Piles de runa i un cotxe amuntegats a la platja de Carita, a Pandeglang, Indonèsia, després del tsunami del 23 de desembre de 2018
Piles de runa i un cotxe amuntegats a la platja de Carita, a Pandeglang, Indonèsia, després del tsunami del 23 de desembre de 2018

Descobreixen per què terratrèmols de magnitud moderada provoquen tsunamis devastadors

Una recerca del CSIC sobre el tsunami de Nicaragua del 1992 identifica l'elasticitat del fons marí com a factor clau

Josep Maria Camps ColletActualitzat

El 2 de setembre del 1992 un tsunami va devastar la costa de Nicaragua al Pacífic. Va causar la mort de més de 170 persones i va deixar-ne més de 13.000 sense casa.

Aquell tsunami, d'entre 4 i 10 metres d'alçada, va arribar 45 minuts després d'un terratrèmol de magnitud moderada al fons marí.

No es va avisar del tsunami perquè, a banda que no hi havia els sistemes d'alerta actuals, la baixa intensitat del terratrèmol no augurava que pogués provocar-ne un de potent.


"Terratrèmols de tsunami"

Ara una recerca de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, del CSIC, ha pogut explicar per què un terratrèmol relativament petit va poder generar una destrucció com aquella.

La recerca, publicada fa pocs dies a la revista Science Advances, ha aconseguit explicar-ho amb un model que defineix com funcionen aquests tipus de terratrèmols, anomenats "de tsunami".

Segons Valentí Sellarès, autor principal de la recerca, són terratrèmols que passen a prop de la superfície i tenen una durada llarga que deforma la superfície del fons marí:

"La clau rau a estimar amb precisió les variacions d'elasticitat de les roques que envolten la falla a la profunditat on té lloc la ruptura sísmica, per la qual cosa és necessari utilitzar registres sísmics i aplicar tècniques avançades de tomografia."


Aplicar el model al cas de Nicaragua

Sellarès i el seu equip han basat la recerca precisament en el tsunami de Nicaragua del 1992, aplicant-hi el model que van publicar el 2019 a la revista Nature i que va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2020.

Sellarès destaca que ara han demostrat que aquest model permetrà identificar els "terratrèmols de tsunami" en el moment en què es produeixin:

"Aquest treball demostra que totes les característiques particulars dels "terratrèmols de tsunami" mencionades són propietats intrínseques i inherents a les ruptures sísmiques poc profundes, i que estan relacionades entre elles a nivell causal."

En aquest sentit, els investigadors estan convençuts que ara es podran millorar els sistemes de vigilància a tot el món per incorporar-hi les alertes per "terratrèmol de tsunami".

15 anys del tsunami d'Indonèsia que va matar més de 200.000 persones
Vista aèria de Banda Aceh, a Indonèsia, devastada per l'onada gegant del 2004


Tsunami de 40 metres al Perú

La publicació de la recerca de l'equip de Sellarès ha coincidit amb una altra dels investigadors del Programa de Risc Sísmic de la Universitat de Xile.

Aquesta recerca pronostica que un terratrèmol de gran magnitud al Pacífic, de 8,9, podria arribar a provocar un tsunami de fins a 40 metres d'alçada a la costa central del Perú.

La recerca, publicada a la revista Pure and Applied Geophysics, ha analitzat vuit àrees de la costa sud-americana del Pacífic on se sap que hi ha hagut terratrèmols, però on fa molt temps que no n'hi ha.

Per fer-la, han utilitzat com a referència el tsunami del Japó del 2011, que va arribar a tenir 40 metres d'alçada.

Els càlculs que han fet asseguren que el Perú seria el país més afectat, però que al mateix Xile, a Valparaíso, un tsunami podria superar els 30 metres, mentre que a l'Equador i a Colòmbia arribaria als 20 metres.

 

ARXIVAT A:
Recerca científica
Anar al contingut