Descobreixen l'esbós amagat 350 anys sota el quadre "La lletera" de Vermeer

Johannes Vermeer (1632-1675) va ser "un artista misteriós" del segle d'Or holandès, segons el director del Rikjsmuseum d'Amsterdam, que ara en prepara una retrospectiva. 

Es creia que era molt meticulós i que pintava molt a poc a poc, una teoria que s'ha posat ara en dubte després de descobrir-se, "gràcies a la tecnologia moderna", un esbós amagat sota un dels seus quadres més famosos, el de "La Lletera", pintat cap al 1660.

En la primera versió de l'obra, descoberta gràcies a noves tècniques de raigs X, s'hi ha pogut identificar, darrere la dona que prepara pa, un prestatge amb càntirs de ceràmica i poms per penjar-hi les gerres i, als seus peus, a l'esquerra, un cistell de vímet per a la llenya.

Aquests objectes no surten a la versió definitiva de l'obra, "molt més polida", segons el director del museu, on la paret del darrere de la serventa és totalment llisa.

Un esbós amagat 350 anys 

Treballs anteriors de restauració ja feien sospitar que hi havia alguna cosa amagada al fons del quadre, però fins ara no se n'havien pogut identificar les formes.

En un primer moment, es va pensar que podia ser una xemeneia, però les tècniques d'exploració avançades actuals amb escàners d'infrarojos han permès destapar l'esbós original.

La nova tècnica emprada permet identificar les diverses capes de pintura i les tècniques utilitzades en cada moment, des de l'inici del quadre fins a la composició final i "entendre millor la metodologia de treball" de l'artista, segons ha explicat la investigadora del Rijksmuseum Annelies van Loon.

Des de la web del museu es pot navegar per la pintura per trobar els nous detalls descoberts ara.

Segons ha explicat aquest dijous el director del museu, Taco Dibbits, la descoberta canvia la visió que tenien dels mètodes de treball de l'artista, ja que també s'hi ha trobat una franja fosca sota el braç esquerre de la serventa, que demostra que primer va pintar l'escena ràpidament amb tons clars i foscos, com un croquis, i després en va desenvolupar els detalls.

"Això ofereix una imatge sorprenent de les decisions artístiques de Vermeer", conclou Dibbits.

"La suposició general era que l'artista produïa la seva petita obra molt lentament i sempre treballava amb precisió extrema, però ara aquesta visió s'està revisant."

Els objectes identificats al fons de l'obra eren molt habituals a les cuines del segle XVII i, de fet, a casa de l'artista hi havia el mateix cistell i el penjador per a gerres, segons consta en un inventari elaborat a la seva mort.

L'original, "massa recarregat"

Johannes Vermeer va treballar a la ciutat holandesa de Delft i destaca per escenes interiors tranquil·les i introvertides, on juga amb una llum brillant i acolorida.

Segons ha explicat Dibbits, l'artista no devia quedar satisfet amb l'esbós original, "massa recarregat", i va optar per pintar a sobre d'aquests primers objectes els detalls que han quedat a l'obra final i deixar una part de la paret buida.

"Assegura més pau i tranquil·litat a l'habitació de la lletera; així res la distreu de la tasca en què està concentrada."

L'artista va tapar els objectes esbossats a la paret amb pintura clara, va deixar un fons llis i una composició més serena i va substituir el cistell de vímet per una petita estufa de fusta quadrada per escalfar-se els peus. 

La descoberta s'ha fet durant els treballs per preparar una gran exposició retrospectiva de l'artista, que es farà al Rijksmuseum del 10 de febrer al 4 de juny del 2023.

A l'exposició hi haurà almenys 27 dels 35 quadres que es coneixen de Johannes Vermeer, i serà la més gran feta mai d'aquest artista.

S'hi exposaran obres que ara estan repartides per tot el món, inclosa "La jove de la perla", propietat del museu Mauritshuis de La Haia, que el cedirà per a l'ocasió.