Descobreixen en quins tumors pot ser efectiva la immunoteràpia contra el càncer
La immunoteràpia per tractar el càncer s'ha convertit en els darrers anys en un tractament revolucionari per a pacients amb la malaltia avançada en què la quimioteràpia no havia funcionat. Però aquesta estimulació del sistema immunitari del malalt perquè ataqui el tumor només funciona, aproximadament, en una tercera part dels casos. Ara, investigadors catalans poden haver descobert per què i com esbrinar quan el tractament serà efectiu.
L'estudi ha estat coordinat per Aleix Prat, de l'Hospital Clínic-IDIBAPS http://www.idibaps.orgi ha comptat amb la participació d'altres investigadors d'aquest centre. S'ha publicat a la revista "Annals of Oncology".
Les cèl·lules tumorals creen antígens, unes proteïnes que el sistema immunològic pot identificar com a estranyes i a les quals atacarà. Això se sol produir en molts malalts de càncer, però sol ser insuficient per acabar amb el tumor.
Les cèl·lules canceroses tenen mecanismes per esquivar aquest atac del sistema immunitari. Un es basa en una proteïna anomenada PD1, que es troba en els limfòcits, unes cèl·lules del sistema immunitari que hi pot haver dins del tumor. La PD1 interactua amb una proteïna del tumor, anomenada PDL1. Entre totes dues formen una barrera que impedeix l'atac. Per això s'han desenvolupat fàrmacs que ataquen la PD1 i fan impossible aquesta interacció.
Però aquests tractaments no s'han mostrat efectius en tots els casos i l'èxit varia molt segons el tipus de tumor. Així, un 40% dels pacients amb melanoma responen al tractament, però només un 20% dels que tenen càncer de pulmó i un 5% dels que tenen càncer colorectal. Les raons són desconegudes, però la recerca que s'acaba de publicar hi posa una mica de llum.
L'equip coordinat per Aleix Prat, cap del Servei d'Oncologia Mèdica del Clínic i del grup Genòmica Translacional i Teràpies Dirigides en tumors sòlids de l'IDIBAPS, va establir com a hipòtesi que la quantitat de PD1 dins del tumor explicaria les diferències que s'observen en la resposta als fàrmacs.
Per tal de respondre aquesta pregunta, es va analitzar dades de 547 gens en prop de 10.000 tumors i 34 tipus de càncer de la base de dades de l'Atles del Genoma del Càncer (TCGA),
Els investigadors van constatar que en cada tipus de càncer, el que dirigeix la producció de PD1 era el que estava lligat a la probabilitat d'èxit de la immunoteràpia.
De la base de dades van passar a l'anàlisi de 773 mostres de 17 tipus de càncer que es troben en el biobanc del Clínic-IDIBAPS. Van poder confirmar que els nivells de PD1 estaven relacionats amb l'efectivitat de la immunoteràpia.
Comprovat això, van analitzar l'expressió del gen de la PD1 en 117 tumors de pacients tractats amb immunoteràpia. I van poder demostrar que el 52% dels pacients amb expressió elevada de PD1 responien al tractament, independentment del tipus de càncer que tinguessin. En canvi, només era efectiva en el 15% dels tumors amb baixa expressió de PD1.
Ara l'objectiu és desenvolupar un test genòmic que es pugui fer servir en la pràctica clínica diària i validar-lo en assaigs perquè ajudi a prendre decisions sobre els casos en què la immunoteràpia podrà ser més efectiva.
