En total, el recinte ocupava un espai de 10 hectàrees, amb una línia de muralles de 1.200 metres de longitud (Universitat de Santiago de Compostel·l…
En total, el recinte ocupava un espai de 10 hectàrees, amb una línia de muralles de 1.200 metres de longitud (Universitat de Santiago de Compostel·la)

Descobreixen les restes d'un castell medieval ocultes entre la vegetació a Galícia

Segons un estudi preliminar, la fortificació presenta unes característiques úniques que permeten estudiar la fi de l'imperi romà i l'inici de l'edat mitjana

Enmig d'una densa vegetació d'un turó a Galícia, investigadors de la Universitat de Santiago de Compostel·la han descobert la fortificació de Castro Valente.

Castro Valente, un dels recintes emmurallats més grans de Galícia, és un castell de l'alta edat mitjana (entre els segles V i X), localitzat entre les localitats de Padrón, a La Corunya, i A Estrada, a Pontevedra.

Segons els professors Mario Fernández Pereiro i José Carlos Sánchez Prado de la Universitat de Compostel·la, el castell de Castro Valente presenta unes característiques úniques i molt interessants per estudiar el final de l'imperi romà i l'inici de l'alta edat mitjana.

Localització de la fortificació de Castro Valente (Universitat de Santiago de Compostel·la)

En l'estudi "Buscant un castell alt medieval entre la vegetació. El cas de Castro Valente (Padrón, Galícia)" s'aclareix que la investigació està en la fase inicial, però amb les expectatives de continuar ampliant la base de dades del recinte fortificat.

Anteriorment els experts pensaven que el jaciment era un "castro", una antiga fortificació de l'edat de ferro (1200-550 aC), però el grup d'investigadors gallecs va aconseguir demostrar que Castro Valente va ser construït durant l'època medieval.

A més, dins de les restes del castell s'hi han localitzat peces de tradició romana.

La fortificació no passava desapercebuda

A la seva època, el castell de Castro Valente era un enclavament molt visible a la zona. Situat a 395 metres per sobre el nivell del mar, la fortificació s'ubicava en un turó rodejat de zones planes.

No era l'enclavament més alt, però Castro Valente era una fortificació molt reconeixible, on la seva condició de turó solitari hi influïa molt.

Les fortificacions del recinte tampoc van passar desapercebudes per la població camperola fronterera, que va definir el turó amb el nom d'A Cerca, és a dir "la tanca", a causa del seu entramat defensiu.

En total, el recinte ocupava un espai de 10 hectàrees amb una línia de muralles de més de 1.200 metres de longitud, que estava acompanyada de fins a 30 torres.

Reproducció 3D de la part nord-est de la fortificació de Castro Valente (Universitat de Santiago de Compostel·la)

A més, pel vessant nord hi passava --i hi continua passant-- el riu Ulla, el curs fluvial més important de la zona.

Afectacions naturals i humanes

En les últimes dècades, el turó ha tingut diferents cicles de plantació de pins i acàcies, i la construcció de tallafocs. Aquestes actuacions antròpiques, o sigui, fetes per l'ésser humà, han alterat el jaciment.

L'erosió natural, juntament amb el reaprofitament històric dels materials i l'actual falta de cures intensives per part de les administracions i la comunitat local, també han afectat la conservació de Castro Valente.

Segons els investigadors, la densa vegetació ha dificultat molt la localització dels accesos al castell.

 

Un altre aspecte perillós per la supervivència de la fortificació són les recents sol·licituds per col·locar quatre aerogeneradors i una subestació al vessant nord-est i sud del turó.

D'altra banda, el "projecte d'execució de la línia aèria de transport d'energia elèctrica "Lousame-Tibo", projectada l'any 2017, preveu la construcció de sis torres més al vessant nord-est, oest i sud de Castro Valente.

Una excavació l'any 2020

El desembre del 2020 es va fer una breu campanya d'investigació per valorar la potencialitat del recinte de Castro Valente.

Segons l'estudi, els objectius de l'excavació eren aproximar-se a la recerca cronològica de l'assentament i documentar les tècniques de construcció, especialment de la muralla.

En total es van fer tres sondeigs, dos d'ells a la muralla i un altre a l'interior del recinte.

Finalment els investigadors van poder documentar la tècnica de construcció del sistema defensiu de Castro Valente i descobrir una possible estructura pertanyent a un edifici intramurs.

 

ARXIVAT A:
Arqueologia
Anar al contingut