Descobreixen per què les vàlvules cardíaques implantades es deterioren en pocs anys

Les vàlvules cardíaques fetes amb teixit animal es deterioren al cap de 10 o 15 anys d'implantar-les degut a l'acció de dos anticossos que apareixen de forma natural poc mesos després del naixement. Això obre la porta a dissenyar noves estratègies per aturar aquest deteriorament.

Així ho revela un estudi internacional coliderat per Rafael Mañez, cap del grup de recerca de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i cap del Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB). L'estudi s'ha publicat a la revista Nature Medicine.

S'estima que el 2% de la població occidental necessitarà en algun moment de la seva vida reemplaçar una vàlvula cardíaca. En aquests casos, la millor opció sol ser implantar una vàlvula biològica feta a partir de teixit animal, normalment boví o porcí.

El problema és que aquest tipus de vàlvules s'acaben deteriorant passats entre 10 i 15 anys. I ara els investigadors n'han descobert la causa. Dos anticossos, que apareixen de forma natural poc mesos desprès del naixement d'una persona, reconeixen molècules del teixit animal de la vàlvula com a no pròpies. Aleshores inicien una resposta inflamatòria que l'acaba danyant.

L'estudi s'ha elaborat a partir del seguiment de gairebé 1.700 pacients de tot Europa durant els 15 anys posteriors al recanvi valvular. Així s'ha pogut constatar que aquests pacients presenten un augment significatiu d'aquests anticossos un mes després de la implantació de la vàlvula cardíaca. També es creen dipòsits d'anticossos a les vàlvules.

Alternatives per evitar el deteriorament

Un cop descoberta la causa, els investigadors també han pensat en mesures per evitar aquest procés. Així, proposen produir les vàlvules a partir de teixit d'animals modificats genèticament que no expressin aquestes molècules. Això ja s'ha fet amb altres objectius, com explica el doctor Máñez:

"Ja s'han generat porcs que no expressen algunes d'aquestes molècules concretes. N'és un exemple el donant de cor del primer trasplantament porc-humà que acaba de tenir lloc a Maryland. Tenim la tecnologia per crear-ho. Només caldria provar-ho en aquest context".

Una altra alternativa és el tractament dissenyat per RemAb Therapeutics, un spin-off sorgit de l'IDIBELL que eliminaria de manera selectiva i innòcua un dels anticossos desencadenants del deteriorament de les vàlvules biològiques. Ja s'ha demostrat l'eficàcia del compost en proves preclíniques i aquest any s'iniciarà un assaig clínic per provar-lo en humans.

El descobriment també té especial rellevància per a persones joves que necessiten un reemplaçament valvular. Com que les vàlvules biològiques es degraden en poc temps, aproximadament cada deu anys s'haurien de sotmetre a una cirurgia d'alt risc.

L'alternativa de vàlvules metàl·liques, que són permanents, no és una solució ideal, perquè requereixen l'administració d'anticoagulants durant tota la vida. Aquests tractaments s'han de fer sota un seguiment mèdic estret i implica el risc de tenir una hemorràgia descontrolada.

Per això, si se soluciona el problema del deteriorament, apunta el doctor Máñez, "poder optar a les vàlvules biològiques suposaria una millora clara en la seguretat i qualitat de vida d'aquests pacients més joves, a més d'un estalvi de recursos per als sistemes de salut".