Descobreixen per què un 15% dels pacients amb el tumor més agressiu sobreviuen més anys
La recerca dels investigadors de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras permetrà identificar aquest grup de pacients
El glioma, un tipus de tumor cerebral, és el tipus de càncer més agressiu. El 85% dels pacients afectats solen viure un màxim de 15 mesos des del diagnòstic. Però el 15% restant tenen una supervivència molt més llarga i normalment amb bona qualitat de vida. L'equip de Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, ha aconseguit descobrir-ne la causa: una lesió epigenètica. Els resultats es publiquen a la revista Acta Neuropathologica.
Els investigadors buscaven gens que perdessin la seva activitat quan es produeix un càncer. En van trobar un, anomenat NSUN5, força desconegut. I d'entrada els va cridar l'atenció que s'alterava gairebé exclusivament en els gliomes. Són tumors de les cèl·lules glials, les que actuen de suport de les neurones.
L'estudi es va iniciar amb cultius cel·lulars en el laboratori i en models experimentals. I quan van estudiar quin impacte tenia en els malalts de glioma van observar que permetia predir quins pacients podien pertànyer al 15% que tenen supervivències més prolongades.
Afavoreix el tumor
L'NSUN5 s'inactiva per una lesió epigenètica, és a dir, la que es produeix quan factors ambientals alteren l'expressió d'alguns gens. I d'entrada el que fa és afavorir el tumor. Quan a aquest li falten oxigen o nutrients, la inactivació de l'NSUN5 li permet seguir creixent.
Aleshores, per què es troba precisament en els malalts amb supervivències més llargues? Perquè si bé permet que el tumor creixi, ho fa poc i molt més lentament.
Això el converteix en un biomarcador que permet identificar si un pacient pertany a aquest 15%. I això implicaria que els tractaments podrien ser diferents, menys agressius, en aquest grup.
I amb el 85% restant? Es podria provocar aquesta inactivació de manera que el tumor també creixés poc i lentament? Això és el que respon el doctor Esteller:
"La idea és intentar-ho. La forma seria dissenyar un prefàrmac, una primera estructura química, per inhibir l'activitat del gen, imitant així la lesió epigenètica associada a un bon curs clínic. Des del punt de vista de la química mèdica sembla possible, perquè es tracta de bloquejar un enzim i en això hi ha àmplia experiència a la indústria farmacèutica".
Però això seria el següent pas. El que sembla més proper és identificar aquesta sisena part de malalts de glioma que sobreviuran més anys al diagnòstic.
