Descobreixen a l'Antàrtida l'àrea de cria de peixos més gran, amb 60 milions de nius
Són al mar de Weddell i ocupen una superfície equivalent a més d'un terç de l'illa de Menorca
Uns 60 milions de nius de peixos en una àmplia zona al fons del mar de Weddell, a l'Antàrtida. Científics alemanys han descobert el que és el punt de cria de peixos més gran trobat fins ara.
Si això ja és impactant, resulta també cridaner un dels mètodes que s'han fet servir per estudiar el terreny: unes càmeres posades al cap de foques, visitants habituals de la zona.
El descobriment l'ha fet un equip de l'Institut Alfred Wegener liderat per Autun Purser. Els resultats es publiquen a la revista Current Biology.
L'Institut ha estat explorant aquesta zona des dels anys 80 amb el trencaglaç Polarstern. El febrer del 2021, quan els investigadors miraven imatges en directe del fons marí, van començar a veure nius de peixos. Semblava que aquella àrea de cria, a una profunditat d'entre 420 i 535 metres, no s'acabava mai.
Les imatges estaven captades amb un sistema anomenat OFOBS (Sistema de Batimetria per Observació del Llit Marí), especial per a ambients extrems.
Finalment, a partir de diverses dades i observant que, de mitjana, hi havia un niu cada tres metres quadrats, van calcular que la zona de cria tenia una superfície de 240 quilòmetres quadrats, equivalent a més de la tercera part de l'illa de Menorca. I fent extrapolacions, estimen que hi ha uns 60 milions de nius.
Foques amb càmeres
Les cries són de l'anomenat peix del gel de Jonah, de nom científic Neopagetopsis ionah. És un peix petit, però alguns exemplars poden superar els 50 centímetres.
Els nius descoberts tenen una profunditat d'uns 15 centímetres i un diàmetre de 75 centímetres. Els autors han vist molts nius actius, que tenen entre 1.500 i 2.500 ous, vigilats, en la majoria de casos, per un adult. Però també es poden veure alguns nius buits.
Per obtenir més detalls de la zona, els investigadors van aprofitar que és un lloc on les foques se submergeixen per buscar aliment. Això va donar l'oportunitat d'equipar-les amb càmeres i transmissors i transformar-les en valuoses col·laboradores dels científics.
El 90% de les immersions dels lleons marins tenen lloc a la zona dels nius. Això, però, no sembla posar en risc l'espècie, perquè els investigadors han calculat que la biomassa total que contenen és d'unes 60.000 tones.
Però aquesta zona es revela com a molt important en el conjunt de l'ecosistema, i el que preocupa més és establir mesures de protecció contra l'acció humana, com afirma Antje Boetius, director de l'Institut Alfred Wegener:
"Aquest descobriment mostra com és d'important poder investigar ecosistemes desconeguts abans que siguin destruïts. Considerant el poc que sabem del mar de Weddell, això subratlla la necessitat de més esforços per establir una àrea marina protegida."
L'Institut ja va liderar l'elaboració d'una proposta en aquest sentit, i des del 2016 la defensa la Unió Europea. També té el suport de diversos països membres de la Comissió Internacional per a la Conservació dels Recursos Marins Vius Antàrtics (CCAMLR).
Però Boetius lamenta que la proposta no ha estat assumida de forma unànime per la Comissió. I explica que, de moment, el fet que sigui una àrea tan remota i amb unes condicions que hi dificulten l'accés l'ha mantingut preservada, però que "amb les pressions creixents sobre les regions oceàniques i polars, hauríem de ser més ambiciosos en la conservació marina".
