Descobreixen les restes fòssils d'una nova espècie d'homínid a la Filipines
La troballa s'ha fet a la cova del Callao, a l'illa de Luzón

Descobertes les restes d'una nova espècie d'homínid a les Filipines

La mida dels ossos i les dents revelen que feien poc més d'un metre d'alçada i van viure fins fa uns 50.000 anys

Quim BalaguerActualitzat

Un equip de paleontòlegs del Museu d'Història Natural de París ha descobert a les Filipines les restes d'una nova espècie d'hominid fins ara desconeguda que va viure fins fa uns 50.000 anys, segons publica aquest dimecres la revista "Nature".

Els científics han batejat la nova espècie com "Homo Luzonensis", en referència a l'illa de Luzon, a les Filipines, on s'han trobat les restes d'aquests homínids. Són diversos ossos del peu i de la mà i dents d'almenys tres individus.

 

 

Els ossos són prims, i suggereixen que "Homo luzonensis" feia poc més d'un metre d'alçada. Això representa la segona espècie d'humans diminuta que s'ha trobat al sud-est asiàtic.

L'any 2007 es va descobrir "Homo floresiensis" a l'illa indonèsia de Flores, conegut amb el sobrenom del Hobbit. Però segons els investigadors, les característiques d'"Homo luzonensis" presenten una barreja inesperada de trets antic i moderns, molt diferent als de l'home de Flores.

 

D'on venien?


La descoberta d'aquesta nova espècie i la de l'home de Flores obre nous interrogants a l'hora de desxifrar l'arbre de l'evolucio i l'expansió humana a l'Àsia. Fins ara les teories apuntaven a l'expansió de l'Homo erectus des de l'Àfrica fins que fa una 50.000 anys l'Homo sapiens va conquerir i dominar cada racó del planeta.

L'home de Luzon i el seu contemporani de Flores plantegen nous dubtes sobre aquesta cronologia colonitzadora del continent asiàtic que pot fer replantejar els punts de vista convencionals.

Així, la nova espècie presenta unes característiques modernes que permetrien definir-lo com un Homo sapiens pigmeu. En canvi, altres trets morfològics són tan arcaics com els Australopitecs, un dels precursos del llinatge humà, que es van extingir fa uns dos milions d'anys.

 

 

El dubte que no han pogut aclarir fins ara els investigadors és si l'arribada de l'Homo sapiens a les Filipines va ser el factor desencadenant de l'extinció de l'home de Luzon com va passar a Europa amb els Neandertals, que van acabar desapareixent fa uns 30.000 anys.

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut