Imatges dels nuclis de les dues galàxies que s'estan barrejant, a cadascun dels quals hi ha un forat negre
Imatges dels nuclis de les dues galàxies que s'estan barrejant, a cadascun dels quals hi ha un forat negre

Descobreixen els dos forats negres gegantins més propers a la Terra

Es troben a 89 milions d'anys llum i el més gran dels dos té una massa equivalent a 154 milions de vegades la del Sol

TEMA:
Ciència

Un equip internacional d'astrofísics ha descobert un conjunt de dos forats negres de gran massa que són els més propers a la Terra que s'han detectat fins ara i que també es troben molt pròxims entre ells.

El descobriment s'ha fet utilitzant el Telescopi Molt Gran (Very Large Telescope, VLT) de l'Observatori Europeu del Sud (European Southern Observatory, ESO), que es troba al desert d'Atacama, a Xile. L'equip l'ha dirigit Karina Voggel, de l'Observatori d'Estrasburg, i els resultats s'han publicat a la revista Astronomy & Astrophysics.

Els forats negres gegantins o supermassius es troben al centre de galàxies també de gran massa. Quan les galàxies s'uneixen, els forats negres entren en una cursa que els porta a la col·lisió, però això pot trigar temps a produir-se.

Imatge de la galàxia NGC 7727
La forma d'NGC 7727 revela que és fruit del xoc de dues galàxies (ESO / VST ATLAS team)

Aquest dos forats negres estan al centre de la galàxia NGC 7727, situada a la constel·lació d'Aquari, fruit d'una fusió de dues galàxies que es va produir fa uns mil milions d'anys. Es troben a 89 milions d'anys llum de la Terra. És una gran distància, però amb la troballa s'ha superat de molt el rècord anterior, amb forats negres que són a 470 milions d'anys llum, cinc vegades més lluny.


Xocaran en els propers 250 milions d'anys

A més, tots dos es troben molt més a prop del que s'havia vist fins ara en altres parells de forats negres. Es troben a 1.600 anys llum l'un de l'altre, i això permet fer una predicció, segons explica un altre dels autors, Holger Baumgardt, de la Universitat de Queensland, a Austràlia:

"La petita separació i la velocitat de tots dos indiquen que es fusionaran en un monstruós forat negre, probablement en els propers 250 milions d'anys".

Per això falta molt, però de moment Voggel i el seu equip han pogut calcular les masses dels dos forats negres observant l'efecte que la seva força gravitatòria té en el moviment dels estels propers. Així, el més gran té una massa equivalent a 154 milions de vegades el nostre Sol. L'altre és molt més petit i la seva massa és de 6,3 milions de vegades la solar.

El càlcul es va poder fer gràcies a la proximitat al nostre planeta i a l'ús de l'Explorador Espectroscòpic Multielement (MUSE), un instrument del VLT, i amb dades addicionals del telescopi espacial Hubble. El treball es descriu en aquest vídeo de l'ESO:

Els investigadors creuen que aquest descobriment i la metodologia utilitzada ajudarà a descobrir més cossos d'aquest tipus, com explica Voggel:

"Els nostres descobriments impliquen que hi deu haver moltes més relíquies com aquesta de fusions de galàxies, que poden contenir molts forats negres massius que esperen a ser descoberts".

Voggel creu que això augmentaria en un 30% el nombre de forats negres coneguts dintre de l'anomenat Grup Local, un conjunt de més de 30 galàxies, entre les quals hi ha la Via Làctia, que estan unides gravitatòriament.

Aquesta cerca, afirmen, rebrà una gran empenta quan entri en funcionament el Telescopi Extremadament Gran (Extremely Large Telescope, ELT) de l'ESO, que hauria d'entrar en servei, també al desert d'Atacama, cap al 2027. Si el VLT té miralls de 8,2 metres de diàmetre, el mirall principal de l'ELT serà de 39 metres. Així, serà unes quatre vegades més gran que els actuals telescopis de més grandària.
ARXIVAT A:
Ciència Recerca científica
Anar al contingut