Descobreixen per primer cop a l'espai una molècula clau per a l'origen de la vida

Per primera vegada, un equip científic ha descobert a l'espai etanolamina, una molècula clau per a l'origen de la vida. La troballa l'ha fet el Centre d'Astrobiologia del CSIC en un núvol molecular situat prop del centre de la nostra galàxia.

L'etanolamina conté quatre elements químics sense els quals no hi ha vida: oxigen, carboni, hidrogen i nitrogen. Forma part dels fosfolípids, les molècules que integren les membranes cel·lulars, que van ser crucials en l'origen i l'evolució de la vida a la Terra.

El descobriment l'ha publicat la revista Proceedins of the National Academy of Sciencies (PNAS). Al capdavant de l'equip internacional i multidisciplinari que l'ha dut a terme hi ha Víctor Manuel Rivilla, del CAB del CSIC-INTA, el Centre d'Astrobiologia, un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques i l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial, del Ministeri de Defensa.

Confirma que hi ha "ingredients bàsics per a la vida" a l'espai

"Els resultats que hem obtingut suggereixen que l'etanolamina se sintetitza de forma eficient a l'espai interestel·lar en núvols moleculars on es formen estrelles noves i sistemes planetaris", ha destacat Rivilla. Dit en altres paraules, significa que els precursors de la vida estan disponibles a l'espai.

"Els ingredients bàsics per a la vida hi són", ha afegit, tot i que les formes de vida que es puguin haver originat als altres punts de l'espai no tenen per què ser semblants als que coneixem a la Terra.

Aquest descobriment és una "fita crucial", remarquen els investigadors, en l'origen i evolució prematura de la vida a la Terra. El motiu és el paper que tenen les membranes cel·lulars a l'hora de mantenir unes condicions estables a l'interior de les cèl·lules i, en conseqüència, protegir el material genètic i la maquinària metabòlica.

La troballa ha estat al núvol molecular G+0.693-0.027, prop del centre de la galàxia. S'ha fet gràcies al radiotelescopi IRAM de 30 metres de diàmetre de Pico Veleta, a Granada, i el de 40 metres de l'Observatori de Yebes, a Guadalajara.

Rivilla ha remarcat que l'evolució de la tecnologia permet detectar a l'espai molècules cada vegada més complexes i essencials per a la vida: els lípids (que formen les membranes), els àcids nucleics ARN i ADN (que contenen i transmeten la informació genètica) i les proteïnes (que s'encarreguen de l'activitat metabòlica). "Entendre com es formen aquestes llavors prebiòtiques a l'espai pot ser clau per entendre l'origen de la vida", apunta l'investigador.

Un equipo internacional liderado por el investigador del #CAB Víctor M. Rivilla @ryvendel ha descubierto #etanolamina en el espacio, una molécula clave en el estudio del #origendelavida
📄 más info https://t.co/0rzKV5amMo pic.twitter.com/WUMZHve94I

— Centro Astrobiología (@C_Astrobiologia) May 24, 2021

Transferida a la Terra per meteorits

Izaskun Jiménez-Serra, investigadora i coautora de l'estudi, ha explicat que se sap que "un ampli repertori" de molècules com aquestes hauria arribat a la Terra primitiva "a través del bombardeig de cometes i meteorits".

Xifrat en litres, consideren que es van transferir al planeta on vivim prop de mil bilions (1.000.000.000.000.000) de litres d'etanolamina mitjançant impactes de meteorits. "Això equival al volum total del llac Victòria, el més gran de l'Àfrica per àrea", afegeix.

El també investigador i coautor de l'estudi Carlos Briones ha remarcat que les membres cel·lulars primitives es podrien haver desenvolupat gràcies a la presència d'etanolamina, juntament amb àcids o alcohols greixosos. Per això l'estudi té "importants implicacions no només per a l'estudi de l'origen de la vida a la Terra, sinó també d'altres planetes i satèl·lits habitables dins del Sistema Solar o en qualsevol altra part de l'univers".

En la investigació hi han col·laborat astrofísics, astroquímics i bioquímics.