals i esponges, sinó que observen els adults. Al cap d'un temps, les cries també es freguen. El coneixement es transmetria per aprenentatge social de generació en generació.


Hipòtesi plausible, però per acabar de demostrar

Tot i que els sembla l'explicació més probable, Ziltener reconeix que no poden assegurar del tot que els dofins s'estiguin medicant. En declaracions a The Scientist, explica que les lleis que protegeixen els dofins impedeixen prendre'ls mostres de la pell per comprovar si les substàncies s'absorbeixen i provoquen una millora en la pell.

El biòleg Michael Singer considera plausible la hipòtesi de la medicació, però aporta altres possibilitats: potser simplement els agrada fregar-se contra aquests animals invertebrats o bé fan servir el moc per l'olor o per l'aparença.

Un dofí amb una cria que el segueix
Les cries aprenen el comportament observant els adults (Angela Ziltener)

Ziltener també reconeix que, fins i tot si la mucositat té efectes farmacològics, ara com ara no es pot saber si els animals en són conscients o simplement ho fan perquè els agrada la sensació que els produeix. En tot cas, trien molt acuradament, explica la biòloga:

"Els dofins no es freguen amb aquests organismes quan estan envoltants d'altres corals que els poden danyar la pell, com el coral de foc. Sembla que estan molt al cas de què és el que trien."

Les autores afirmen a l'article que cal investigar més i destaquen l'interès d'aquestes recerques interdisciplinàries i que cal conèixer més bé les interrelacions entre els vertebrats i els invertebrats. També subratllen la importància dels corals, que són crucials per a moltes espècies marines i que per això cal protegir-los.

Més enllà de la protecció dels ecosistemes marins, aquestes recerques poden tenir impacte en medicina. Les autores expliquen que els compostos que han trobat no es fan servir com a antibiòtics en els humans ni els animals, però que investigar més pot dur a comprovar si aquests corals i esponges tenen substàncies amb una potencial acció antimicrobiana.

 

ARXIVAT A:
CiènciaEcologiaRecerca científica
Anar al contingut