Descobreixen a Valls una de les ciutats iberes més importants de Catalunya

La zona dels antics Molls de l'Estació de Valls podria ser una de les ciutats iberes més importants de Catalunya (després d'Ullastret i Burriac) i la més gran de les comarques de Tarragona: la Cessetània.

Un total de 60.000 metres quadrats que podrien haver acollit uns 5.000 habitants, segons ha informat l'Ajuntament de Valls. L'antiga ciutat pot abastar des dels Molls de l'Estació fins a la zona esportiva i el barri del Vilar.

Durant les investigacions, realitzades per la Universitat de Barcelona, s'ha descobert una muralla de 8 metres d'amplada. Es tracta d'una llarga bateria de cases adossades, un carrer de més de 5 metres d'ample i un barri de cases al sud.
 

Monedes cartagineses, projectils de pedra i balista i cases cremades

En les prospeccions que s'han dut a terme al maig d'aquest any i el novembre del 2021, en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, s'han recuperat  monedes cartagineses provinents de la ciutat grega de Massàlia.

També s'hi han trobat projectils de fona, unes restes que ja suggerien la presència militar púnica en el 218 aC.

Una altra de les troballes més valorades ha estat la identificació de projectils de pedra que els atacants van llançar contra la ciutat. Els arqueòlegs creuen que va ser arrasada a finals del segle tercer abans de Crist per l'exèrcit cartaginès d'Anníbal.

A més, s'han excavat dues cases, cremades i destruïdes durant el setge. Sota parets, teulades i bigues de fusta, els arqueòlegs han localitzat 26 àmfores iberes, púniques i de la península Itàlica.

Una ciutat de grans dimensions: Kissa o Cissis

El mapa de l'antiga ciutat ja es comença a definir, gràcies a les diferents troballes de la zona des de finals del segle XIX fins a l'actualitat.

A la muralla, s'hi suma el fossat de 14 metres d'ample i 4 de profunditat, descobert en les primeres intervencions. Tots dos descobriments confirmen l'existència d'un sistema defensiu imponent.

La hipòtesi és que el fossat i la muralla omplien centenars de metres d'est a oest que tancaven l'accés a la ciutat per l'extrem nord, entre els barrancs del Catllar i del Titit.

Les dimensions, la ubicació geogràfica i la destrucció violenta que hauria patit a finals del segle III aC la converteixen en una ferma candidata per ser l'antiga ciutat de Kissa o Cissis.

Els antecedents de les investigacions actuals

La troballa pot fer revifar la investigació de la cultura dels ibers a Catalunya, que podrien estar organitzats per estats. Les proves són les similituds de la recerca amb la ciutat iber de les Masies de Sant Miquel, a Banyeres del Penedès, a 30 km de Valls.

L'any 1882, durant la construcció de l'estació de ferrocarril, es van descobrir les primeres restes de l'assentament. I el 1923, quan s'estava construint l'estadi de futbol del Vilar, van aparèixer restes de dues habitacions.

Durant els següents anys, la urbanització de la zona va anar afectant el jaciment.

La primera intervenció arqueològica no va arribar fins al 1983, entre el camp de futbol i l'escola Eugeni d'Ors. El 2008, les obres de l'escola van fer possible la documentació de murs de cases, sitges d'emmagatzematge, carrers i una possible muralla.

Les pràctiques d'uns alumnes del grau d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona l'any 2014 van descobrir una anomalia en el subsol. Amb aquest descobriment, l'Ajuntament de Valls va fer possible una anàlisi, que va confirmar la presència d'un fossat de grans dimensions.

L'última exploració va ser el 2019. Les investigacions, a càrrec de SOT Prospecció Arqueològica, confirmen que sota d'uns magatzems hi ha una ciutat ibera.